L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

Luis Sanz Menéndez, Institut de Polítiques i Béns Públics, CSIC, Madrid, Espanya
Tiago Santos Pereira, Centre d’Estudis Socials (CES) de la Universitat de Coïmbra, Portugal

La recerca i la innovació a Espanya i Portugal han evolucionat seguint camins paral·lels, però amb alguns trets distintius. Després de deixar enrere sengles dictadures, tots dos països es van adherir a la Comunitat Econòmica Europea al mateix temps. Van desenvolupar una trajectòria de convergència econòmica i de recerca amb la resta d’Europa, però van patir diversos revessos arran de la crisi financera del 2008. Si bé les inversions en recerca i desenvolupament (R+D) han millorat en les darreres dècades, encara es mantenen molt per sota de les dels països capdavanters i dels objectius de la Unió Europea, consistents a destinar a l’R+D el 3% del producte interior brut en inversió total i el 2% del producte interior brut en inversió empresarial. La composició tecnològica de l’estructura econòmica de tots dos països, així com el baix nombre de llocs de treball vinculats a la recerca en el sector privat, dificulten augmentar la inversió. A més de les inversions relatives al sector privat, tant Espanya com Portugal han de parar més atenció a l’impacte científic, tecnològic i social de la recerca i la innovació.
Punts clau
  • 1
       Després d’ingressar a la Comunitat Econòmica Europea, Espanya i Portugal han seguit un procés de convergència econòmica i científica similar.
  • 2
       Tots dos països van viure un període de creixement sostingut en intensitat d’R+D, però la inversió en R+D es va estancar arran de la Gran Recessió del 2008 i només s’ha reactivat recentment.
  • 3
       El 2019, Espanya i Portugal van destinar l’1,25% i l’1,40% del producte interior brut a l’R+D, respectivament, molt per sota de l’objectiu del 3% marcat per la Unió Europea.
  • 4
       La inversió en R+D del sector empresarial també és molt inferior a l’objectiu del 2% del producte interior brut: a Espanya és del 0,70% i a Portugal del 0,73%.
  • 5
       L’ocupació relacionada amb la recerca i l’impacte científic, tecnològic i social han millorat en tots dos països.

Classificació

Autors

Luis Sanz Menéndez , Institut de Polítiques i Béns Públics, CSIC, Madrid, Espanya
Tiago Santos Pereira , Centre d’Estudis Socials (CES) de la Universitat de Coïmbra, Portugal

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Ja pots veure el col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Empreses innovadores i cooperació empresarial en activitats d'R+D

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.