Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Amadeo Fuenmayor, Rafael Granell i Teresa Savall, Universitat de València;

La capacitat redistributiva del sistema d’impostos i transferències espanyol es troba entre les més baixes de la Unió Europea (UE-28), amb una reducció de 0,194 punts en l’índex de Gini, mentre que la mitjana europea permet una reducció de 0,209 punts. Això situa Espanya en la setzena posició entre els 28 països de la Unió. En el cas de les prestacions de substitució de rendes (desocupació, jubilació, supervivència, malaltia i discapacitat), l’efecte redistributiu és més gran que el de la mitjana de la UE: Espanya hi ocupa la novena posició. No obstant això, pel que fa a les prestacions de garantia de mínims (família, exclusió social, educació i habitatge), Espanya se situa molt per sota de la mitjana de la UE-28 i hi ocupa l’última posició. Es detecten problemes especialment greus en les cotitzacions a la seguretat social, que empitjoren la distribució de la renda, i en la política contra l’exclusió social. Per això analitzem, mitjançant dues simulacions, possibles modificacions en les cotitzacions socials i en les prestacions de garantia de mínims. Per a les cotitzacions a la seguretat social, la proposta s’inspira en el sistema belga, i per a les rendes mínimes, la proposta és aconseguir una aplicació efectiva de la regulació existent, de manera que es garanteixi el 100% de renda mínima a totes les persones que tindrien dret a rebre-la.
Punts clau
  • 1
       La despesa en transferències públiques a Espanya durant el període 2007-2016 mostra un marcat caràcter anticíclic, que encara augmenta en els pitjors anys de la crisi. Per la seva importància, destaquen les prestacions per jubilació i supervivència, seguides per les de desocupació.
  • 2
       La distribució de les rendes de mercat empitjora a conseqüència de la crisi. En general, però, els impostos i les transferències públiques tenen un potent efecte redistributiu.
  • 3
       Tant des del punt de vista dels ingressos com de les despeses, Espanya s’emmarca en un model d’estat del benestar mediterrani, caracteritzat per un percentatge d’ingressos i transferències sobre el PIB per sota de la mitjana europea.
  • 4
       Respecte als ingressos, el potencial redistributiu de l’IRPF està lleugerament per damunt d’aquesta mitjana. No obstant això, el sistema de cotitzacions socials espanyol empitjora la distribució de la renda: és l’únic país de la Unió Europea en què passa això.
  • 5
       Espanya presenta problemes greus en el conjunt de prestacions per garantia de mínims (família, exclusió social, educació i habitatge) i se situa molt per sota de la mitjana de la UE-28. La despesa i l’efecte redistributiu són especialment reduïts en les polítiques familiars i en la política contra l’exclusió social.
  • 6
       Les propostes de canvi que analitzem aquí situarien Espanya en l’entorn de la UE-28: un escenari de modificacions de les cotitzacions socials cap a un model pròxim al belga, i un escenari de modificacions a les rendes mínimes cap a la implementació completa del sistema actual.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest informe forma part de la col·lecció

Informes sobre economia redistributiva

composada per les següents publicacions:

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius dels impostos especials

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.