En aquest article s’exploren diferents aspectes del benestar personal i psicològic durant la crisi del coronavirus a Espanya, l’Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, el Perú, l’Uruguai i Veneçuela. Les dades es van recollir entre el 29 de març i el 20 de juny del 2020. En l’estudi dut a terme, en el qual es basa aquest article (es pot consultar la informació sobre el projecte a www.medium.com/proyectowise i www.unav.edu/yit), els autors van prestar especial atenció al paper que té l’ús de tecnologia digital en aquestes circumstàncies. L’estudi partia d’una sèrie d’interrogants: qui ha patit més durant el confinament? Ha augmentat el temps que la població ha dedicat a estar davant de pantalles? Importa el motiu pel qual es recorre a la tecnologia? Quins altres factors van contribuir al benestar personal durant la quarantena?

Per a l’estudi dut a terme, els autors van crear un índex de benestar amb puntuacions entre 0 (malestar absolut) i 10 (benestar absolut). Aquest índex resumeix un ampli espectre de mesures, tant positives (felicitat i autoestima) com negatives (malestar, ansietat, depressió i estrès), i pretén ser una mesura global del benestar personal i psicològic. Les mesures de benestar incloïen una valoració subjectiva («En general, em considero una persona feliç») i afirmacions que s’havien de puntuar, com «Em sento satisfet amb mi mateix», «Em sento tan valuós com altres persones» o «soc capaç de fer les coses tan bé com els altres». Les mesures de malestar incloïen una valoració subjectiva («Des que va començar l’estat d’alarma, quant penses que ha augmentat el teu malestar?») i tres indicadors per mesurar els nivells d’ansietat, depressió i estrès. 

Del total de participants en l’enquesta, els resultats indiquen que el 16 % tenen nivells baixos de benestar (per sota de 5, en magenta); són les persones que ho han passat més malament durant el confinament. El 57 % tenen nivells mitjans de benestar (entre 5 i 8, en taronja). El 27 % de la mostra té nivells alts de benestar (per sobre de 8, en blau).

El gràfic 1 mostra que les dones, els joves i les persones sense estudis superiors ho han passat més malament durant el confinament: amb més freqüència, presenten nivells baixos de benestar i estan menys representats en els rangs de nivell alt de benestar. Destaca el marcat perfil d’edat del benestar: gairebé no hi ha persones més grans de cinquanta anys amb nivells baixos de benestar, i més del 40 % presenten un alt nivell de benestar. Això, que pot resultar sorprenent, ja que les persones grans constitueixen la població de risc enfront de la COVID-19, sembla indicar que la disrupció de les rutines diàries (falta d’assistència a l’escola, a la feina i alteració en els àmbits de l’oci, la vida social o l’esport) ha perjudicat més el benestar de les persones joves que el de les grans, per a les quals el confinament potser ha suposat un canvi menor en els seus hàbits de vida.

En el confinament, l’ús de dispositius digitals ha augmentat notablement. Un 19 % dels enquestats afirmen que el seu temps davant de les pantalles ha augmentat molt i un 52 % indiquen que s’ha incrementat bastant. S’han dedicat, de mitjana, més de 9 hores al dia a les pantalles. La major part d’aquest temps s’ha destinat a feina o estudi, amb una mitjana de 5 hores i 22 minuts. A partir de dades recollides en l’estudi, s’observa que el temps diari de treball davant de pantalles va ser, de mitjana, de 6 hores i 43 minuts entre els professionals, i de 4 hores i 52 minuts entre els estudiants –incloent-hi, en confinament, les classes en línia.


 

El temps no dedicat a treballar o estudiar es va dedicar, principalment, a comunicar-se amb amics i familiars, activitat que va suposar gairebé 5 hores durant el confinament. Entre els usuaris de xarxes socials (Instagram, TikTok i similars), la mitjana d’ús va ser de 3 hores i 22 minuts al dia. A l’entreteniment (pel•lícules, sèries i similars) s’hi van destinar 2 hores i 50 minuts al dia. Els aficionats als videojocs (una mica més d’una quarta part de la mostra) hi van dedicar una mitjana de 2 hores i 11 minuts al dia. Cal remarcar que el temps resultant de sumar totes les tasques és superior al total de 9 hores i 16 minuts. Això és degut a l’ús de diversos dispositius alhora (multitasca); també, en part, a errors de memòria: no és fàcil recordar el temps total que es passa connectat cada dia i que es destina a unes tasques o altres.

Els dos gràfics següents mostren la relació entre la quantitat de temps que s’inverteix davant de les pantalles i el nivell de benestar. Aquesta relació és complexa, ja que depèn de quant i per a què s’utilitzen. Es veuran, per separat, els usos de feina i altres usos no professionals. 

Per als usos no relacionats amb la feina, cal indicar que com més temps s’hi dedica, menor és el benestar. Com s’indica a l’apartat 1, un 27 % dels enquestats presenten un nivell de benestar alt (més de 8 sobre 10). En el gràfic 3.1 s’aprecia que els que dediquen més de dues hores al dia a l’ús de la tecnologia per a xarxes socials (Instagram, TikTok o Twitter, entre d’altres), per entretenir-se (sèries i vídeos) o per comunicar-se amb altres (trucades i missatges) presenten un benestar alt amb menys freqüència que aquells que fan un ús més moderat de les tecnologies (dues hores o menys). 

