Publicador de continguts

Article

Aïllament social en la població jove a Espanya: el valor de les interaccions cara a cara

Joan M. Verd, Mireia Bolíbar i Joan Rodríguez-Soler, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, Institut d’Estudis del Treball, Universitat Autònoma de Barcelona; Albert Navarro, Research Group on Psychosocial Risks, Organization of Work and Health, Institut d’Estudis del Treball, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la convocatòria Flash sobre la realitat social de les persones joves

La recerca que presenta aquest article analitza la relació entre la interacció social, l’aïllament social i el malestar emocional de les persones joves. En primer lloc, s’hi estudia el diferent paper de la interacció social en línia i presencial (cara a cara) i les seves combinacions quant a l’aïllament social, amb una consideració específica del suport emocional i material. En segon lloc, s’hi estudia la relació entre els tipus d’interacció i el malestar emocional, considerant-hi les variables sexe i grup d’edat. Les dades analitzades provenen d’una enquesta feta a 3.000 joves entre 18 i 29 anys residents a Espanya. Els resultats mostren que la manca d’interacció cara a cara és el factor que s’associa als valors més alts tant d’aïllament social com de malestar emocional, mentre que el nivell d’interacció en línia és un factor secundari. No obstant això, observem un patró diferent quan s’analitzen els valors més baixos d’aïllament social i malestar emocional: l’aïllament social més baix es dona quan es combina una alta interacció en línia i una interacció cara a cara també alta, mentre que el nivell més baix de malestar emocional es troba quan es combina una baixa interacció en línia i una interacció cara a cara intermèdia/alta.
Punts clau
  • 1
       Les persones joves que mostren un nivell baix d’interacció en línia i cara a cara són les que pateixen més aïllament social, és a dir, tenen menys accés a persones (dins la seva xarxa de relacions) que els poden prestar suport emocional i material.
  • 2
       Hi ha més sovint situacions en què ha calgut suport emocional i material i no s’ha aconseguit quan les persones joves tenen un nivell baix d’interacció cara a cara, independentment del nivell d’interacció en línia.
  • 3
       Les persones joves amb un nivell baix d’interacció cara a cara són les que mostren percentatges més alts de malestar emocional, mentre que el nivell d’interacció en línia és un factor secundari.
  • 4
       Quan comparem els valors de malestar emocional en funció del sexe, es detecta l’existència d’un cert efecte d’esmorteïment del malestar entre els homes si la baixa interacció cara a cara es compensa amb la interacció en línia. Aquest efecte d’esmorteïment no s’observa entre les dones.
  • 5
       De la comparació dels valors de malestar emocional en funció del grup d’edat, n’extraiem que els grups més joves presenten més malestar emocional per a totes les combinacions d’interacció en línia i cara a cara, llevat de si es combina un nivell alt d’interacció tant en línia com cara a cara.
242020

La baixa interacció cara a cara, independentment del nivell d’interacció en línia, s’associa a la manca de suport emocional i material. És a dir, la necessitat no satisfeta de suport és més alta quan la interacció cara a cara és baixa, fins i tot encara que la interacció en línia sigui intermèdia/alta. Aquesta tendència s’incrementa quan el que cal és suport emocional, més que no pas material.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Volem ser governats per algorismes?

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.

Activitat

La veritat té futur?

Analitzem els riscos que amen acen la veritat en temps d’intel·ligència artificial.

Article

Ajuda joves malestar emocional

Segons aquest estudi, el 46 % dels joves d’entre16 i 32 anys assegura patir malestar emocional.

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

També et pot interessar

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables

Article

Intervencions famílies ingressos baixos aliments més saludables


Inclusió social

Com es pot motivar la compra d’aliments saludables per part de famílies amb ingressos baixos? La formació per mitjà de tallers va tenir un impacte més positiu.

Seminario longevitat 2024

Informe

Seminario longevitat 2024


Inclusió social

Seminari “Dissenyar el futur: protecció social i sistemes de suport per a un món més longeu”, organitzat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” i el Banc Mundial amb l'objectiu d'abordar els reptes de la cura social en l'envelliment des d'una estratègia multidimensional.

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?

Article

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?


Inclusió social

Persisteixen els estereotips de gènere que fan que trets com el lideratge i l’emprenedoria s’identifiquin com a masculins.