Bones pràctiques
CaixaEscena
Problemàtica
Molts experts argumenten el valor de l’educació artística en les successives etapes d’aprenentatge, especialment el teatre. En la seva pràctica hi intervenen una sèrie de factors de caràcter instrumental, expressiu i de convivència que en fan un vehicle educatiu idoni. En aquest sentit, un estudi sobre les pràctiques d’arts escèniques en els centres escolars espanyols conclou que el 84% en realitzen i que, per tant, són una activitat habitual (regular o ocasional, en temps lectiu o extraescolar). Els factors principals que les dificulten són la manca de professorat disposat i competent per organitzar- les i el poc temps que hi poden destinar, la manca d’espais adequats, agendes escolars atapeïdes d’activitats acadèmiques i esportives i la falta de comprensió del seu valor per part de la resta de la comunitat educativa.
1. Plantejament
La metodologia d’acompanyament proporciona recursos per facilitar la tasca dels professors, promoure la seva implicació i la comprensió de la resta de la comunitat educativa i facilitar eines objectives per avaluar el seu impacte educatiu. Ofereix tallers i trobades i, sobretot, permet compartir l’experiència amb altres centres i afavorir la interacció. El 2017 s’han desenvolupat dos projectes pilot; el primer, amb el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dona suport a 13 centres UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) que, a través del teatre, volen millorar el rendiment escolar i l’autoestima de 130 joves participants amb risc d’exclusió social. L’altre projecte, en cooperació amb l’Àrea Social de ”la Caixa”, impulsa el teatre, l’acció comunitària i el voluntariat de la gent gran a set CentresCaixa de diverses comunitats autònomes.
2. Resultats
Des de l’any 2006, 1.225 professors, 45.000 joves i més de 80 professionals han participat en iniciatives teatrals impulsades per CaixaEscena. Prop del 40% dels projectes opten per fer obres de creació pròpia i col· lectiva, mentre que els altres s’estimen més adaptar clàssics com ara Shakespeare, Calderón de la Barca i, en el cas de Catalunya, Santiago Rusiñol. L’àmbit més consultat ha estat el relacionat amb l’adaptació dramatúrgica i l’escriptura, seguit pels recursos musicals i escenogràfics. Així mateix, s’han fet 38 tallers en línia de formació als professors sobre diversos temes. Ara el repte és avaluar de manera objectiva els efectes d’aquestes pràctiques teatrals en l’aprenentatge curricular dels joves, en la construcció del seu sistema personal de valors i en la creació d’interessos i hàbits culturals.