La confiança pública en la ciència és fonamental. Els darrers anys s’ha observat un augment creixent de problemes relacionats amb la integritat científica i la confiabilitat dels resultats científics, en part derivats de la hipercompetitivitat i la manca de formació específica. Institucions de recerca i organismes finançadors de tot el món treballen per afrontar aquests problemes i millorar la integritat de la recerca.

Dades bàsiques

• Àmbit geogràfic: internacional.

• Fonts:
  
  MEJLGAARD, N., et al. (2020): «Research integrity: nine ways to move from talk to walk», Nature, 586.
  
  Projecte Standard Operating Procedures for Research Integrity (SOPs4RI).
  
  Plataforma The Embassy of Good Science.

Els darrers anys, la comunitat científica ha començat a reconèixer el paper crucial que la cultura de la recerca –promoguda des de les mateixes institucions– té a l’hora de mantenir la integritat científica. Universitats, centres de recerca i organismes finançadors han començat a analitzar com dur a terme els processos d’avaluació, formació, supervisió i tutoria, col·laboració, participació pública i de gestió de dades i publicació de resultats. Tot plegat amb l’objectiu de deturar possibles disfuncions estructurals.

Al llarg dels darrers vint anys s’ha identificat un nombre creixent de problemes relacionats amb la integritat científica. Així, s’han publicat múltiples articles i informes sobre casos molt impactants de frau científic, taxes alarmants de pràctiques de recerca qüestionables i problemes de confiabilitat dels resultats científics. Aquesta situació ha reclamat prestar una atenció creixent a la integritat de la recerca. Per això, s’han establert organitzacions i xarxes internacionals, s’han fet declaracions i s’han elaborat codis de conducta que descriuen el que hom considera bones pràctiques en la recerca, basades en els principis fonamentals d’integritat en aquest àmbit. Entre aquests codis i declaracions, podem esmentar la Declaració de Singapur (2010), la Declaració de Montreal (2013), els Principis de Hong Kong (2019) i el Codi europeu de conducta per a la integritat en la recerca (2011), revisat i actualitzat el 2017. 

Els principis abstractes d’aquestes declaracions s’han de traduir en àrees d’acció concretes en què les institucions que fan recerca i els organismes finançadors hauran de centrar els esforços. En aquest context, s’ha posat de manifest la necessitat de disposar d’instruments i eines que ajudin a l’hora d’impulsar aquest procés. Els darrers anys han sorgit múltiples iniciatives i projectes que desenvolupen una àmplia varietat de recursos adreçats tant als organismes com als mateixos investigadors. Les institucions de finançament, les universitats i els centres de recerca sovint han d’afrontar dificultats a l’hora de decidir on han de començar per concebre de manera integral i elaborar polítiques i procediments d’acció concrets.

El projecte europeu SOPs4RI ha desenvolupat una sèrie d’eines de suport a les institucions en aquest procés. Es tracta d’una col·lecció estructurada de procediments estandarditzats i de guies que els organismes poden fer servir lliurement per desenvolupar els seus propis plans d’integritat, adaptats a les seves necessitats i característiques específiques. Així mateix, els projectes europeus EnTIRE i VIRT2UE han desenvolupat una plataforma en línia –The Embassy of Good Science– que presenta informació detallada sobre com dur a terme l’activitat científica d’una manera responsable i íntegra. La plataforma ofereix un ampli ventall de recursos que ofereixen suport als investigadors i els permeten d’abordar els dilemes que sorgeixen diàriament en la seva tasca. Inclou consells, directrius i guies, com també nombrosos exemples de bones pràctiques i material de formació.

L’atenció creixent que susciten a escala internacional els problemes relacionats amb la integritat científica i la confiabilitat dels resultats es tradueix en un procés de reformes en aquest àmbit. Mitjançant nous requisits, els organismes finançadors impulsen aquest procés. Per exemple, en el nou programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea per al període 2021-2027 –Horitzó Europa–, cal que les institucions que rebin finançament hagin establert plans i procediments clars d’integritat científica.