La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Rubén Fernández Alonso, Universitat d'Oviedo
Marcelino Cuesta, Universitat d'Oviedo
Pamela Woitschach, Universitat d'Oviedo
Marcos Álvarez-Díaz, Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

L’estil d’implicació familiar en l’educació té uns efectes clars en el desenvolupament acadèmic, cognitiu i socioafectiu dels fills. Un estil familiar obert, comunicatiu i que fomenta l’autonomia i la responsabilitat en l’estudi s’associa a resultats escolars més bons, mentre que els estils més intervencionistes i controladors influeixen negativament en l’evolució acadèmica dels fills. Podem estendre, però, aquests efectes també als centres educatius? Aquest article confirma que els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu presenten millors resultats escolars, i, d’altra banda, que en aquest tipus de centres no hi ha tantes diferències de rendiment entre els alumnes.
Punts clau
  • 1
       La implicació familiar en el procés educatiu és positiva per a l'alumnat, encara que una anàlisi de detall permet d’observar que les formes d'implicació familiar a la llar no són totes necessàriament beneficioses. Hi ha estils més eficaços que d’altres, i fins i tot n’hi ha que poden ser perjudicials.
  • 2
       A la llar és possible distingir dos estils d'implicació familiar: un de més directiu i controlador, i l’altre, més comunicatiu, que fomenta l'autonomia dels fills. En tots dos casos, les mares hi estan més implicades. Aquests perfils presenten efectes diferencials en el rendiment dels alumnes: els fills de famílies més comunicatives mostren un millor acompliment escolar, tot el contrari dels fills de progenitors d’estil més controlador.
  • 3
       Aquests perfils d'implicació familiar també repercuteixen en el centre escolar. Els centres amb famílies que tenen un estil més obert i comunicatiu no aconsegueixen solament uns resultats millors, sinó que, a més a més, les diferències entre alumnes tendeixen a minvar, fet que genera una educació més equitativa.
  • 4
       Aquestes dades obren una via amb potencial de millora integral per als centres, perquè les organitzacions educatives tenen marge per proposar i aplicar polítiques destinades al foment de perfils d'implicació familiar que augmentin l'eficàcia i l'equitat de l'educació en aquests centres.
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»
Variació de resultats en llengua castellana als centres segons la mitjana de puntuació en l’índex de «comunicació familiar»

La diferència de resultats entre els tipus de centre se situa entorn de 20 punts a favor del centre de tipus 2. Això està associat al fet que el conjunt de les famílies del centre de tipus 2 presenten nivells de comunicació i suport més alts. A més a més, hi observem que als centres de tipus 2 el rang de puntuacions és prou més reduït que als centres de tipus 1 (en aquests centres les diferències en els resultats dels alumnes es poden arribar a triplicar). En definitiva, els centres en què les famílies mostren en conjunt un estil d’implicació més comunicativa no només obtenen resultats més bons, sinó que són més equitatius des del punt de vista de la distribució de resultats.

Classificació

Autor

Rubén Fernández Alonso , Universitat d'Oviedo
Marcelino Cuesta , Universitat d'Oviedo
Pamela Woitschach , Universitat d'Oviedo
Marcos Álvarez-Díaz , Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

Article

És possible ensenyar competències de ciutadania inclusiva en unes universitats més socials?

Com es pot fomentar l’empatia i l’ètica per promoure una ciutadania més inclusiva? Aquest experiment s’ha dut a terme en l’àmbit universitari i te n’expliquem els resultats.

Infodada

Percentatge de persones que, el 2017, opinaven que el nivell educatiu més alt que havien aconseguit era...

El 58 % de la població espanyola opina que ha superat el nivell d’estudis del pare i el 64 % pensa que ha superat el nivell educatiu de la mare.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

També et pot interessar

Infodada

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Educació

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Educació

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Educació

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.