El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, ha demostrat tenir un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris, ja que els ha permès millorar les condicions laborals i accedir a feines de més rellevància social i científica. Ara bé, quines circumstàncies condicionen la sol·licitud de les beques? I la seva obtenció?

En tots dos casos, el factor determinant és l’excel·lència acadèmica dels estudiants universitaris. No obstant això, davant d’expedients semblants, entren en joc components com ara el gènere i el nivell socioeconòmic. Les dones i els candidats de famílies més desavantatjades tenen menys propensió a sol·licitar-les i, quan ho fan, menys probabilitats d’obtenir-les.

Per identificar els factors més rellevants en la decisió de sol·licitar una beca de la Fundació, com també els elements determinants de la concessió, es van analitzar les dades de 15 convocatòries de beques, corresponents a tres programes diferents segons la destinació (Espanya, Europa o Amèrica/Àsia) entre els anys 2014 i 2018. Així mateix, per a l’anàlisi dels factors rellevants a l’hora de demanar les beques, les dades del programa, amb prop de 10.000 sol·licitants, es van combinar amb la informació de gairebé 57.000 estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) que van obtenir un títol entre el 2009 i el 2017. Aquestes dades permetien conèixer el nivell d’estudis dels pares, una informació que es va fer servir com a aproximació al nivell socioeconòmic de les famílies dels estudiants.

El contrast amb les dades generals dels titulats de la UB permet d’establir les característiques més rellevants dels qui sol·liciten les beques: si considerem tots els graduats, la taxa general de sol·licitud és del 0,76%. Entre els alumnes amb un expedient acadèmic que se situa en el 25% amb qualificacions més altes (top-25), la taxa de sol·licitud augmenta fins a l’1,22%, i per al 10% millor de la seva promoció (top-10), puja a l’1,70%.

Per tant, hi observem que entre els graduats universitaris amb millors expedients acadèmics, la taxa de sol·licituds multiplica per dos la del conjunt d’estudiants, una dada que concorda de ple amb els objectius de la Fundació: premiar l’excel·lència acadèmica. Així i tot, en aquest grup top-10 també hi apreciem clarament la influència del gènere i del nivell socioeconòmic que hem esmentat abans. Els homes tenen una taxa de sol·licitud del 2,6%, mentre que les dones amb prou feines arriben a l’1,2%. Així mateix, la taxa de peticions d’alumnes amb tots dos pares universitaris (2,6%) duplica la dels estudiants fills de pares sense estudis superiors.

Si l’excel·lència acadèmica és el factor principal que explica que els estudiants sol·licitin les beques de postgrau de ”la Caixa”, també constitueix el determinant principal per a obtenir-les. Entre el total de sol·licitants, la taxa global d’èxit en aconseguir les beques se situa en el 9%, però els estudiants més brillants tenen una eficàcia molt més alta. Entre el top-25, les sol·licituds que prosperen arriben al 30%, mentre que entre el top-10 ja són el 45,2% dels alumnes els que aconsegueixen ser becats.

Com a dada complementària, la universitat de procedència també té un paper important amb vista a superar el procés de selecció, consistent en una avaluació remota i una entrevista personal. S’ha comprovat que, en igualtat de condicions, els estudiants de les universitats més ben posicionades en els rànquings internacionals tenen una taxa d’èxit 2,4 punts percentuals més alta que els altres.

Tant el gènere com el nivell socioeconòmic pesen sobre la probabilitat que algú es pugui beneficiar de les ajudes. Per al conjunt de sol·licitants, les dones tenen taxes d’èxit 3 punts percentuals (pp) menors que no pas els homes. Aquestes diferències es mantenen, encara que atenuades en 1 pp, en tenir en compte la nota mitjana i la universitat de procedència. Pel que fa al nivell socioeconòmic, els candidats de nivell alt es beneficien d’un diferencial d’èxit superior en 2,4 pp en el cas dels homes, i 1,5 pp en el de les dones.

En els percentatges de concessió de beques, les fractures de gènere i nivell socioeconòmic s’expliquen, en part, perquè les dones i els estudiants d’entorns menys afavorits tendeixen a preferir els programes de més proximitat geogràfica. Així, encara que Les les dones representen el 41,7% dels sol·licitants  per al conjunt dels tres programes, el seu pes és només del 32,8% en el programa d’Amèrica-Àsia enfront del 44,3% i el 42,6% en els programes d’Europa i Espanya, respectivament. També observem una preferència pels programes que es fan més a la vora entre els sol·licitants amb nivell socioeconòmic baix: mentre que representen pràcticament la meitat de les sol·licituds als programes d’Amèrica-Àsia i Europa, el seu pes augmenta fins a gairebé el 60% en el cas del programa de doctorat a Espanya.

Aquest article s’ha adaptat a partir de l’estudi 

Lídia Farré (Universitat de Barcelona) i Francesc Ortega (City University of New York):  Becas de “la Caixa”: ¿Quiénes las solicitan? ¿Quiénes las obtienen? Evaluación de los factores socioeconómicos, académicos y personales que influyen en la decisión de solicitar una beca y en la probabilidad de obtenerla. 

Altres referències:

GARCÍA-MONTALVO, J. (2014): Impacto de las becas “la Caixa” de posgrado en el extranjero.