Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València; Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Quan comparem l’impacte de cada malaltia amb la intensitat de la recerca que se li dedica, podem observar importants desajustos entre esforç i necessitats. Malalties com la depressió o l’ictus, encara que afecten centenars de milions de persones a tot el món, s’investiguen relativament poc. Passa el mateix amb les patologies que prevalen als països de renda baixa i mitjana, com ara la malària o la tuberculosi: tenint en compte el seu impacte, mereixerien més inversió en R+D.
Punts clau
  • 1
       Els sistemes actuals d’avaluació de la recerca privilegien la visibilitat científica (per exemple, la publicació en revistes especialitzades de primer nivell), la qual cosa pot estar evitant que el coneixement resultant sigui socialment útil.
  • 2
       A escala mundial, el càncer representa més del 22% de les publicacions mèdiques globals, encara que la seva càrrega de malaltia no arriba al 10% del total. Les malalties cardiovasculars, infeccioses i parasitàries representen més del 16% de la càrrega de malaltia, però menys del 10% de les publicacions.
  • 3
       A Espanya, malalties com ara l’ictus, la depressió, els càncers de còlon i pulmó o la malaltia pulmonar obstructiva crònica s’investiguen menys del que pertocaria per la incidència que tenen.
  • 4
       Per ser més sensibles a les necessitats socials, les prioritats s’han de basar en l’evidència sobre les necessitats sanitàries, en la informació d’altres sectors afectats per l’R+D sanitària i en el diàleg amb els pacients.
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya

Aquest gràfic representa l’impacte de diferents malalties (com a percentatge de la càrrega total de totes les malalties) davant la proporció de publicacions científiques (com a percentatge del total de publicacions científiques sobre malalties). Les que se situen per sota de la línia de 45° tenen un nivell de publicacions proporcionalment més baix que la seva càrrega de malaltia, per la qual cosa podríem dir que estan infraestudiades. Entre les que hi estan per damunt, en canvi, les publicacions superen relativament la seva càrrega de malaltia. Les patologies amb una càrrega de malaltia elevada a escala mundial però baixa a escala nacional se solen investigar més del que necessita el país, i constitueixen una aportació de la recerca local a la salut global.

En salut, tot suma

Podem agafar com a exemple el cas de l’obesitat. Com que els recursos són limitats, molts dels sectors afectats coincideixen que caldria investigar amb més intensitat els factors socials i psicològics relacionats amb la indústria alimentària, les pautes de consum i el sedentarisme, en lloc de promoure el coneixement biològic o millorar enfocaments terapèutics com ara la cirurgia.

Salut global, recerca local

A tot el món es considera que l’equitat sanitària és un valor comú, i això es pot fomentar donant suport a recerques en salut global. A més a més, la globalització fa que els hàbits de vida i les malalties infeccioses tinguin conseqüències sanitàries d’abast internacional.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Una anàlisi experimental dels tipus fiscals preferits en diverses menes d’impostos, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la pròpia posició en la distribució de la renda.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

També et pot interessar

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?


Ciència

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

L’Espanya desertificada

Article

L’Espanya desertificada


Ciència

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?


Ciència

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.