A Espanya, la bretxa digital de gènere no es produeix en l’ús de la tecnologia digital; de fet, les dones fan servir la tecnologia digital molt més que els homes (Mateos-Sillero i Gómez-Hernández, 2019). En canvi, sí que s’aprecien diferències a favor dels homes en la percepció de les seves habilitats en tecnoètica, informacionals, tecnològiques, multimèdia i comunicatives, així com en la seva actitud envers la tecnologia. 

Malgrat que aquesta bretxa es pot detectar des de la infància (Amor i Serrano, 2019), al nostre país no hi ha estudis quantitatius en l’àmbit de l’ensenyament secundari que informin sobre la mesura real d’aquesta bretxa ni de com evoluciona durant els diferents cicles educatius (des de l’ESO fins al batxillerat). L’etapa de secundària és clau, ja que és aleshores quan l’alumnat crea la seva identitat i les institucions educatives s’esforcen a acompanyar-los en l’evolució de la seva competència digital (Comissió Europea, 2020). 

Per això, és important que ens preguntem: hi ha una bretxa digital en l’ús, l’actitud i la percepció de la competència digital? Com evoluciona durant els cicles de l’educació secundària? En quins aspectes en concret hi ha diferències i a favor de quin gènere? Respondre aquestes preguntes és fonamental per contribuir a minimitzar les diferències existents i, a la vegada, per optimitzar les formacions i els programes institucionals adreçats al desenvolupament de la competència digital en totes les seves dimensions.

Per a l’elaboració d’aquest estudi, durant el curs 2021-2022 es va fer una enquesta a 3.954 estudiants de secundària espanyols –primer cicle de l’ESO (cursos primer, segon i tercer), segon cicle de l’ESO (quart curs) i batxillerat (dos cursos)– en què se’ls preguntava sobre el nivell d’ús de la tecnologia digital i la necessitat que senten tant de connectar-se a internet com d’utilitzar dispositius digitals (tauletes, mòbils…). Les respostes a aquestes preguntes es mostren en el gràfic 1, agrupades per ús i dependència.

En primer lloc, s’observa que, per a tots dos gèneres, l’ús de la tecnologia és diferent i no evoluciona de la mateixa manera en cada cicle de l’educació secundària. Per regla general, els nois fan servir més la tecnologia durant el segon cicle de l’ESO (corresponent al quart curs), si bé aquest ús és força constant, i les noies durant el batxillerat. En aquests dos cursos finals, la diferència entre els nois i les noies és estadísticament significativa. 

En segon lloc, pel que fa a la dependència o necessitat d’ús de la tecnologia, les noies assenyalen una necessitat d’ús més elevada que els nois (més de 3,5 punts sobre 5), d’una manera significativa en tots els cicles; és a dir, les noies es perceben a si mateixes com a més dependents dels dispositius digitals i d’internet que els seus companys. 

Per tant, si realment hi ha una bretxa de gènere favorable als nois en l’àmbit de la tecnologia digital, aquesta no es produeix en el seu ús, raó per la qual és important mesurar les possibles diferències en aspectes competencials i d’actitud.

Segons es dedueix del gràfic anterior, els nois i les noies fan servir les tecnologies digitals d’una manera similar, però les noies obtenen valors més alts de dependència percebuda, els quals augmenten a mesura que avancen els cicles. 

La competència digital, que es compon de diverses habilitats, és un concepte complex. En concret, pot estar integrada per aspectes tecnoètics, informacionals, tecnològics, multimèdia i comunicatius o relacionals. Si s’analitzen detalladament aquests aspectes (gràfic 2), es confirma l’existència d’una bretxa en què les noies es perceben a si mateixes com a més competents que els seus companys en qüestions relacionades amb la ciberseguretat i l’assetjament en línia. Aquesta diferència augmenta a mesura que avancen els cicles, fins a arribar als 6 punts percentuals al batxillerat.

En canvi, les diferències que confirmen l’existència d’una bretxa de gènere a favor dels nois es concreten en dues de les habilitats que integren la competència digital: les tecnològiques i les comunicatives (gràfic 2). Els nois es consideren més competents en aspectes tècnics (l’ús de maquinari, wifi…) i també més capaços de col·laborar i comunicar-se en xarxa; per exemple, a l’hora de crear un videocurrículum o d’expressar les seves opinions en fòrums. Les diferències entre els nois i les noies al final del batxillerat superen els 4 punts percentuals.

