Bones pràctiques

Programa de Gent Gran

Un programa que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones grans, en promociona l’autonomia i la participació social, sobretot en les situacions de més vulnerabilitat.

Matia Institut Gerontològic;

Repte

Viure més i millor és una notícia excel·lent que comporta reptes nous i ineludibles, com ara el futur de l’atenció a la gent gran. La societat ha de respondre-hi.

L’any 2014 l’Enquesta europea de salut informava que el 20,7% de les persones més grans de 65 anys tenen dificultats per dur a terme alguna de les activitats bàsiques de la vida diària. El percentatge de persones que necessiten ajuda augmenta al 53,7% entre els més grans de 85 anys.

Les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, però una esperança de vida saludable (anys de vida lliures de problemes de salut greus o moderats) més baixa.

A Espanya, el percentatge dels més grans de 65 anys que viuen en llars unipersonals augmenta durant el procés d’envelliment. El 21,1% dels homes i el 40,9% de les dones de més de 85 anys viuen sols. Hi ha més de 4,5 milions de persones que tenen cura d’algú altre de manera altruista (el 15,5% d’aquests cuidadors tenen més de 65 anys), a més de centenars de milers d’assistents (la majoria, dones immigrants).

1. Acció

«Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és un procés de recerca i acció participativa sobre el futur de l’atenció a la gent gran.

”la Caixa”, amb la col·laboració de Matia Institut Gerontològic, ha endegat diverses accions per estudiar les opinions i percepcions socials existents sobre l’atenció i la dependència en l’envelliment:

  1. Una exhaustiva revisió de la bibliografia científica existent, com també de les diverses experiències internacionals en el món de l’atenció a la gent gran.

  2. Un estudi qualitatiu sobre l’atenció en les relacions de dependència.

  3. Un estudi amb una mostra de 4.784 persones a través d’un qüestionari en línia a professionals i ciutadans per demanar-los l’opinió sobre les responsabilitats en els processos d’atenció.

  4. Diverses entrevistes en profunditat a acadèmics, professionals i personal del món associatiu.

  5. Quatre jornades de reflexió i debat a Girona, Màlaga, Madrid i Bilbao.

2. Resultats

La carta «Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és el fruit d’aquest ampli procés que pretén sensibilitzar sobre l’atenció a la gent gran i com conviure-hi.

Situar al davant de tot la persona i tenir-ne cura com ens agradaria que ens cuidessin implica:

  • Posar-se en el lloc de l’altre (tant del cuidador com de la persona atesa).

  • Tractar-lo amb dignitat i respecte als drets, que són la base d’una bona atenció.

  • Fomentar l’autonomia, respectar l’autodeterminació, mantenir les responsabilitats sobre la pròpia vida i el dret de rebre suport.

  • Promoure la corresponsabilitat en les tasques de cura.

  • Tractar les persones tenint en compte tant les seves necessitats físiques com cognitives, emocionals, espirituals, etc. per tal de fonamentar una atenció integral.

  • Formar els cuidadors, acompanyar-los i donar-los suport, també per a dispensar cures pal·liatives.

  • Fomentar la participació i visibilitzar l’atenció a la gent gran.

 

 

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.