En el darrer segle, la situació de les dones respecte a la dels homes en el mercat laboral ha millorat notablement. Malgrat les millores aconseguides, però, els homes encara tenen millors salaris, ocupen més llocs directius que les dones i pateixen una taxa de desocupació més baixa.

Davant d’aquesta situació, resulta obvi que ens demanem per què les dones no arriben tan lluny com els homes en l’àmbit laboral. Encara més, fins i tot en els casos en què un home i una dona ocupen llocs de treball semblants, hi continua havent una important fractura salarial a la majoria de països desenvolupats. Per poder combatre aquestes diferències, és molt important saber-ne els motius i adoptar polítiques d’ocupació adequades.

Els economistes laborals fa temps que avaluen aquestes diferències i miren d’explicar per què passen. Sovint s’ha posat sobre la taula l’impacte diferencial que tenen en la vida laboral d’homes i dones les decisions sobre maternitat/paternitat, un tema molt estudiat i que explica una part important de la fractura de gènere en salaris i llocs de treball. 

No obstant això, els estereotips sobre la feblesa de les dones en certes tasques i la sobrevaloració del caràcter competitiu enfront del col·laboratiu podrien explicar una altra part de la discriminació que pateixen en el mercat laboral. Factors com ara els estereotips de gènere, el tipus de tasques en què competeixen, qui són els seus adversaris o la informació prèvia sobre el seu rendiment en aquestes tasques, tot plegat influeix en el desavantatge de les dones a l’hora de competir, la qual cosa, al seu torn, pot repercutir en la seva situació en el mercat de treball. 

Aquest article mostra que hi ha factors de caràcter cultural que exigeixen una consideració política diferent de la de les polítiques sobre la maternitat. Són factors que tenen més a veure amb els rols tradicionalment associats a homes i dones, i fins i tot amb la manera d’autopercerbre’s dels uns i els altres, que no pas amb la legislació i l’organització efectiva del treball.

Els darrers anys s’han publicat una sèrie d’estudis, no exempts de polèmica, que miren d’explicar el perquè d’aquesta fractura en el mercat laboral a través de les diferències psicològiques i de les preferències d’homes i dones.

Un dels arguments d’aquests estudis gira entorn de la competitivitat. Parteix de la base que el mercat laboral és un entorn eminentment competitiu en què els treballadors lluiten pels millors llocs i les remuneracions més altes. En aquest entorn, les diferències entre homes i dones, segons assenyalen aquests estudis, en part es podrien explicar pel fet que moltes dones podrien sentir-se menys inclinades a competir. Encara més, fins i tot en el cas que haguessin de fer-ho, estarien en una situació de desavantatge a causa d’aquesta capacitat competitiva més baixa. La conclusió és que aquelles dones a les quals els agradés menys competir obtindrien un salari més baix en aquelles feines en les quals la competitivitat és especialment important per a determinar la productivitat i el salari.

Òbviament, per ser creïbles i no fomentar més discriminació, les afirmacions que fan ressaltar diferències en les preferències i capacitats entre homes i dones s’han de sustentar en evidències rigoroses. I per a obtenir aquestes evidències, una bona opció és recórrer a experiments de laboratori en els quals els participants han de fer unes tasques senzilles a canvi d’una remuneració econòmica.

En general, els resultats de molts d’aquests experiments confirmen l’existència de diferències en l’actitud i l’aptitud competitiva de les dones respecte als homes. Així, quan se’ls permet triar com volen ser pagades, les dones trien més sovint el sou que no depèn de la competició, i quan se les força a competir, són menys productives que no els homes. Aquests experiments, però, no arriben a explicar si les dones trien competir menys perquè saben que no hi tenen facilitat, o bé competeixen pitjor perquè no hi estan avesades.

D’altra banda, també s’han fet experiments sobre l’existència de diferències de gènere en la competitivitat els resultats dels quals no són tan clars, i hi ha un debat sobre si aquestes possibles diferències de gènere es podrien explicar millor per factors culturals que no pas per factors genètics.

Aquest estudi s’ha centrat precisament a entendre quins aspectes culturals influeixen més sobre les diferències en competitivitat entre homes i dones. Primer de tot, és important d’esbrinar com és que en alguns experiments apareixen, efectivament, diferències de gènere, i en altres no. És interessant constatar que els experiments que mostren més diferències de gènere tenen a veure amb tasques sobre les quals hi ha estereotips molt arrelats, segons els quals els homes són millors que les dones a l’hora de fer-les. Al contrari, els estudis on no es van trobar diferències es refereixen a tasques sobre les quals no hi ha cap estereotip o bé l’estereotip és l’invers.

