Publicador de continguts

Bones pràctiques

Canvis en els sistemes d’avaluació científica

Cada vegada hi ha més veus que proposen canvis per millorar els sistemes d’avaluació de l’activitat científica. Es reivindica el desenvolupament i l’aplicació de criteris que valorin diverses qualitats i contribucions a la recerca, i no tan sols la visibilitat dels estudis o els indicadors bibliomètrics de les publicacions científiques.


Dades bàsiques
 

1. Context

En la darrera dècada s’han intensificat els debats, al si de la comunitat científica internacional, sobre les maneres en què es finança i es practica la ciència. De quina manera l’activitat científica pot assolir més obertura i inclusió i tenir més impacte, per exemple? En aquests debats hi ha una sèrie de reflexions crítiques sobre els processos i els criteris d’avaluació de la recerca.

2. Debat

L’ús d’indicadors bibliomètrics basats en els índexs d’impacte de les revistes s’ha escampat a totes les branques del coneixement i a pràcticament tots els àmbits de l’activitat científica. Els sistemes d’avaluació ja no es basen tant en les valoracions dels experts i han passat a dependre quasi exclusivament d’aquestes mètriques.

Aquest ús abusiu dels indicadors bibliomètrics té conseqüències pernicioses a escala individual i col·lectiva. L’activitat científica es transforma en una espiral adreçada a acumular més i més publicacions i a incrementar el nombre de citacions. Els investigadors es concentren en la publicació com a meta principal i desatenen altres activitats que no rendeixen en la seva carrera. La pressió per publicar incrementa el nombre de treballs irrellevants i encoratja la proliferació de males pràctiques i de comportaments no gaire ètics. La governança i les línies estratègiques de les universitats i dels centres de recerca es veuen alterades per aquesta dinàmica. La diversitat de les agendes de recerca minva, i s’abandonen línies en la producció de resultats que són lentes, incertes, complexes o costoses per afavorir temes en voga, amb rèdits segurs i immediats.

Davant d’aquesta situació, han sorgit múltiples iniciatives i declaracions a escala mundial –com ara la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca (DORA), del 2013, o el Manifest de Leiden, del 2015– que reclamen canvis en els sistemes d’avaluació i que han rebut l’adhesió de nombroses institucions de tot el món. Els darrers anys, diverses organitzacions de diferents camps acadèmics i regions del món han començat a reformar els seus processos d’avaluació i assagen noves pràctiques, com ara l’ús de formats narratius als currículums, la valoració d’accions vinculades a l’avanç de la ciència oberta, les referències a la pluridisciplinarietat, l’avaluació d’experts i l’atenció a la rellevància i a l’impacte local i social de les aportacions.

3. Conclusions

La infinitat d’iniciatives que es desenvolupen els darrers anys suggereix que l’avaluació de la recerca ha entrat en una nova era. S’abandonen les pràctiques només basades en valoracions quantitatives i en l’ús exclusiu del factor d’impacte a les revistes, i s’avança cap a nous models d’avaluació que miren de ser més plurals i de considerar també altres factors, com ara el valor, la qualitat i l’impacte –científic, però també social i local– de les contribucions i l’accessibilitat dels resultats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Empreses innovadores i cooperació empresarial en activitats d'R+D

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament

Article

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament


Ciència

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) mostra una especial vulnerabilitat a patir ciberassetjament.

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?


Ciència

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys


Ciència

Pot Internet ajudar-nos a mantenir una bona salut? Segons aquest estudi, millorar l'alfabetització sanitària de la població i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir desigualtats en salut.