Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València; Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Quan comparem l’impacte de cada malaltia amb la intensitat de la recerca que se li dedica, podem observar importants desajustos entre esforç i necessitats. Malalties com la depressió o l’ictus, encara que afecten centenars de milions de persones a tot el món, s’investiguen relativament poc. Passa el mateix amb les patologies que prevalen als països de renda baixa i mitjana, com ara la malària o la tuberculosi: tenint en compte el seu impacte, mereixerien més inversió en R+D.
Punts clau
  • 1
       Els sistemes actuals d’avaluació de la recerca privilegien la visibilitat científica (per exemple, la publicació en revistes especialitzades de primer nivell), la qual cosa pot estar evitant que el coneixement resultant sigui socialment útil.
  • 2
       A escala mundial, el càncer representa més del 22% de les publicacions mèdiques globals, encara que la seva càrrega de malaltia no arriba al 10% del total. Les malalties cardiovasculars, infeccioses i parasitàries representen més del 16% de la càrrega de malaltia, però menys del 10% de les publicacions.
  • 3
       A Espanya, malalties com ara l’ictus, la depressió, els càncers de còlon i pulmó o la malaltia pulmonar obstructiva crònica s’investiguen menys del que pertocaria per la incidència que tenen.
  • 4
       Per ser més sensibles a les necessitats socials, les prioritats s’han de basar en l’evidència sobre les necessitats sanitàries, en la informació d’altres sectors afectats per l’R+D sanitària i en el diàleg amb els pacients.
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya
gasto+sanitarioCAT-03_strat.png

Aquest gràfic representa l’impacte de diferents malalties (com a percentatge de la càrrega total de totes les malalties) davant la proporció de publicacions científiques (com a percentatge del total de publicacions científiques sobre malalties). Les que se situen per sota de la línia de 45° tenen un nivell de publicacions proporcionalment més baix que la seva càrrega de malaltia, per la qual cosa podríem dir que estan infraestudiades. Entre les que hi estan per damunt, en canvi, les publicacions superen relativament la seva càrrega de malaltia. Les patologies amb una càrrega de malaltia elevada a escala mundial però baixa a escala nacional se solen investigar més del que necessita el país, i constitueixen una aportació de la recerca local a la salut global.

En salut, tot suma

Podem agafar com a exemple el cas de l’obesitat. Com que els recursos són limitats, molts dels sectors afectats coincideixen que caldria investigar amb més intensitat els factors socials i psicològics relacionats amb la indústria alimentària, les pautes de consum i el sedentarisme, en lloc de promoure el coneixement biològic o millorar enfocaments terapèutics com ara la cirurgia.

Salut global, recerca local

A tot el món es considera que l’equitat sanitària és un valor comú, i això es pot fomentar donant suport a recerques en salut global. A més a més, la globalització fa que els hàbits de vida i les malalties infeccioses tinguin conseqüències sanitàries d’abast internacional.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Activitat

La geopolítica dels grans canvis

Canvis polítics, socioeconòmics i tecnològics. Estem immersos en grans canvis que mereixen una anàlisi geopolítica. Per veure on som i on anem, juntament amb l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, debatrem sobre els nous reptes industrials i tecnològics en aquest cicle de conferències.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

També et pot interessar

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?


Ciència

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys


Ciència

Pot Internet ajudar-nos a mantenir una bona salut? Segons aquest estudi, millorar l'alfabetització sanitària de la població i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir desigualtats en salut.

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional

Article

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional


Ciència

Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?