Tot plegat fa sospitar que els efectes podrien estar relacionats amb el que en psicologia es coneix com l’«amenaça de l’estereotip» (stereotype threat), que ve a dir que la simple existència d’un estereotip negatiu sobre un grup fa que els individus d’aquest grup se sentin subjectes a un escrutini que els pressiona, cosa que fa que se’n surtin més malament i confirmin, doncs, l’estereotip. A partir d’aquest concepte psicològic, és possible formular-nos les preguntes següents: les dones competeixen pitjor quan ho fan en tasques en què hi ha un estereotip que afirma que no són tan bones com els homes a l’hora de fer-la? Què passa quan es reforça la creença en els estereotips si al·ludim a aspectes relacionats amb el gènere?

Per poder esclarir aquest tema, es va dur a terme un experiment amb estudiants universitaris de tots dos gèneres en què es proposaven diverses tasques, algunes amb un estereotip masculí ben arrelat («els homes fan això millor que les dones») i altres sense cap estereotip. Per a això es van triar tasques masculines i femenines, a partir de l’evidència de la psicologia social (figura 1). Per exemple, la tasca masculina consistia a esbrinar si dos parells de figures geomètriques eren idèntiques o no; per a això cal tenir una bona visió espacial, una habilitat que es considera fonamentalment masculina (i que es troba al darrere d’estereotips com ara que les dones «no saben aparcar bé» o «no saben interpretar un mapa»). Al contrari, la tasca femenina requeria capacitats de codificació de símbols, una tasca més «neutra» en matèria de gènere, però d’alguna manera associada a la creença que les dones són millors en aquesta mena d’activitats. També es va demanar als subjectes de l’experiment, abans que sabessin res sobre el seu rendiment real, si creien que la tasca encomanada era més fàcil per als homes o per a les dones o era igual per a tots dos.

En una primera fase, els participants en l’experiment, tant els homes com les dones, feien cadascuna de les dues tasques sense que se’ls comparés amb ningú, i n’obtenien una remuneració. En una segona fase, se’ls deia que havien de fer nous exemples d’aquestes mateixes tasques, però aquesta vegada emparellats amb un altre participant, de manera que només obtindrien la retribució si ho feien millor que el seu rival. És a dir, se’ls situava en una situació competitiva.

A més a més, se’ls donaven algunes informacions abans de començar a competir, dividides en vuit grups diferents. El grup de control només sabia que havia de competir. A uns participants se’ls informava sobre el gènere dels contrincants; a uns altres se’ls deia si a la fase prèvia ho havien fet millor o pitjor que els seus rivals, i a un grup se’ls informava de totes dues coses. Per a estudiar altres variables, a uns participants se’ls informava del seu rendiment a la primera fase; a uns altres se’ls recordava explícitament el seu propi gènere i un grup rebia totes dues informacions. Finalment, al darrer grup només se li recordava que havia de competir amb una altra persona.

Al gràfic 1 podem veure de manera resumida el resultat de l’experiment. Cal tenir en compte que els participants estaven fent la tasca per segona vegada i, per tant, tots milloraven el rendiment. Com podem observar-hi, però, en la tasca considerada masculina (visió espacial) les dones competeixen pitjor que els homes només quan se’ls infoma del gènere del rival, o quan se’ls comunica que estan competint contra algú. El gràfic per a la tasca de codificació de símbols (la considerada femenina), en canvi, no mostra cap diferència de gènere significativa.

És possible trobar resultats semblants en una situació fora del laboratori? Els experiments reflecteixen adequadament el que passa en la vida real? Pel que fa a aquesta recerca, la resposta a totes dues qüestions és «sí».

La Comunitat de Madrid organitza cada any el Concurs de Primavera de Matemàtiques, una competició en què participen prop de 40.000 estudiants de Secundària i Batxillerat. Es tracta d’un torneig eliminatori de resolució de problemes matemàtics. Un dels avantatges d’aquesta competició és que es disposa, per endavant, d’un indicador de l’habilitat de cada estudiant en aquesta matèria: la nota de matemàtiques que ha tret a escola. Si observem aquestes notes, veiem que amb prou feines hi ha diferències entre nois i noies. No obstant això, a mesura que els estudiants van passant fases d’aquest concurs eliminatori, la proporció de dones va minvant, fins al punt que a la fase final quasi no n’arriben.

Com mostra el gràfic 2, la proporció de dones que participen en cada fase del concurs de matemàtiques cau considerablement en passar de la fase 1, en què les dones representen entre el 35% i el 45% dels participants, a la fase 2, en què la proporció de dones se situa entorn del 30%. El resultat és encara més evident per a la proporció de dones guanyadores a la fase final. A més, si dividim els estudiants en quatre grups d’edat, la diferència de gènere en la proporció de participants és més gran a mesura que augmenta l’edat dels estudiants, fins al punt que al nivell amb estudiants més grans (16-17 anys) no hi ha cap dona guanyadora a l’etapa final del concurs. La conclusió d’aquest experiment és especialment potent perquè permet d’observar que, a mesura que augmenta la pressió competitiva, augmenten les diferències de gènere en els resultats, com reflecteixen les puntuacions mitjanes (gràfic 3).

