Publicador de continguts

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de “la Caixa"
null

Tant la dimensió subjectiva de la soledat (sentir-se sol) com l’exclusió de les relacions socials (aïllament social) són circumstàncies que afecten nombroses persones adultes i, sobretot, els homes més grans de 65 anys. La prevenció i la intervenció són claus per reduir-ne la presència i evitar-ne les conseqüències negatives, que van més enllà de l’àmbit psicològic i tenen també implicacions socials i de salut pública.
Punts clau
  • 1
       La cara més visible de la soledat és sentir que no es disposa de persones a les quals poder recórrer o en les quals es pugui confiar en cas de necessitat.
  • 2
       L’aïllament de la xarxa d’amistat és més gran que en el cas de la xarxa familiar. En altres paraules, la família és més present que no pas les amistats i protegeix més del risc d’aïllament social al llarg de la vida.
  • 3
       Tant els sentiments de soledat com el risc d’aïllament social augmenten amb l’edat i són més freqüents en homes i en persones amb un nivell més baix d’estudis.
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?
SoledadMayoresCAT-02_PRevi.png

La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més a més d’afectar el benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb nivells de salut més baixos i un risc més elevat de mortalitat.

Analitzar la soledat no és fàcil perquè es tracta d’un fenomen complex. En primer lloc, hem de diferenciar la percepció de soledat (sentir-se sol) de la manca objectiva de contactes socials (aïllament social). La percepció de soledat es pot referir també a trobar a faltar la companyia dels altres (soledat social) o a no tenir persones en qui confiar i a les quals recórrer en cas de necessitat (soledat emocional). I l’aïllament social es pot referir a la xarxa d’amics o bé a la xarxa familiar.

Tenint en compte aquestes diferències, un estudi de ”la Caixa” mostra que tant la percepció de soledat (en la seva dimensió emocional) com el risc d’aïllament social (la manca d’amics) afecten una de cada quatre persones adultes al nostre país (vegeu el gràfic). Si combinem tots dos aspectes, veiem que el 43,6% dels participants a l’estudi es trobaven el risc d’aïllament social o bé se sentien sols.

La soledat no afecta de la mateixa manera tots els estrats de la població. Tant els sentiments de soledat com l’aïllament social augmenten amb l’edat, sobretot entre les persones grans jubilades, i sol ser més freqüent en els homes que no en les dones. Són també fenòmens més presents entre les persones amb un nivell d’estudis més baix.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Benestar emocional en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Article

Factors protecció i benestar davant suïcidi juvenil

L’estudi destaca el paper del suport social i la resiliència com uns factors protectors pel que fa a les conductes suïcides en joves, mentre que l’ús problemàtic de les xarxes socials actua com un factor de risc. Els resultats reflecteixen una alta prevalença d’aquestes conductes: un 25,9 % dels joves s’ha autolesionat, un 30,6 % ha tingut ideació suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se.

Article

Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció

Els últims anys, les conductes suïcides entre els joves s’han consolidat com una de les principals causes de mort no natural en aquest grup d’edat. Aquest estudi analitza la prevalença d’aquestes conductes i els factors de risc i protecció associats en joves estudiants d’entre 16 i 22 anys a Catalunya.

Article

Factors de risc dels processos migratoris i incidència en el malestar psicològic dels menors migrants sense referent adult

Com influeixen els factors posteriors a la migració en el benestar psicològic dels menors que arriben sense acompanyament familiar?

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.