Publicador de continguts

Article

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?

Marta Fraile, Instituto de Políticas y Bienes Públicos (CSIC); Paula Zuluaga, Departament de Ciència Política (UAB)
Projecte finançat en la convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre la realitat social dels joves (FS22-1B)

Aquest estudi analitza la manera com la ciutadania percep els trets de personalitat que tradicionalment s’associen a homes i dones, així com els rols que ocupen a la societat. Els resultats revelen que els estereotips de gènere continuen ben vius, especialment en el grup d’entre 26 i 40 anys. És en aquesta franja quan s’experimenten moltes de les situacions que situen les persones definitivament en el món adult (com ara incorporar-se al món laboral, formar una família o tenir descendència), i això podria impulsar a assumir o interioritzar regles socials tradicionals.
Punts clau
  • 1
       Quan responen fins a quin punt una llista d’atributs defineixen la seva personalitat, els homes assenyalen en major mesura que les dones el lideratge, l’emprenedoria o l’ambició, mentre que les dones indiquen l’empatia, l’afecte o la comprensió, especialment en el grup entre 26 i 40 anys.
  • 2
       Els estereotips de gènere es confirmen, ja que els participants del nostre estudi consideren que les dones són típicament més empàtiques, comprensives i afectuoses que els homes.
  • 3
       Les concepcions masculines de lideratge (tant a la feina com a l’esfera política) sembla que minven. No obstant això, les cures en la família es continuen percebent com a rols associats a dones i que elles duen a terme de manera majoritària.
  • 4
       Perdura la percepció estereotipada de gènere de les professions, però de manera més pronunciada en el cas de les considerades tradicionalment femenines, com ara les del sector sanitari o educatiu.
siguenVivosEstereotiposGeneroCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Bretxes de gènere en la valoració de les condicions laborals

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.

Article

Ús de models estadístics per combatre la violència de gènere

L’estudi confirma que l’atenció primària podria ser un àmbit clau per detectar la violència de gènere. No obstant això, moltes víctimes no van als serveis sanitaris després de patir un episodi de violència, cosa que dificulta la identificació de molts casos.

Article

Identificació violència contra dones

El 30% de les persones enquestades per a aquest estudi declaren conèixer o haver presenciat una situació de violència contra les dones en el seu entorn.

Article

L’assetjament sexual entre adolescents: formes més prevalents i diferències de gènere

Segons aquest estudi, 7 de cada 10 adolescents van ser objecte de comentaris i insults sexuals. Les taxes d’agressió sexual dels nois van duplicar les de les noies, tant de manera presencial com online.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.