Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

La participació ciutadana és un valuós instrument per conèixer l’opinió de la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia. Té un gran pes a l’hora d’analitzar els desafiaments socioeconòmics i jurídics relacionats amb les noves tecnologies i les seves aplicacions, com també per generar confiança i gestionar riscos i problemes ètics.

Dades bàsiques

1. Context

Es considera que la innovació tecnològica contribueix significativament al progrés de les societats i de les economies en general. Ara bé, les tecnologies i les seves aplicacions també comporten molts desafiaments socials, econòmics i normatius. Per això, governs, organismes reguladors, el sector industrial, l’àmbit acadèmic i la ciutadania en general han sostingut nombrosos debats sobre com beneficiar-se de la innovació tecnològica i alhora abordar els riscos derivats d’aquests desenvolupaments. Un aspecte fonamental vinculat a aquests diàlegs i debats és la participació ciutadana, cada vegada més apreciada com un valuós instrument per fomentar la transparència i l’obertura, conciliar les necessitats de la ciutadania, augmentar la representativitat i generar confiança en el procés de presa de decisions i en les mateixes tecnologies.

2. Debat

En el context de la innovació tecnològica, la participació ciutadana es refereix a la participació d’un grup divers de persones en diàlegs i debats sobre les diferents possibilitats d’aplicació de les tecnologies noves i emergents. Permet abordar diverses qüestions concretes, com ara la seva gestió i reglamentació, i també d’altres de més generals que es podrien derivar de la manera en què aquestes tecnologies s’adopten i es desenvolupen.

Els mètodes i enfocaments emprats varien sensiblement. Entre els mètodes més convencionals trobem enquestes, consultes públiques, tallers, focus groups i jurats de ciutadans. Els mètodes més innovadors i recents inclouen l’ús d’enfocaments creatius i artístics, jocs formatius, tecnologies digitals i plataformes en línia. Els enfocaments consultius —com ara les enquestes, les entrevistes i els focus groups— són instruments consolidats per obtenir informació d’una mostra seleccionada de la ciutadania. Els mètodes deliberatius són especialment útils per explorar a fons alguns temes, com també per tractar qüestions que puguin ser polèmiques o generar incertesa. Alguns mètodes innovadors -com ara els basats en l’art o en tècniques experiencials- poden contribuir a fer que la participació ciutadana adquireixi més rellevància, ja que ajuda les persones a comprendre com una innovació tecnològica pot encaixar en la seva vida quotidiana, o com podria afectar-nos en general, i també a impulsar una participació més diversa. L’ús de tècniques en línia pot accelerar el procés de participació, copsar els punts de vista del públic a gran escala i augmentar la inclusió i la cobertura geogràfica.

La participació ciutadana planteja el repte d’assegurar que es fan servir els mètodes més apropiats per a cada situació i que es compta amb el finançament adequat. A més a més, cal disposar del temps necessari per planificar i executar les iniciatives satisfactòries, tenir la certesa que els equips de recerca i els responsables de prendre les decisions reconeixen el seu valor, i comprovar que es té la capacitat i les aptituds que es requereixen per dur-les a terme i comunicar-les. 

3. Conclusions

L’eficàcia de les tècniques de participació ciutadana en matèria d’innovació tecnològica sovint no s’avalua formalment i els resultats sobre molts d’aquests mètodes encara són limitats. En conjunt, l’evidència sobre el seu impacte és més forta en els enfocaments tradicionals i més limitada en els menys convencionals, que tendeixen a consistir en proves de conceptes que demostren la viabilitat d’una tècnica en particular. El resultat més divulgat és una sensibilització i comprensió creixents envers les innovacions tecnològiques, però també hi ha exemples en què les iniciatives de participació ciutadana han incidit en aspectes relacionats amb la confiança de la ciutadania, les polítiques i la reglamentació, o bé han contribuït a sustentar l’adopció de la innovació tecnològica en el mercat o a impulsar canvis en els models empresarials.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Activitat

Col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues


Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal


Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?


Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.