Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València
Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Quan comparem l’impacte de cada malaltia amb la intensitat de la recerca que se li dedica, podem observar importants desajustos entre esforç i necessitats. Malalties com la depressió o l’ictus, encara que afecten centenars de milions de persones a tot el món, s’investiguen relativament poc. Passa el mateix amb les patologies que prevalen als països de renda baixa i mitjana, com ara la malària o la tuberculosi: tenint en compte el seu impacte, mereixerien més inversió en R+D.
Punts clau
  • 1
       Els sistemes actuals d’avaluació de la recerca privilegien la visibilitat científica (per exemple, la publicació en revistes especialitzades de primer nivell), la qual cosa pot estar evitant que el coneixement resultant sigui socialment útil.
  • 2
       A escala mundial, el càncer representa més del 22% de les publicacions mèdiques globals, encara que la seva càrrega de malaltia no arriba al 10% del total. Les malalties cardiovasculars, infeccioses i parasitàries representen més del 16% de la càrrega de malaltia, però menys del 10% de les publicacions.
  • 3
       A Espanya, malalties com ara l’ictus, la depressió, els càncers de còlon i pulmó o la malaltia pulmonar obstructiva crònica s’investiguen menys del que pertocaria per la incidència que tenen.
  • 4
       Per ser més sensibles a les necessitats socials, les prioritats s’han de basar en l’evidència sobre les necessitats sanitàries, en la informació d’altres sectors afectats per l’R+D sanitària i en el diàleg amb els pacients.
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya

Aquest gràfic representa l’impacte de diferents malalties (com a percentatge de la càrrega total de totes les malalties) davant la proporció de publicacions científiques (com a percentatge del total de publicacions científiques sobre malalties). Les que se situen per sota de la línia de 45° tenen un nivell de publicacions proporcionalment més baix que la seva càrrega de malaltia, per la qual cosa podríem dir que estan infraestudiades. Entre les que hi estan per damunt, en canvi, les publicacions superen relativament la seva càrrega de malaltia. Les patologies amb una càrrega de malaltia elevada a escala mundial però baixa a escala nacional se solen investigar més del que necessita el país, i constitueixen una aportació de la recerca local a la salut global.

En salut, tot suma

Podem agafar com a exemple el cas de l’obesitat. Com que els recursos són limitats, molts dels sectors afectats coincideixen que caldria investigar amb més intensitat els factors socials i psicològics relacionats amb la indústria alimentària, les pautes de consum i el sedentarisme, en lloc de promoure el coneixement biològic o millorar enfocaments terapèutics com ara la cirurgia.

Salut global, recerca local

A tot el món es considera que l’equitat sanitària és un valor comú, i això es pot fomentar donant suport a recerques en salut global. A més a més, la globalització fa que els hàbits de vida i les malalties infeccioses tinguin conseqüències sanitàries d’abast internacional.

Classificació

Autor

Ismael Ràfols , Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València
Alfredo Yegros , Universitat de Leiden (Països Baixos)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Activitat

Ja pots veure el col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Empreses innovadores i cooperació empresarial en activitats d'R+D

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.