Les dades varien quan es distingeix entre professionals i estudiants. Malgrat que es detecten certes fluctuacions, entre un 30 % i un 40 % de professionals presenten un nivell de benestar alt, independentment del temps diari que dediquin a treballar davant de pantalles. En el cas dels estudiants, només entre el 10 % i el 15 % manifesten tenir un benestar alt, i això no té relació amb les hores d’ús de la tecnologia per estudiar.
És pertinent recordar que els estudiants són el grup d’edat que ha experimentat nivells més alts de malestar durant el confinament, com s’observa al final de l’apartat 1.

Avui dia s’utilitza Internet pràcticament per a tot, des de treballar fins a apostar o cercar informació sobre el coronavirus. De l’estudi dut a terme es deriva que el benestar individual està relacionat amb aquests usos. El gràfic 4 inclou set possibles usos de la tecnologia; per a cadascun, es mostra la proporció de persones amb benestar alt (més de 8/10), comparant els que realitzen poc o gens aquella activitat i els que la realitzen bastant o molt. 

Per a la majoria dels usos contemplats, els que més utilitzen la tecnologia amb les finalitats indicades tenen menys probabilitat de presentar un benestar alt. Per a cada ús de la figura, si s’observen les diferències entre les barres clares i les fosques, s’adverteix que les caigudes més grans en benestar es detecten entre els que recorren a les pantalles per evadir-se dels seus problemes (-20 %), entretenir-se o relaxar-se (-17 %), tafanejar en la vida dels altres (-13 %), informar-se sobre el coronavirus (-12 %), consumir pornografia (-15 %) o apostar en línia (-4 %). En canvi, l’ús de tecnologia per organitzar-se en la feina o els estudis pot fins i tot incrementar lleugerament el benestar (+1 %). 

Novament, si recordem que en la població general hi ha un 27 % de persones amb benestar alt, es conclou que l’ús de tecnologia és compatible amb un alt grau de benestar, sempre que es consumeixi amb moderació. Habitualment, els que utilitzen poc o gens les pantalles per a aquestes finalitats mostren nivells de benestar superiors al 27 % –excepte en els casos de la pornografia i les apostes, en què fins i tot un consum baix s’associa amb menors proporcions de benestar alt–. 

Entre els experts en benestar i malestar psicològic és comú parlar de factors protectors: activitats que protegeixen del malestar o fomenten el benestar –com més es realitzen, millor es troba la persona. En l’estudi en el qual es basa aquest article, s’han trobat evidències que l’exercici físic i la dedicació a aficions sense pantalles (pintar, cuinar, llegir, o tocar un instrument, entre d’altres) s’associen amb nivells més alts de benestar personal i psicològic. En concret, el 29 % dels participants que van aprofitar el confinament per augmentar el temps dedicat a l’exercici físic van mostrar nivells alts de benestar, en comparació amb el 24 % dels que van reduir el seu temps d’esport. Encara és més gran la diferència entre els que van aprofitar el confinament per dedicar més temps a aficions sense pantalles: el 30 % van manifestar un benestar alt, en comparació amb el 20 % dels que van reduir la seva dedicació a aquestes activitats.

Les relacions personals i socials són una de les dimensions de la vida més afectades pel confinament, ja que una immensa majoria dels ciutadans va veure retallades les possibilitats de compartir temps presencial amb familiars i amics. Aquestes relacions, però, es troben precisament entre els factors més fortament relacionats amb el benestar en confinament.

El gràfic 6 mostra una clara tendència a l’augment del benestar a mesura que les persones es mostren més satisfetes amb les seves relacions familiars i d’amistat. En el cas de la família, trobem sis vegades més persones amb alts nivells de benestar entre els molt satisfets (43 %) amb la seva família que entre els gens (7 %) o poc (6 %) satisfets. Aquestes proporcions són semblants en el cas de la satisfacció amb els amics: els molt satisfets són fins a vuit vegades més propensos (42 %) a tenir alts nivells de benestar que els que no estan gens satisfets (5 %) amb les seves amistats. A l’extrem contrari, el 60 % dels que no estan gens satisfets amb les seves relacions properes tenen també nivells baixos de benestar.

Aquests resultats indiquen que, en un context de distanciament social, les relacions personals es mostren especialment valuoses per evitar el malestar (benestar baix) i promoure alts nivells de benestar.

En l’estudi dut a terme, les persones que van manifestar un alt benestar durant el confinament es troben entre les que van fer servir els dispositius mòbils amb moderació, així com entre les que van dedicar més temps a l’oci sense pantalles i a l’exercici físic. Els que van aconseguir fer un ús més moderat de la tecnologia en el confinament van presentar nivells alts de benestar amb més freqüència que els que en van fer un ús excessiu –en altres paraules, el benestar descendia com més hores al dia es passaven davant de dispositius mòbils a la recerca d’entreteniment, xarxes socials o comunicació. No obstant això, encara que el benestar personal i la tecnologia estan associats, seria precipitat concloure que l’ús excessiu de pantalles és el causant del malestar; podria ser a l’inrevés, que els usuaris amb alts nivells de malestar facin servir la tecnologia més temps i per a activitats d’evasió com les apostes, la pornografia o tafanejar en la vida dels altres.

LOVIBOND, P. F., i LOVIBOND, S. H. (1995). «The structure of negative emotional states: Comparison of the Depression Anxiety Stress Scales (DASS) with the Beck Depression and Anxiety Inventories», Behaviour Research and Therapy, 33(3), 335-343.

ROSENBERG, M. (2015). Society and the adolescent self-image. Princeton University Press.