Bones pràctiques

Programa Incorpora

Incorpora és un programa d’integració sociolaboral que promou la inserció laboral de joves en situació o risc d’exclusió social.

Rosa Suñol, directora,
Institut Universitari Avedis Donabedian – UAB;

Problemàtica

La destrucció d’ocupació és considerable a Europa, però, a Espanya, ha estat especialment intensa i ha afectat en major mesura els joves.

Entre les debilitats estructurals que influeixen en aquest fenomen hi ha l’elevada taxa d’abandonament esco­lar, la polarització del mercat de tre­ball, l’escàs pes relatiu de la formació professional de grau mitjà i el difícil accés al mercat laboral dels grups en risc d’exclusió social.

A aquests factors de risc s’hi han d’afegir els de tipus socioeconòmic: viure en un entorn desfavorable, no te­nir ingressos, ser víctima de possibles situacions d’abús, etc. Concretament, dels joves atesos pel Programa Incor­pora el 2016, observem que un 9,4% tenen alguna discapacitat intel·lec­tual; un 5,6%, una discapacitat física; un 4,3% pateixen un trastorn mental, un 5,0% són joves tutelats o extute­lats; un 5,1% han estat privats de lli­bertat, i el 24% són joves immigrants.

1. Plantejament

El treball conjunt entre les entitats del Programa Incorpora d’un mateix territori contribueix a millorar els resultats en termes reals de la integració laboral.

Es duu a terme per mitjà d’una xarxa de 380 entitats que treballen conjunta­ment per facilitar oportunitats d’ocupa­ció. Es desplega una àmplia cartera de serveis per a joves, que inclou:

1. Serveis als joves: valoració inte­gral, orientació i disseny de l’itinerari individualitzat, amb l’acompanyament oportú. A més a més, inclou 150 punts de formació Incorpora i 42 punts d’au­toocupació.

2. Serveis a empreses: es dona su­port en l’exercici de la responsabilitat social corporativa, els processos de preselecció, el seguiment de la incor­poració, l’assessorament, la formació i les pràctiques a mida de les neces­sitats de l’empresa. Ben aviat, mitjan­çant un programa cofinançat pel Fons Social Europeu, es facilitaran ajuts directes a les empreses per a la con­tractació de joves.

2. Resultats

Els resultats indiquen que un bon programa d’acompanyament del jove incideix en l’efectivitat del procés d’inserció laboral, i que cal continuar treballant per millorar l’accessibilitat de col·lectius amb elevat risc d’exclusió social.

L’any 2016 el Programa Incorpora va atendre 22.473 joves, dels quals 7.003 van aconseguir una inserció laboral (31,2%). Es van generar 8.359 insercions i 174 iniciatives d’autoocu­pació. Un 47% dels contractes van ser per a dones i la mitjana de dura­da dels contractes va ser entre un i tres mesos. Entre les principals àrees d’activitat cal destacar la de serveis de restauració i comerç (41,5%), la de joves treballadors no qualificats en serveis (17,2%) i la de peons (13,1%). Un 16% d’aquests joves presentaven una discapacitat.

Després de deu anys de funciona­ment del Programa Incorpora, són molts els reptes que s’han afrontat per donar respostes a una realitat dinàmica i canviant en matèria d’ocu­pació dels joves.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la plataforma online del Programa Incorpora de ”la Caixa”, amb dades de l’1 de gener al 31 de desembre de 2016, i el Model Incorpora d’integració sociolaboral de ”la Caixa”, publicat el 2016.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.