Segons s’observa en el gràfic anterior, les noies es mostren més competents en tecnoètica i els nois en habilitats tecnològiques i comunicatives. Per regla general, les habilitats augmenten a mesura que avança cada etapa, excepte en el cas de la tecnoètica. 

Finalment, cal analitzar l’últim aspecte de la bretxa de gènere: l’actitud. Diversos estudis (Fernández-Miravete, 2018; Jan et al., 2017) assenyalen que el fet de percebre’s competent en una matèria no és suficient, sinó que cal una actitud positiva que permeti aplicar aquestes habilitats a la pràctica. En l’actitud envers l’ús de la tecnologia entre estudiants de secundària també es constaten diferències relacionades amb la bretxa digital de gènere. 

En aquest cas, segons s’indica en el gràfic 3, si bé tots dos gèneres tendeixen a adoptar una actitud positiva envers la tecnologia digital (entre 3,80 i 3,95 punts sobre 5), els nois afirmen tenir una actitud més positiva en tots els cicles de l’educació secundària: consideren que les eines digitals faciliten l’aprenentatge i són senzilles d’utilitzar. Tanmateix, les diferències entre gèneres són mínimes i només resulten significatives en el segon cicle de l’ESO (quart curs), en què es registren 3 punts percentuals de diferència entre els nois i les noies. 

Així, segons s’observa en el gràfic següent, l’actitud envers la tecnologia digital empitjora a mesura que avancen els cicles, i a la vegada les noies mostren una actitud lleugerament més negativa que els nois. 

Aquest estudi analitza les diferències de gènere en les dimensions d’ús de la tecnologia digital, les habilitats digitals i l’actitud envers la tecnologia. Els resultats mostren que, si bé l’ús de la tecnologia és similar entre els nois i les noies, elles depenen més de les tecnologies digitals, en especial al batxillerat. Pel que fa a les habilitats que integren la competència digital, els nois se senten més competents en el domini de la tecnologia per se, fet que pot determinar la tria d’assignatures i d’estudis tècnics i informàtics, a més d’influir també en l’aspecte comunicatiu. Aquest diferencial augmenta a mesura que els alumnes passen de curs. En canvi, elles són més competents en la dimensió tecnoètica, atès que estan més conscienciades en aspectes com ara el ciberassetjament i el plagi, en especial al batxillerat. Quant a l’actitud envers la tecnologia, els nois es mostren una mica més positius que les seves companyes, malgrat que al batxillerat les diferències minven. 

Aquesta bretxa de gènere en els diferents àmbits relacionats amb la tecnologia pot generar situacions de desigualtat. D’una banda, la percepció d’una major competència tecnològica per part dels nois pot determinar que sovint triïn carreres cientificotècniques, relacionades amb la informàtica. De l’altra, la menor competència en tecnoètica dels nois suggereix que cal esforçar-se per aconseguir que siguin més conscients, per exemple, del ciberassetjament i del plagi.

Per tant, és important que des de l’educació secundària es desenvolupin estratègies personalitzades que donin resposta a les diferents necessitats detectades per tal de revertir les desigualtats i garantir que tot l’alumnat, amb independència del gènere, pugui desenvolupar la seva competència digital.

AMOR, M. I., i R. SERRANO (2019): «An evaluation of Primary-School pupils’ Digital Competence», Revista Espacios, 40(21).

COMISSIÓ EUROPEA (2020): Plan de Acción de Educación Digital 2021-2027.

FERNÁNDEZ MIRAVETE, Ángel D. (2018): «La competencia digital del alumnado de Educación Secundaria en el marco de un proyecto educativo TIC (1:1)». Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, (63), 60-72.

JAN, S. (2017): «Investigating the relationship between Students’ Digital Literacy and Their Attitude towards Using ICT», International Journal of Educational Technology, 5(2), 26-34.

MATEOS-SILLERO, S., i C. GÓMEZ-HERNÁNDEZ (2019): Libro blanco de las mujeres en el ámbito tecnológico, Ministerio de Economía y Empresa.