Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Rubén Fernández Alonso, Universitat d'Oviedo; Marcelino Cuesta, Universitat d'Oviedo; Pamela Woitschach, Universitat d'Oviedo; Marcos Álvarez-Díaz, Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

L’estil d’implicació familiar en l’educació té uns efectes clars en el desenvolupament acadèmic, cognitiu i socioafectiu dels fills. Un estil familiar obert, comunicatiu i que fomenta l’autonomia i la responsabilitat en l’estudi s’associa a resultats escolars més bons, mentre que els estils més intervencionistes i controladors influeixen negativament en l’evolució acadèmica dels fills. Podem estendre, però, aquests efectes també als centres educatius? Aquest article confirma que els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu presenten millors resultats escolars, i, d’altra banda, que en aquest tipus de centres no hi ha tantes diferències de rendiment entre els alumnes.
Punts clau
  • 1
       La implicació familiar en el procés educatiu és positiva per a l'alumnat, encara que una anàlisi de detall permet d’observar que les formes d'implicació familiar a la llar no són totes necessàriament beneficioses. Hi ha estils més eficaços que d’altres, i fins i tot n’hi ha que poden ser perjudicials.
  • 2
       A la llar és possible distingir dos estils d'implicació familiar: un de més directiu i controlador, i l’altre, més comunicatiu, que fomenta l'autonomia dels fills. En tots dos casos, les mares hi estan més implicades. Aquests perfils presenten efectes diferencials en el rendiment dels alumnes: els fills de famílies més comunicatives mostren un millor acompliment escolar, tot el contrari dels fills de progenitors d’estil més controlador.
  • 3
       Aquests perfils d'implicació familiar també repercuteixen en el centre escolar. Els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu no aconsegueixen solament uns resultats millors, sinó que, a més a més, les diferències entre alumnes tendeixen a minvar, fet que genera una educació més equitativa.
  • 4
       Aquestes dades obren una via amb potencial de millora integral per als centres, perquè les organitzacions educatives tenen marge per proposar i aplicar polítiques destinades al foment de perfils d'implicació familiar que augmentin l'eficàcia i l'equitat de l'educació en aquests centres.
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»

La diferència de resultats entre els tipus de centre se situa entorn de 20 punts a favor del centre de tipus 2. Això està associat al fet que el conjunt de les famílies del centre de tipus 2 presenten nivells de comunicació i suport més alts. A més a més, hi observem que als centres de tipus 2 el rang de puntuacions és prou més reduït que als centres de tipus 1 (en aquests centres les diferències en els resultats dels alumnes es poden arribar a triplicar). En definitiva, els centres en què les famílies mostren en conjunt un estil d’implicació més comunicativa no només obtenen resultats més bons, sinó que són més equitatius des del punt de vista de la distribució de resultats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

També et pot interessar

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa


Educació

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere


Educació

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital