Bones pràctiques

El programa Challenge-Driven Innovation

Challenge-Driven Innovation és un programa de finançament de recerca i innovació pioner a Europa pel seu enfocament multidisciplinari, intersectorial i centrat en els desafiaments. Per aquesta raó, ha servit de model i inspiració per a iniciatives posteriors engegades per altres organismes finançadors i per la mateixa Unió Europea.


Dades bàsiques
 

1. Context

Per impulsar canvis amb visió de futur, cal una estratègia en política de recerca i innovació que sigui ambiciosa i transversal. Atès que la innovació és fruit de la creativitat, del diàleg i de la diversitat de perspectives, es necessiten instruments de finançament que ajudin a mobilitzar nous sectors i a establir col·laboracions interdisciplinàries a llarg termini, a fi de reforçar la capacitat d’abordar els desafiaments socials de l’Agenda 2030.

2. Debat

Challenge-Driven Innovation és un programa de finançament de recerca i innovació desenvolupat per Vinnova, l’agència sueca d’innovació, que té com a objectiu principal finançar projectes de col·laboració a llarg termini per assumir els reptes que ha d’afrontar la societat.

Perquè un projecte es pugui finançar, ha de complir una sèrie de requisits, com ara respondre als desafiaments socials amb una perspectiva sistèmica, ser innovador i estar basat en les necessitats; ha de ser capaç de generar un creixement sostenible i uns beneficis socials que contribueixin a assolir els objectius de sostenibilitat de l’Agenda 2030, a més d’incorporar la perspectiva de gènere. Els consorcis de projectes han d’adoptar un enfocament centrat en la resolució de problemes que integri diversos sectors i disciplines. El projecte s’ha de fonamentar en la col·laboració activa entre diverses menes d’agents i ha d’involucrar les entitats que calgui per tal de reeixir. Això vol dir col·laborar amb el món acadèmic, les empreses, el sector públic i també amb els usuaris finals, que són l’objectiu principal del programa. Qüestions com ara la paritat de gènere dins els consorcis també són considerades pels avaluadors.

El programa consta de tres etapes. Tots els projectes s’avaluen rigorosament entre una fase i la següent; així, a mesura que avança el procés, disminueix el nombre de projectes seleccionats que rebran finançament en l’etapa següent. En la primera etapa, es dona suport financer per engegar i desenvolupar la idea innovadora i per planificar com es tirarà endavant. Després de l’avaluació, una tria de consorcis reben finançament per a la segona etapa de suport a la col·laboració, en què els participants comencen a desenvolupar i provar les solucions innovadores. Finalment, alguns dels projectes són seleccionats per a la tercera i última etapa, que comprèn la implementació, proves a gran escala en condicions reals i demostracions. Aquest model de finançament en tres etapes presenta diversos avantatges: permet que un nombre més gran de projectes tinguin l’oportunitat d’obtenir finançament en la primera etapa per desenvolupar les seves idees, però també facilita la incorporació de nous agents interessats a participar i amb els quals no s’havia pogut col·laborar abans. En la primera etapa es poden assumir molts més riscos; en canvi, a mesura que els projectes avancen cap a les fases següents, es poden concentrar els esforços a desenvolupar-los més i a millorar-ne la qualitat.

Aquest programa es va engegar el 2011, i des d’aleshores s’ha anat perfeccionant i optimitzant gràcies a una avaluació continuada. Els bons resultats assolits amb el temps han permès transformar-lo d’una activitat experimental en un programa consolidat, fet que ha comportat també assignar-hi més recursos.

3. Conclusions

La transformació global que ha viscut Vinnova s’explica en bona part per la introducció d’aquest programa. El model multidisciplinari, transversal i centrat en els desafiaments que ha consolidat aquest programa ha implicat nous mètodes de treball en el conjunt de l’agència, que ha adoptat una perspectiva centrada en els reptes. El ventall de receptors de finançament de Vinnova s’ha eixamplat, de manera que si abans els beneficiaris eren sobretot empreses i institucions de recerca, ara sovint s’hi inclouen altres agents, com el sector públic i organitzacions de la societat civil. A més a més, s’ha passat d’un enfocament implícit en la innovació tècnica a un concepte d’innovació molt més ampli. 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Activitat

Col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?


Ciència

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

L’Espanya desertificada

Article

L’Espanya desertificada


Ciència

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?


Ciència

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.