Publicador de continguts

Bones pràctiques

CaixaEscena

Jaume Colomer, consultor en gestió cultural, director de Bissap i professor associat a la UB;

Problemàtica

Les arts escèniques no solen formar part dels programes docents del nostre país, per la qual cosa sovint queden al marge del sistema educatiu

Molts experts argumenten el valor de l’educació artística en les successives etapes d’aprenentatge, especialment el teatre. En la seva pràctica hi intervenen una sèrie de factors de caràcter instrumental, expressiu i de convivència que en fan un vehicle educatiu idoni. En aquest sentit, un estudi sobre les pràctiques d’arts escèniques en els centres escolars espanyols conclou que el 84% en realitzen i que, per tant, són una activitat habitual (regular o ocasional, en temps lectiu o extraescolar). Els factors principals que les dificulten són la manca de professorat disposat i competent per organitzar- les i el poc temps que hi poden destinar, la manca d’espais adequats, agendes escolars atapeïdes d’activitats acadèmiques i esportives i la falta de comprensió del seu valor per part de la resta de la comunitat educativa.

1. Plantejament

El programa ofereix un portal web accessible perquè els professors es relacionin entre ells i amb els professionals del sector i tinguin accés a múltiples recursos teatrals

La metodologia d’acompanyament proporciona recursos per facilitar la tasca dels professors, promoure la seva implicació i la comprensió de la resta de la comunitat educativa i facilitar eines objectives per avaluar el seu impacte educatiu. Ofereix tallers i trobades i, sobretot, permet compartir l’experiència amb altres centres i afavorir la interacció. El 2017 s’han desenvolupat dos projectes pilot; el primer, amb el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dona suport a 13 centres UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) que, a través del teatre, volen millorar el rendiment escolar i l’autoestima de 130 joves participants amb risc d’exclusió social. L’altre projecte, en cooperació amb l’Àrea Social de ”la Caixa”, impulsa el teatre, l’acció comunitària i el voluntariat de la gent gran a set CentresCaixa de diverses comunitats autònomes.

2. Resultats

Els resultats indiquen que un bon programa d’acompanyament al professor, amb accés a materials artístics de qualitat, té un impacte positiu en els nens i adolescents

Des de l’any 2006, 1.225 professors, 45.000 joves i més de 80 professionals han participat en iniciatives teatrals impulsades per CaixaEscena. Prop del 40% dels projectes opten per fer obres de creació pròpia i col· lectiva, mentre que els altres s’estimen més adaptar clàssics com ara Shakespeare, Calderón de la Barca i, en el cas de Catalunya, Santiago Rusiñol. L’àmbit més consultat ha estat el relacionat amb l’adaptació dramatúrgica i l’escriptura, seguit pels recursos musicals i escenogràfics. Així mateix, s’han fet 38 tallers en línia de formació als professors sobre diversos temes. Ara el repte és avaluar de manera objectiva els efectes d’aquestes pràctiques teatrals en l’aprenentatge curricular dels joves, en la construcció del seu sistema personal de valors i en la creació d’interessos i hàbits culturals.  

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Article

Educació efectes oportunitats jovent

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva?

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

També et pot interessar

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?


Cultura

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital


Cultura

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

L’art i el progrés de l’economia i la societat

Ressenya

L’art i el progrés de l’economia i la societat


Cultura

Quina relació hi ha entre art i economia? Presentem dues obres que estudien la importància de la creativitat i la innovació en les arts, com també la contribució de l’art al desenvolupament econòmic.