Publicador de continguts

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere entre els estudiants de secundària espanyols?

Mireia Usart, Carme Grimalt-Alvaro y Luz Mayra Niño-Cortés, Universitat Rovira i Virgili (URV)
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2019 (LCF/PR/SR19/52540001)

Es diu que hi ha una bretxa digital de gènere des de la infància, però se’n desconeix l’abast exacte; és a dir, no se sap en quins aspectes en particular es materialitza durant les diferents etapes educatives. Aquesta bretxa va més enllà de simples diferències en l’ús de la tecnologia digital. També es mesura amb relació a les diverses percepcions i actitud envers l’ús de la tecnologia entre els homes i les dones. Per això, és fonamental saber en quins aspectes concrets hi ha diferències –en especial, en aquelles fases en què l’alumnat desenvolupa la seva identitat–, com també estudiar-ne l’evolució al llarg de l’ensenyament secundari. Aquest estudi mostra que les noies reconeixen dependre més de la tecnologia que els nois, però són més conscients d’aspectes relacionats amb la ciberseguretat, mentre que els nois es consideren molt més hàbils que elles en aspectes tècnics i comunicatius i la seva actitud envers la tecnologia és lleugerament més positiva. Aquestes diferències augmenten a mesura que avancen els cicles de l’ensenyament secundari i són més significatives al batxillerat. Els resultats posen de manifest que cal millorar la personalització de l’aprenentatge de cara a reduir les diferències de gènere observades: d’una banda, acompanyar els nois en el desenvolupament de les seves competències tecnoètiques; de l’altra, treballar específicament amb les noies aspectes de dependència i d’habilitats tecnològiques i comunicatives, així com ajudar-les a positivitzar la seva actitud envers la tecnologia digital.
Punts clau
  • 1
       Encara que a Espanya hi ha una bretxa digital de gènere, aquesta no es mesura d’acord amb les diferències en l’ús de la tecnologia digital, sinó amb les diferències en competència digital –habilitats tecnoètiques, informacionals, tecnològiques, multimèdia i comunicatives– i en l’actitud que s’adopta envers aquesta tecnologia.
  • 2
       En tots dos gèneres, tant l’ús percebut de la tecnologia com la competència digital percebuda se situen en un nivell mitjà-alt i augmenten d’una manera significativa a mesura que avancen els cicles de l’ensenyament secundari, a diferència dels aspectes tecnoètics, que empitjoren. Pel que fa a l’actitud, de mitjana és positiva (3,89/5), però al batxillerat empitjora.
  • 3
       Quant a les diferències per gènere, les noies reconeixen dependre més que els nois dels dispositius mòbils i d’internet, com també un ús real superior de totes dues coses, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic. Tanmateix, les diferències solament són significatives al batxillerat i amb relació a la dependència, no pas a l’ús percebut.
  • 4
       Quan s’analitzen amb detall les diverses habilitats que integren la competència digital, es confirma l’existència d’un avantatge significatiu a favor de les noies pel que fa a les habilitats tecnoètiques; en concret, en aspectes relatius a la ciberseguretat. Aquesta bretxa va augmentant fins a situar-se en els 6 punts percentuals al batxillerat.
  • 5
       A la bretxa observada en matèria de competència digital, el desenvolupament dels nois en habilitats tecnològiques i comunicatives és superior al de les seves companyes, fins al punt que al final del batxillerat hi ha una diferència de més de 4 punts percentuals entre els nois (nivell alt) i les noies (nivell mitjà).
  • 6
       Els nois asseguren que tenen una actitud envers la tecnologia més positiva que les noies: consideren que és senzilla d’utilitzar i que facilita l’aprenentatge. Tanmateix, les diferències entre gèneres no van més enllà dels 3 punts percentuals. L’actitud empitjora d’una manera rellevant a mesura que avancen els cicles solament en el cas de les noies, i és més negativa al batxillerat.
brechaGeneroTecnologiaCAT_1.png

Segons es desprèn del gràfic anterior, la bretxa de gènere se centra en la percepció de les habilitats digitals: els nois consideren que són millors que les noies en aspectes tecnològics i comunicatius, mentre que les noies pensen que són millors en tecnoètica. Les habilitats digitals milloren a mesura que avancen els cicles i en tots dos gèneres, excepte pel que fa a l’àmbit de la tecnoètica, en què empitjoren.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

Article

L’estigmatització i la discriminació com a factors de vulnerabilitat a l’adolescència

Fins al 30% dels adolescents experimenten discriminació sovint.

Article

Identificació violència contra dones

El 30% de les persones enquestades per a aquest estudi declaren conèixer o haver presenciat una situació de violència contra les dones en el seu entorn.

Article

L’assetjament sexual entre adolescents: formes més prevalents i diferències de gènere

Segons aquest estudi, 7 de cada 10 adolescents van ser objecte de comentaris i insults sexuals. Les taxes d’agressió sexual dels nois van duplicar les de les noies, tant de manera presencial com online.

Article

Volem ser governats per algorismes?

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.

També et pot interessar

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans


Ciència

Els adolescents aprofiten els espais verds urbans? Segons aquest estudi, només l’11,6 % en visita algun cada dia, i els més vulnerables socialment els visiten menys.

Benestar psicològic telèfons mòbils

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils


Ciència

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

Volem ser governats per algorismes?

Article

Volem ser governats per algorismes?


Ciència

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.