Publicador de continguts

Article

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Les transferències de recursos entre generacions fan possible satisfer les necessitats de les persones al llarg del seu cicle vital

Gemma Abio, Concepció Patxot i Meritxell Solé, Universitat de Barcelona; Elisenda Rentería, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona; Guadalupe Souto, Universitat Autònoma de Barcelona

Les persones consumeixen, produeixen, estalvien i comparteixen recursos durant tota la vida, i porten a terme activitats que varien de manera significativa segons en quin moment del cicle vital es troben. A la infantesa i a l’etapa de la vellesa, les necessitats de consum de les persones superen les que es podrien cobrir amb qualsevol mena d’activitat econòmica, mentre que només es produeixen recursos durant l’edat activa. Per satisfer les necessitats i garantir el benestar de tota la població és clau que hi hagi transferències de recursos entre generacions. Amb aquesta finalitat, les societats organitzen les transferències de recursos intergeneracionals a partir de les famílies i del sector públic. Aquesta organització varia segons el grau de desenvolupament de l’estat del benestar a cada país i està condicionada pels canvis econòmics, socials i demogràfics que es produeixen en aquella la societat.
Punts clau
  • 1
       A l’edat activa, les persones generen superàvit amb relació als recursos, mentre que, en canvi, a les etapes de la infantesa i la vellesa predominen les necessitats de consum; és el que s’anomena el dèficit del cicle vital.
  • 2
       Els principals mecanismes de reassignació de recursos per finançar aquest dèficit provenen de les famílies (que es fan càrrec de finançar directament les necessitats dels fills i, en part, les de les persones més grans) i del sector públic (a través de les pensions, l’atur, la salut i l’educació).
  • 3
       Cada país organitza aquestes transferències de recursos de manera diferent segons el grau de desenvolupament del seu estat del benestar. Als països on es paguen més impostos, els infants i les persones grans reben més recursos.
  • 4
       A més de les feines remunerades, les feines de casa i d’atenció a les persones dependents (fills i progenitors) també generen recursos. Aquesta mena de feines les fan, majoritàriament, les dones.
Les necessitats de consum i la capacitat d’obtenir rendes laborals de les persones varien durant el cicle vital

A la infantesa, i fins que les persones s’incorporen al mercat laboral, les necessitats dels infants se satisfan amb els recursos econòmics que aporten directament les famílies i el conjunt de la societat. El nombre de recursos que la població produeix amb les rendes laborals durant la vida activa és superior al nombre de recursos que consumeix, i aquests recursos serveixen per contribuir a pagar els costos de les necessitats de les altres generacions. Les persones grans, en arribar a la vellesa, deixen de fer activitats productives des del punt de vista econòmic, i les seves necessitats de consum passen a ser finançades per les transferències de recursos que provenen del sector públic i de les famílies. 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Seminario longevitat 2024

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10% de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

També et pot interessar

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Llars en transformació a Espanya i Portugal

Article

Llars en transformació a Espanya i Portugal


Inclusió social

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.