Publicador de continguts

Article

On i com busquen ajuda els joves quan tenen malestar emocional?

David Fraguas, Instituto de Psiquiatría y Salud Mental, Hospital Clínico San Carlos, IdISSC, CIBERSAM, UCM, Fundación Manantial; Antonio Perdigón, Octavio Finol, Diana Torres, Vanesa López i Sara Toledano, Fundación Manantial
Projecte seleccionat en la convocatòria per donar suport a recerques sobre la realitat social dels joves

A Europa, una de cada tres persones joves té malestar emocional, i els últims anys aquesta xifra no ha deixat d’augmentar. Tanmateix, menys del 35% dels joves amb malestar emocional busquen ajuda en els serveis socials o de salut. Aquesta recerca va analitzar com i on busquen ajuda els joves (persones de 16 a 32 anys) quan tenen malestar emocional. Es va fer un estudi observacional mitjançant un qüestionari en línia, amb participació de 4.008 persones representatives de la població espanyola (2.013 persones de 16 a 32 anys i 1.995 persones de 33 a 48 anys). Gairebé la meitat dels joves van presentar malestar emocional (en comparació amb una de cada tres de les persones de 33 a 48 anys) i la majoria van declarar que davant el malestar emocional «s’aïllen» o «busquen l’ajuda de familiars, amics o professionals». La forma d’ajuda preferida va ser la presencial, amb independència del grup d’edat. Les variables relacionades amb la petició d’ajuda en cas de malestar emocional van ser les següents: edat jove, gènere femení, viure en una gran ciutat (més de 500.000 habitants) i tenir contacte habitual amb amics o familiars. La gravetat del malestar emocional i el nivell d’estudis no es van relacionar significativament amb la petició d’ajuda.
Punts clau
  • 1
       El 46% dels joves (persones de 16 a 32 anys) i el 35% de les persones de 33 a 48 anys van presentar malestar emocional.
  • 2
       Els joves van atribuir el malestar emocional a causes específiques amb més freqüència que no pas les persones de 33 a 48 anys, sobretot a preocupacions del dia a dia, problemes relacionats amb la feina o els estudis, discussions, sentiment de soledat i insatisfacció amb la imatge personal.
  • 3
       La majoria dels joves van declarar que en cas de malestar emocional s’aïllen o busquen l’ajuda presencial de familiars, amics o professionals (respostes no excloents entre si). Un percentatge inferior dels joves, però superior que el de les persones de 33 a 48 anys, van dir que busquen ajuda a internet o mitjançant missatges de telefonia.
  • 4
       La forma d’ajuda preferida va ser la presencial, amb independència del grup d’edat (16 a 32 o 33 a 48 anys).
  • 5
       Les variables relacionades amb demanar ajuda en cas de malestar emocional van ser l’edat (més freqüent en les persones joves), el gènere femení, viure en una ciutat de més de 500.000 habitants i tenir contacte habitual amb amics o familiars.
ayudajovenesCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.