Publicador de continguts

Article

L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols

Nela Filimon, Departament d’Economia, Universitat de Girona
null

No hi ha una definició unànime sobre la felicitat, però l’evidència empírica indica que depèn de molts factors, entre els quals destaca la participació en activitats culturals i de lleure. L’article reflexiona sobre les dimensions individual i social de la felicitat i confirma la importància de les connexions amb els altres.
Punts clau
  • 1
       Estudis recents han posat de manifest que la distribució de la percepció de felicitat a Espanya és semblant a la d’altres països desenvolupats (en una escala de 0 a 10, la mitjana espanyola és de 7,3).
  • 2
       La cultura i el lleure contribueixen a la nostra felicitat i moltes d’aquestes experiències preferim compartir-les amb els altres.
  • 3
       L’evidència empírica demostra que la simple presència dels altres –estar envoltats de gent en un concert o en un museu– té un efecte positiu i, per tant, ens fa més feliços.
  • 4
       Els treballs empírics més recents han confirmat l’anomenada «paradoxa d’Easterlin», d’acord amb la qual (si més no a partir d’un cert llindar) el fet de tenir més renda o més recursos econòmics no es tradueix en més felicitat.
Mitjana de la felicitat i participació en activitats culturals i de lleure
Strategic+Brief+Article+041+v3+cat.jpg

El gràfic mostra l’impacte de les activitats culturals i de lleure en l’escala de felicitat (de 0 a 10), com també el percentatge d’espanyols que participen en cada activitat. A Espanya, totes les activitats culturals i de lleure obtenen unes puntuacions mitjanes elevades en l’escala de felicitat, que oscil·len entre el 7,29 i el 7,50.

Què es podria fer per fomentar la participació en activitats culturals
  • L’evidència empírica sobre consum i felicitat mostra la importància del suport públic de les arts com una font de felicitat i del foment de les polítiques orientades a facilitar l’accés a la cultura.
  • Les actuacions orientades, per exemple, a conciliar millor els horaris laborals per poder fer més activitats culturals compartides poden tenir efectes positius sobre la felicitat.
  • En aquest sentit, moltes ciutats, sobretot les europees, tenen una llarga tradició de suport a l’art i reconeixen l’aspecte lúdic que tenen les manifestacions culturals; cal tenir-ho ben present a l’hora d’implementar polítiques públiques relacionades amb la felicitat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

La geopolítica dels grans canvis

Canvis polítics, socioeconòmics i tecnològics. Estem immersos en grans canvis que mereixen una anàlisi geopolítica. Per veure on som i on anem, juntament amb l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, debatrem sobre els nous reptes industrials i tecnològics en aquest cicle de conferències.

Activitat

El turisme, davant del repte de la sostenibilitat

Turisme i sostenibilitat: realitat disjuntiva o conciliadora? El turisme és una activitat econòmica molt important, però com hi podem aplicar una perspectiva de sostenibilitat? En aquest cicle de conferències reflexionarem sobre l’essència del viatge, la seva capacitat transformadora, el seu vincle amb l’ètica i el feminisme i la seva relació amb la tecnologia.

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Entrevista

«Els joves en risc d'exclusió que entren en contacte amb l'art milloren el seu rendiment acadèmic i el seu compromís cívic i social»

Fins a quin punt l’art contribueix a la integració social? Parlem amb Sunil Iyengar sobre l’accés a la cultura en condicions d’igualtat.

Entrevista

«La cultura pertany a les classes altes. Costa d’atreure-hi les famílies amb nivells d’educació més baixos»

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

També et pot interessar

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?


Cultura

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital


Cultura

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

L’art i el progrés de l’economia i la societat

Ressenya

L’art i el progrés de l’economia i la societat


Cultura

Quina relació hi ha entre art i economia? Presentem dues obres que estudien la importància de la creativitat i la innovació en les arts, com també la contribució de l’art al desenvolupament econòmic.