Publicador de continguts

Bones pràctiques

Programa de Gent Gran

Un programa que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones grans, en promociona l’autonomia i la participació social, sobretot en les situacions de més vulnerabilitat.

Matia Institut Gerontològic;

Repte

Viure més i millor és una notícia excel·lent que comporta reptes nous i ineludibles, com ara el futur de l’atenció a la gent gran. La societat ha de respondre-hi.

L’any 2014 l’Enquesta europea de salut informava que el 20,7% de les persones més grans de 65 anys tenen dificultats per dur a terme alguna de les activitats bàsiques de la vida diària. El percentatge de persones que necessiten ajuda augmenta al 53,7% entre els més grans de 85 anys.

Les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, però una esperança de vida saludable (anys de vida lliures de problemes de salut greus o moderats) més baixa.

A Espanya, el percentatge dels més grans de 65 anys que viuen en llars unipersonals augmenta durant el procés d’envelliment. El 21,1% dels homes i el 40,9% de les dones de més de 85 anys viuen sols. Hi ha més de 4,5 milions de persones que tenen cura d’algú altre de manera altruista (el 15,5% d’aquests cuidadors tenen més de 65 anys), a més de centenars de milers d’assistents (la majoria, dones immigrants).

1. Acció

«Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és un procés de recerca i acció participativa sobre el futur de l’atenció a la gent gran.

”la Caixa”, amb la col·laboració de Matia Institut Gerontològic, ha endegat diverses accions per estudiar les opinions i percepcions socials existents sobre l’atenció i la dependència en l’envelliment:

  1. Una exhaustiva revisió de la bibliografia científica existent, com també de les diverses experiències internacionals en el món de l’atenció a la gent gran.

  2. Un estudi qualitatiu sobre l’atenció en les relacions de dependència.

  3. Un estudi amb una mostra de 4.784 persones a través d’un qüestionari en línia a professionals i ciutadans per demanar-los l’opinió sobre les responsabilitats en els processos d’atenció.

  4. Diverses entrevistes en profunditat a acadèmics, professionals i personal del món associatiu.

  5. Quatre jornades de reflexió i debat a Girona, Màlaga, Madrid i Bilbao.

2. Resultats

La carta «Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és el fruit d’aquest ampli procés que pretén sensibilitzar sobre l’atenció a la gent gran i com conviure-hi.

Situar al davant de tot la persona i tenir-ne cura com ens agradaria que ens cuidessin implica:

  • Posar-se en el lloc de l’altre (tant del cuidador com de la persona atesa).

  • Tractar-lo amb dignitat i respecte als drets, que són la base d’una bona atenció.

  • Fomentar l’autonomia, respectar l’autodeterminació, mantenir les responsabilitats sobre la pròpia vida i el dret de rebre suport.

  • Promoure la corresponsabilitat en les tasques de cura.

  • Tractar les persones tenint en compte tant les seves necessitats físiques com cognitives, emocionals, espirituals, etc. per tal de fonamentar una atenció integral.

  • Formar els cuidadors, acompanyar-los i donar-los suport, també per a dispensar cures pal·liatives.

  • Fomentar la participació i visibilitzar l’atenció a la gent gran.

 

 

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Article

Bretxes de gènere en la valoració de les condicions laborals

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.