Publicador de continguts

Article

Els equilibris de l’estat del benestar

L’estat del benestar afavoreix la gent gran davant dels infants al llarg del cicle de vida

Concepció Patxot i Gianko Michailidis, Universitat de Barcelona

L’estat del benestar, a mesura que creix, s’esbiaixa cap a les persones grans: el cost per atendre les necessitats de la gent gran està altament socialitzat, mentre que el cost per tal de fer front als requeriments dels infants es deixa, en major mesura, en mans de les famílies. Això suposa, alhora, que els infants i els joves estan més desprotegits durant el cicle econòmic i més exposats al risc de pobresa. Donat que la sostenibilitat financera de l’estat del benestar està en perill a causa de l’envelliment demogràfic, aquest biaix cap a la gent gran podria estar creant incentius negatius per tenir fills. Això generaria, al seu torn, un cercle viciós que perjudicaria la igualtat d’oportunitats i la sostenibilitat financera de l’estat del benestar. Aquesta sostenibilitat podria millorar si les polítiques de benestar adquirissin una perspectiva de cicle de vida.
Punts clau
  • 1
       L’estat del benestar ha substituït les transferències familiars de forma asimètrica, afavorint els recursos destinats a les persones grans davant dels destinats als infants.
  • 2
       La crisi econòmica del 2008 ha agreujat aquesta situació a Espanya, la qual explica l’augment de la pobresa infantil, superior a la de la resta de la població.
  • 3
       Com a resultat del biaix en les transferències intergeneracionals, el procés d’envelliment de la població fomenta la sostenibilitat política del sistema, però perjudica la seva sostenibilitat financera.
  • 4
       Per tal de garantir la sostenibilitat financera de l’estat del benestar, els sistemes redistributius s’haurien de redissenyar considerant el seu impacte al llarg del cicle de vida.
equilibriosDelEstadoBienestarCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Seminario longevitat 2024

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10% de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

També et pot interessar

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades

Article

Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades


Inclusió social

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?

Article

Els incentius financers impulsen la natalitat a llarg termini?


Inclusió social

El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat

Article

Contribueixen les polítiques de conciliació a augmentar la fecunditat


Inclusió social

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.