Article
Participar o guanyar? Dones, homes i competitivitat
-
1En termes generals, la simple existència d’un estereotip negatiu sobre un grup fa que els individus d’aquest grup se sentin subjectes a un escrutini que els pressiona, cosa que fa que se’n surtin més malament i confirmin, doncs, l’estereotip.
-
2Factors com ara els estereotips de gènere, el tipus de tasques en què competeixen, qui són els seus adversaris o la informació prèvia sobre el seu rendiment en aquestes tasques, tot plegat influeix en el desavantatge de les dones a l’hora de competir, la qual cosa, al seu torn, pot repercutir en la seva situació en el mercat de treball.
-
3En condicions competitives, estudiades en un experiment de laboratori, només observem diferències de gènere importants a l’hora de fer una tasca quan concorren aquestes tres situacions: 1) hi ha un fort estereotip segons el qual les dones són pitjors en aquesta tasca; 2) es reforça l’estereotip recordant als participants aspectes que els facin pensar en el tema de gènere, i 3) les dones més afectades negativament són les que creuen que l’estereotip és cert.

El Concurs de Primavera de Matemàtiques de la Comunitat de Madrid és un cas de la vida real en què podem estudiar clarament el biaix de gènere en processos competitius. És un concurs de proves matemàtiques per fases en el qual participen estudiants de secundària.
En dividir els participants en quatre grups d’edat, observem que amb prou feines hi ha dones que arribin a la fase final, fins al punt que, per als estudiants més grans (16-17 anys), no hi ha cap dona guanyadora en la competició.
A més a més, en aquesta competició es disposa, per a tots els participants, de la nota de matemàtiques que han tret a escola: hi veiem que amb prou feines hi ha diferències entre nois i noies. Així, doncs, l’experiment permet d’observar que no es tracta tant d’una qüestió de coneixements com de competitivitat. A mesura que augmenta la pressió competitiva, augmenten les diferències de gènere en els resultats.