Article

Participar o guanyar? Dones, homes i competitivitat

Pedro Rey Biel, investigador Ramón y Cajal a ESADE-Universitat Ramon Llull; Nagore Iriberri, Ikerbasque Research Professor a University del País Basc

Els homes encara tenen millors salaris, ocupen més llocs directius que les dones i pateixen una taxa de desocupació més baixa. Per què les dones no arriben tan lluny com els homes en l’àmbit laboral? Sovint s’ha posat sobre la taula l’impacte diferencial que tenen en la vida laboral de dones i homes les decisions sobre maternitat i paternitat. No obstant això, hi ha aspectes culturals i de socialització que afecten de manera diferent els homes i les dones a l’hora de competir, i aquests aspectes acaben per tenir un impacte en entorns competitius com ara el laboral.
Punts clau
  • 1
       En termes generals, la simple existència d’un estereotip negatiu sobre un grup fa que els individus d’aquest grup se sentin subjectes a un escrutini que els pressiona, cosa que fa que se’n surtin més malament i confirmin, doncs, l’estereotip.
  • 2
       Factors com ara els estereotips de gènere, el tipus de tasques en què competeixen, qui són els seus adversaris o la informació prèvia sobre el seu rendiment en aquestes tasques, tot plegat influeix en el desavantatge de les dones a l’hora de competir, la qual cosa, al seu torn, pot repercutir en la seva situació en el mercat de treball.
  • 3
       En condicions competitives, estudiades en un experiment de laboratori, només observem diferències de gènere importants a l’hora de fer una tasca quan concorren aquestes tres situacions: 1) hi ha un fort estereotip segons el qual les dones són pitjors en aquesta tasca; 2) es reforça l’estereotip recordant als participants aspectes que els facin pensar en el tema de gènere, i 3) les dones més afectades negativament són les que creuen que l’estereotip és cert.
Noies i nois en el Concurs de Primavera de Matemàtiques. Distribució per gènere dels participants en les diferents fases eliminatòries del Concurs de Primavera de Matemàtiques (per grups d'edat).
Noies i nois en el Concurs de Primavera de Matemàtiques. Distribució per gènere dels participants en les diferents fases eliminatòries del Concurs de Primavera de Matemàtiques (per grups d'edat).

El Concurs de Primavera de Matemàtiques de la Comunitat de Madrid és un cas de la vida real en què podem estudiar clarament el biaix de gènere en processos competitius. És un concurs de proves matemàtiques per fases en el qual participen estudiants de secundària.

En dividir els participants en quatre grups d’edat, observem que amb prou feines hi ha dones que arribin a la fase final, fins al punt que, per als estudiants més grans (16-17 anys), no hi ha cap dona guanyadora en la competició. 

A més a més, en aquesta competició es disposa, per a tots els participants, de la nota de matemàtiques que han tret a escola: hi veiem que amb prou feines hi ha diferències entre nois i noies. Així, doncs, l’experiment permet d’observar que no es tracta tant d’una qüestió de coneixements com de competitivitat. A mesura que augmenta la pressió competitiva, augmenten les diferències de gènere en els resultats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.