Hi ha alguns aspectes de socialització que afecten de manera diferent els homes i les dones a l’hora de competir, i aquests aspectes acaben per tenir un impacte en entorns competitius com ara el laboral.

Els estereotips afecten les decisions i el rendiment de qualsevol persona, per la qual cosa és important socialment disminuir-ne l’efecte. Convé d’evitar la classificació de tasques en femenines i masculines, com també els estereotips que ens parlen d’unes disciplines «masculines» (per exemple, les ciències o les enginyeries) i unes altres disciplines «femenines» (les lletres en general o estudis com els d’infermeria). S’ha avançat molt en aquest terreny, però encara hi ha molta feina a fer per augmentar la visibilitat de les dones en camps històricament masculins. Els estudis sobre la importància del role model (model que cal seguir) ens diuen que el fet de donar visibilitat a les dones que treballen i que destaquen en àmbits històricament reservats als homes és clau per canviar aquestes associacions i estereotips.

D’altra banda, cal tenir molt en compte que algunes de les mesures que es proposen per resoldre aquests problemes podrien tenir efectes contraproduents si no s’implementen amb cura. En aquest sentit, cal extremar les precaucions a l’hora d’aplicar les polítiques que miren d’atenuar les diferències en el mercat laboral i, en tot cas, cal parar molta atenció al missatge que s’envia a la societat amb cada política. Per què? L’existència mateixa d’una política que reforci les dones pot fer que un estereotip negatiu, tant si és cert com si no ho és, es perpetuï, tot perjudicant justament el gènere al qual es pretén ajudar. Per posar un exemple corrent, en aplicar una política de quotes, hem de considerar que encara que a curt termini pot ser útil per donar visibilitat a les dones, històricament en desavantatge, a mitjà termini pot servir per reforçar un altre estereotip: el fet que les dones que ocupen certs càrrecs els hagin obtingut per cobrir la quota, i no pels seus mèrits o habilitats. Això podria dur a la situació que les dones decidissin no ocupar aquestes vacants, de manera que la política provocaria l’efecte contrari al que es pretenia.

Per això, amb vista a les generacions futures, és fonamental lluitar contra els estereotips i donar visibilitat a les dones que, malgrat les dificultats, aconsegueixen ocupar llocs importants i que, un cop hi són, i amb la mateixa remuneració, aconsegueixen fer-ho tan bé –o tan malament– com els homes. 

Per acabar, un debat rellevant seria si s’ha de fomentar o no la competició en entorns educatius i laborals. Es podria dir que l’important és o bé participar o bé guanyar, però el que no s’ha de fer és insistir en el fet que per a les noies l’important és participar, mentre que per als nois l’important és guanyar.

Aquest article ha estat adaptat a partir de l'estudi:

IRIBERRI, N.; REY-BIEL, P. (2017) Stereotypes are only a threat when beliefs are reinforced: On the sensitivity of gender differences in performance under competition to information provision; Journal of Economic Behavior & Organization, Volume 135, 99-111

Iriberri, N.; Rey-Biel, P. (2018) Competitive Pressure Widens the Gender Gap in Performance: Evidence from a Two?stage Competition in Mathematics: The Economic Journal”
 

Altres referències bibliogràfiques:

BERTRAND, M., C. GOLDIN i L.F. KATZ. (2010). «Dynamics of the Gender Gap for Young Professionals in the Financial and Corporate Sectors.» American Economic Journal: Applied Economics, 2 (3).

BERTRAND, M., i K. HALLOCK (2001). «The gender gap in top corporate jobs». Industrial and Labor Relations Review, 55, 3-21.

D. BLAU i L. M. KAHN (2017). «The Gender Wage Gap: Extent, Trends, and Explanations,» Journal of Economic Literature, 55(3), 789-865. 

GNEEZY, U., L.K. LEONARD i J. A. LIST (2009). “Gender Differences in Competition: Evidence from a Matrilineal and a Patriarchal Society,» Econometrica, 77(5), 1637-1664.

GNEEZY, URI, M. NIEDERLE i A. RUSTICHINI (2003). «Performance in Competitive Environments: Gender Differences,» The Quarterly Journal of Economics, CXVIII, 1049 – 1074.

NIEDERLE, M. i L. VESTERLUND (2007). «Do Women Shy Away from Competition? Do Men Compete too Much?,» The Quarterly Journal of Economics, 122(3), 1067- 1101.