-
1El 2017 gairebé un de cada tres menors d’edat estava en risc de pobresa a Espanya, la qual cosa ens situa entre els països de la Unió Europea més afectats per aquest problema, juntament amb Romania, Bulgària, Itàlia i el Regne Unit.
-
2La majoria de països amb alts nivells de pobresa infantil de la Unió Europea són també els que destinen menys recursos a prestacions públiques familiars.
-
3L’augment de la pobresa infantil durant la recessió econòmica està vinculat a la manca d’una xarxa estable i potent de polítiques públiques que permetin que les famílies mantinguin uns nivells mínims d’ingressos si augmenta l’atur o la precarietat laboral.
-
4Espanya té un nivell de despesa en polítiques familiars que es troba lluny de la mitjana europea i equival a menys de la meitat de la despesa que hi dediquen els països amb taxes més baixes de risc de pobresa infantil.
-
5Les ajudes per fill condicionades per baixos ingressos són molt efectives per reduir la pobresa infantil, sempre que la quantia sigui alta i el llindar d’ingressos mitjà-alt.
-
6Tant la millora de la política de prestació condicionada per ingressos baixos, amb una quantia d’almenys 100 euros mensuals, com la implantació d’una política universal d’una quantia semblant, serien eficaces per reduir el nombre de menors pobres, com també la intensitat de la seva pobresa. Per al mateix nivell d’eficàcia, però, la política universal tindria un cost pressupostari més alt.