Publicador de continguts

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo
null

L’educació és el factor que influeix més en el consum cultural. Directament, perquè com més alt és el nivell educatiu, més interès hi ha per la cultura. I indirectament, perquè més educació implica també més renda i, per tant, més consum cultural. La rellevància de les diverses barreres al consum cultural depèn de l’activitat considerada.
Punts clau
  • 1
       La manca d’interès és el motiu principal de la no assistència a espectacles en directe i llocs d’interès cultural, mentre que la manca de renda és la causa principal de la no assistència al cinema.
  • 2
       En el cas dels espectacles en directe i les visites a llocs d’interès cultural, hi ha una gran polarització entre aquells que no hi van mai i els que hi van sovint.
  • 3
       L’assistència al cinema mostra una pauta diferent, amb menys polarització; probablement això és degut al fet que l’interès general pel cinema és més estès.
  • 4
       D’altra banda, l’edat té un efecte més visible en el cinema: si comparem els menors de 30 anys amb els més grans de 65, aquests darrers tenen una probabilitat més de deu vegades més alta de no anar-hi mai.
  • 5
       Tenint en compte l’elevada proporció d’individus que diuen que no han participat en activitats culturals, és important classificar-los en dos grups: el que no hi participen mai i els que no hi participen, però podrien haver-ho fet si alguna circumstància hagués estat diferent.
  • 6
       Aquests dos grups són molt diferents i l’efectivitat de les polítiques culturals varia considerablement segons a qui s’adrecen.
Assistència mitjana anual per renda i nivell educatiu
Strategic+Brief+Article+040+v3+cat.jpg

El gràfic mostra la relació entre la renda ponderada de cada membre de la llar i l’assistència anual a activitats culturals, segons el nivell educatiu. Hi comprovem dues coses: (1) que, amb independència de la renda, l’educació té un efecte positiu en l’assistència a activitats culturals, i (2) que l’efecte de la renda sobre el consum cultural és més significatiu per als nivells educatius més alts (educació secundària i superior).

Com podríem intervenir per eliminar les barreres a la participació cultural?
  • Per abaixar la barrera que representen les restriccions econòmiques es podria dissenyar una política fiscal que inclogués una rebaixa de la imposició indirecta als béns culturals. La caiguda dels preus augmentaria de manera directa la demanda cultural.
  • No obstant això, una reforma fiscal d’aquesta mena tindria efectes regressius, ja que beneficiaria en una mesura més gran els individus amb més renda.
  • Si el que es pretén és contrarestar la manca d’interès de la població, s’ha d’incidir en l’educació cultural dels infants perquè puguin desenvolupar l’interès i els gustos artístics.
  • En aquest cas, els efectes només es notarien a llarg termini, però serien molt més estables.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Activitat

El turisme, davant del repte de la sostenibilitat

Turisme i sostenibilitat: realitat disjuntiva o conciliadora? El turisme és una activitat econòmica molt important, però com hi podem aplicar una perspectiva de sostenibilitat? En aquest cicle de conferències reflexionarem sobre l’essència del viatge, la seva capacitat transformadora, el seu vincle amb l’ètica i el feminisme i la seva relació amb la tecnologia.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

També et pot interessar

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?


Cultura

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital


Cultura

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

L’art i el progrés de l’economia i la societat

Ressenya

L’art i el progrés de l’economia i la societat


Cultura

Quina relació hi ha entre art i economia? Presentem dues obres que estudien la importància de la creativitat i la innovació en les arts, com també la contribució de l’art al desenvolupament econòmic.