Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere entre els estudiants de secundària espanyols?

Mireia Usart, Carme Grimalt-Alvaro y Luz Mayra Niño-Cortés, Universitat Rovira i Virgili (URV)
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540001)

Es diu que hi ha una bretxa digital de gènere des de la infància, però se’n desconeix l’abast exacte; és a dir, no se sap en quins aspectes en particular es materialitza durant les diferents etapes educatives. Aquesta bretxa va més enllà de simples diferències en l’ús de la tecnologia digital. També es mesura amb relació a les diverses percepcions i actitud envers l’ús de la tecnologia entre els homes i les dones. Per això, és fonamental saber en quins aspectes concrets hi ha diferències –en especial, en aquelles fases en què l’alumnat desenvolupa la seva identitat–, com també estudiar-ne l’evolució al llarg de l’ensenyament secundari. Aquest estudi mostra que les noies reconeixen dependre més de la tecnologia que els nois, però són més conscients d’aspectes relacionats amb la ciberseguretat, mentre que els nois es consideren molt més hàbils que elles en aspectes tècnics i comunicatius i la seva actitud envers la tecnologia és lleugerament més positiva. Aquestes diferències augmenten a mesura que avancen els cicles de l’ensenyament secundari i són més significatives al batxillerat. Els resultats posen de manifest que cal millorar la personalització de l’aprenentatge de cara a reduir les diferències de gènere observades: d’una banda, acompanyar els nois en el desenvolupament de les seves competències tecnoètiques; de l’altra, treballar específicament amb les noies aspectes de dependència i d’habilitats tecnològiques i comunicatives, així com ajudar-les a positivitzar la seva actitud envers la tecnologia digital.
Punts clau
  • 1
       Encara que a Espanya hi ha una bretxa digital de gènere, aquesta no es mesura d’acord amb les diferències en l’ús de la tecnologia digital, sinó amb les diferències en competència digital –habilitats tecnoètiques, informacionals, tecnològiques, multimèdia i comunicatives– i en l’actitud que s’adopta envers aquesta tecnologia.
  • 2
       En tots dos gèneres, tant l’ús percebut de la tecnologia com la competència digital percebuda se situen en un nivell mitjà-alt i augmenten d’una manera significativa a mesura que avancen els cicles de l’ensenyament secundari, a diferència dels aspectes tecnoètics, que empitjoren. Pel que fa a l’actitud, de mitjana és positiva (3,89/5), però al batxillerat empitjora.
  • 3
       Quant a les diferències per gènere, les noies reconeixen dependre més que els nois dels dispositius mòbils i d’internet, com també un ús real superior de totes dues coses, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic. Tanmateix, les diferències solament són significatives al batxillerat i amb relació a la dependència, no pas a l’ús percebut.
  • 4
       Quan s’analitzen amb detall les diverses habilitats que integren la competència digital, es confirma l’existència d’un avantatge significatiu a favor de les noies pel que fa a les habilitats tecnoètiques; en concret, en aspectes relatius a la ciberseguretat. Aquesta bretxa va augmentant fins a situar-se en els 6 punts percentuals al batxillerat.
  • 5
       A la bretxa observada en matèria de competència digital, el desenvolupament dels nois en habilitats tecnològiques i comunicatives és superior al de les seves companyes, fins al punt que al final del batxillerat hi ha una diferència de més de 4 punts percentuals entre els nois (nivell alt) i les noies (nivell mitjà).
  • 6
       Els nois asseguren que tenen una actitud envers la tecnologia més positiva que les noies: consideren que és senzilla d’utilitzar i que facilita l’aprenentatge. Tanmateix, les diferències entre gèneres no van més enllà dels 3 punts percentuals. L’actitud empitjora d’una manera rellevant a mesura que avancen els cicles solament en el cas de les noies, i és més negativa al batxillerat.
brechaGeneroTecnologiaCAT_1.png

Segons es desprèn del gràfic anterior, la bretxa de gènere se centra en la percepció de les habilitats digitals: els nois consideren que són millors que les noies en aspectes tecnològics i comunicatius, mentre que les noies pensen que són millors en tecnoètica. Les habilitats digitals milloren a mesura que avancen els cicles i en tots dos gèneres, excepte pel que fa a l’àmbit de la tecnoètica, en què empitjoren.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Article

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional

Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?

Article

Les interaccions socials dels joves: cara a cara, entre amics i familiars, i poca presència del mòbil

Sembla que hem acceptat que les persones joves es relacionen a través del mòbil. No obstant això, aquest estudi mostra que dos de cada tres de les interaccions socials que tenen són cara a cara. Com, i per què, interacciona el jovent?

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

També et pot interessar

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?


Ciència

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys


Ciència

Pot Internet ajudar-nos a mantenir una bona salut? Segons aquest estudi, millorar l'alfabetització sanitària de la població i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir desigualtats en salut.

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional

Article

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional


Ciència

Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?