Bones pràctiques

Programa de Gent Gran

Un programa que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones grans, en promociona l’autonomia i la participació social, sobretot en les situacions de més vulnerabilitat.

Matia Institut Gerontològic;

Repte

Viure més i millor és una notícia excel·lent que comporta reptes nous i ineludibles, com ara el futur de l’atenció a la gent gran. La societat ha de respondre-hi.

L’any 2014 l’Enquesta europea de salut informava que el 20,7% de les persones més grans de 65 anys tenen dificultats per dur a terme alguna de les activitats bàsiques de la vida diària. El percentatge de persones que necessiten ajuda augmenta al 53,7% entre els més grans de 85 anys.

Les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, però una esperança de vida saludable (anys de vida lliures de problemes de salut greus o moderats) més baixa.

A Espanya, el percentatge dels més grans de 65 anys que viuen en llars unipersonals augmenta durant el procés d’envelliment. El 21,1% dels homes i el 40,9% de les dones de més de 85 anys viuen sols. Hi ha més de 4,5 milions de persones que tenen cura d’algú altre de manera altruista (el 15,5% d’aquests cuidadors tenen més de 65 anys), a més de centenars de milers d’assistents (la majoria, dones immigrants).

1. Acció

«Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és un procés de recerca i acció participativa sobre el futur de l’atenció a la gent gran.

”la Caixa”, amb la col·laboració de Matia Institut Gerontològic, ha endegat diverses accions per estudiar les opinions i percepcions socials existents sobre l’atenció i la dependència en l’envelliment:

  1. Una exhaustiva revisió de la bibliografia científica existent, com també de les diverses experiències internacionals en el món de l’atenció a la gent gran.

  2. Un estudi qualitatiu sobre l’atenció en les relacions de dependència.

  3. Un estudi amb una mostra de 4.784 persones a través d’un qüestionari en línia a professionals i ciutadans per demanar-los l’opinió sobre les responsabilitats en els processos d’atenció.

  4. Diverses entrevistes en profunditat a acadèmics, professionals i personal del món associatiu.

  5. Quatre jornades de reflexió i debat a Girona, Màlaga, Madrid i Bilbao.

2. Resultats

La carta «Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és el fruit d’aquest ampli procés que pretén sensibilitzar sobre l’atenció a la gent gran i com conviure-hi.

Situar al davant de tot la persona i tenir-ne cura com ens agradaria que ens cuidessin implica:

  • Posar-se en el lloc de l’altre (tant del cuidador com de la persona atesa).

  • Tractar-lo amb dignitat i respecte als drets, que són la base d’una bona atenció.

  • Fomentar l’autonomia, respectar l’autodeterminació, mantenir les responsabilitats sobre la pròpia vida i el dret de rebre suport.

  • Promoure la corresponsabilitat en les tasques de cura.

  • Tractar les persones tenint en compte tant les seves necessitats físiques com cognitives, emocionals, espirituals, etc. per tal de fonamentar una atenció integral.

  • Formar els cuidadors, acompanyar-los i donar-los suport, també per a dispensar cures pal·liatives.

  • Fomentar la participació i visibilitzar l’atenció a la gent gran.

 

 

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Desigualtat i pacte social

¿Quina extensió té la desigualtat a Espanya? Presentem un compendi d’11 informes que tracten els seus factors determinants i les polítiques necessàries per reduir-la.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.