L’ús de les xarxes socials està molt estès entre els adolescents, així com la preocupació, entre la població adulta, per les conseqüències negatives que aquest ús podria ocasionar-los. Això podria fer que es deixi de banda que aquest ús pot ser beneficiós o, si més no, no perjudicial per als menors. Així, durant el confinament a causa de la pandèmia per la covid-19, aquests entorns digitals van permetre que els adolescents seguissin en contacte amb els seus amics i poder fer front, així, a la soledat. Per aquest motiu, l’estudi dut a terme, sobre el qual es basa aquest article, es va centrar a descobrir el tipus d’ús per part dels adolescents ─de 14 a 18 anys─ de les xarxes socials a Espanya i quines conseqüències en té per al seu benestar.

L’anàlisi sobre l’ús de les diferents plataformes en línia va mostrar que WhatsApp és la xarxa social més popular entre els adolescents, ja que pràcticament la totalitat (el 99,6%) la fan servir. També és a la xarxa que dediquen més temps, quatre hores de mitjana al dia. A continuació, se situa Instagram (95%) i TikTok (80%), mentre que altres xarxes socials com Twitter (22,5%) i Facebook (21%) amb prou feines tenen usuaris entre els adolescents.

D’altra banda, quan accedeixen a aquests entorns digitals, els adolescents usen principalment de manera passiva les xarxes socials. Dins d’aquest ús passiu, el més freqüent és veure fotos, vídeos i stories d’altres persones, cosa que fan el 84,4% dels menors diàriament. Pel que fa a l’ús actiu que fan d’aquestes xarxes, cal destacar que els adolescents principalment xategen o envien missatges privats: més de vuit de cada deu nois i noies ho fan diàriament o diverses vegades al dia. Per contra, pugen fotografies o vídeos de manera menys habitual; només el 14,9% ho fan una vegada a la setmana o amb més freqüència.

A causa de les conseqüències negatives potencials que pot tenir el ciberassetjament en els menors, la major part de la recerca duta a terme s’ha centrat en aquest aspecte. Tot i això, la investigació ha mostrat que els adolescents també poden trobar suport a les xarxes socials, un vessant positiu que té lloc amb molta més freqüència. Així, les dades de l’enquesta realitzada mostren que gairebé la totalitat dels adolescents, el 99,4%, ha trobat alguna forma de suport a les xarxes socials. De fet, gairebé vuit de cada deu adolescents assenyalen que troben aquest suport en línia sempre o sovint. Per contra, el 72,7% assenyalen que han patit alguna forma d’assetjament en línia, encara que això només passa de manera molt ocasional. El 27,3% restant mai ha experimentat cap forma d’assetjament a les xarxes.

Pel que fa als diferents tipus de suport, les formes més freqüents de suport en línia per als adolescents són tenir algú amb qui poder comptar quan necessiten parlar. Encara que el més destacable, per als nois i noies, és poder trobar a les xarxes algú que els apreciï o faci que se sentin estimats. Atenent els aspectes negatius, la forma més habitual d’assetjament que troben als entorns digitals és rebre insults.

La quantitat d’hores que dediquen els adolescents a les xarxes socials no està relacionada directament amb el nivell de benestar (mesurat a través de les variables «soledat», «satisfacció vital» i «vitalitat subjectiva»). Tampoc no és determinant la freqüència amb què fan un ús actiu o passiu de les xarxes, com mostren altres recerques. A més, en fer un seguiment, mitjançant enquesta, al llarg de quatre mesos, es va comprovar que la freqüència d’ús de les xarxes socials tampoc no repercuteix en l’estat de benestar futur tant dels nois com de les noies. És important destacar que aquesta relació tampoc no s’estableix a la inversa. És a dir, l’estat de benestar dels adolescents no determina l’ús que fan de les xarxes socials a llarg termini.

Per contra, l’estudi dut a terme mostra que el nivell de benestar dels adolescents sí que està relacionat amb les vivències que experimenten a les xarxes socials. Els que troben més suport en línia manifesten més sensació de satisfacció vital i menys sensació de solitud. Alhora, els adolescents que experimenten assetjament en línia amb més freqüència experimenten una major solitud i una menor satisfacció vital.

Aunque las adolescentes dedican, de media, una hora diaria más a las redes sociales, no existen más diferencias entre hombres y mujeres en el tipo de uso que hacen de estos entornos digitales. Por otra parte, y a pesar de que algunas investigaciones previas habían indicado que las chicas sufren más acoso en línea, en el estudio llevado a cabo se ha encontrado que tanto chicos como chicas experimentan acoso en las redes en una proporción similar. Además, en ambos casos, los adolescentes encuentran mucho más apoyo que acoso en las redes sociales. 

Tampoco se han hallado diferencias entre franjas de edad respecto al tiempo que dedican los adolescentes al uso de las redes sociales, y a las situaciones que experimentan en ellas. Por último, es importante señalar que la relación entre el uso de las redes sociales y el bienestar no cambia en función del género o de la edad. En todos los casos la frecuencia con la que se usan estos entornos digitales no está relacionada con el bienestar personal del adolescente.

La relació entre el suport social en línia i el benestar personal ve determinada per la personalitat de cada adolescent, concretament pel seu nivell d’extraversió. Així, per a les persones més extravertides trobar més o menys suport en línia no és rellevant per al nivell de solitud o de satisfacció vital. No obstant això, en el cas dels adolescents més introvertits, el nivell de suport social a les xarxes sí que es relaciona amb el seu nivell de benestar: la seva satisfacció vital és més alta quan reben més suport en línia, mentre que la solitud és més baixa . Segons algunes teories sobre comunicació en línia, aquest suport a les xarxes socials beneficiaria les persones més tímides en la vida real.

Per contra, la resta de les característiques de la personalitat, com l’amabilitat o l’obertura a noves experiències, no sembla que tinguin un rol rellevant en la relació entre l’ús de les xarxes socials i el benestar dels adolescents. Així, la relació entre patir ciberassetjament i el nivell de satisfacció vital o de solitud no està influïda per la personalitat de l’adolescent.

La investigació duta a terme, sobre la qual es basa aquest article, mostra que el benestar dels adolescents no està directament relacionat amb la quantitat d’hores que utilitzen les xarxes socials. De la mateixa manera, tampoc no tenen un efecte diferenciat l’ús actiu o el passiu de les xarxes socials. Tot i que la freqüència d’ús de les xarxes no és rellevant, sí que ho és el tipus d’experiències que troben quan utilitzen aquests entorns digitals. En aquest sentit, és important destacar que els adolescents experimenten molt més suport en línia, relacionat amb un benestar més gran, que assetjament a les xarxes socials. Per tant, aquest estudi mostra la importància d’estudiar no només la quantitat d’hores que dediquen els adolescents a les xarxes socials, sinó també el tipus d’experiències que hi viuen.

BEYENS, I., et al. (2021): «Social Media Use and Adolescents’ Well-Being: Developing a Typology of Person-Specific Effect Patterns», Communication Research, 0(0) 
CAUBERGHE, V., et al. (2021): «How Adolescents Use Social Media to Cope with Feelings of Loneliness and Anxiety During COVID-19 Lockdown», Cyberpsychology, Behavior, and Social Networking, 24(4)