Article

Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid; Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

L’anàlisi duta a terme sobre l’eficiència i la productivitat de les universitats públiques i privades a Espanya mostren que, l’any 2009/10, la major flexibilitat de les universitats privades va permetre un millor ajust entre els seus recursos (professorat i estudiants matriculats) i els seus nivells de producció (en docència i investigació). No obstant això, la crisi ha provocat un ajust i una millora general de l’eficiència, més acusats a la universitat pública que a la privada. Tant és així, que l’any 2013/14 el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat al de la privada.
Punts clau
  • 1
       Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants universitaris.
  • 2
       La millora general de l’eficiència que la crisi ha provocat en les universitats ha estat més acusada a la universitat pública que a la privada, fins al punt que el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat el de la privada.
  • 3
       Tot i la reducció dels recursos de les universitats públiques entre 2009/10 i 2013/14, els seus nivells de producció s’han mantingut, ja que els estudiants matriculats quan es van incrementar els preus de matrícula (2012/13) encara no s’havien graduat , i la majoria de la investigació en curs l’any 2010 encara produïa resultats el 2013/14.
  • 4
       El creixement del sector privat universitari no ha derivat en una major competència i transparència en l’educació superior espanyola.
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola
universitatsCAT-01_resumen.png

En el cas europeu, les universitats privades acostumen a ser molt més petites que les públiques, de manera que el seu pes en els sistemes d’educació superior és reduït. Segons les últimes dades del Registre de l’Educació Terciària Europea (ETER), en el curs 2014/15 gairebé un terç (el 32,6%) de les universitats europees eren privades, però aquestes universitats suposaven només el 24,1% dels estudiants matriculats en estudis superiors a Europa. El cas espanyol no és gaire diferent. Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants.

Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya
universitatsCAT-02_resumen.png

Les universitats públiques i privades actuen dins d’un únic marc legal i tenen assignades les mateixes tasques fonamentals (docència, recerca i transferència de coneixement), però les universitats públiques estan limitades per una major regulació i per uns mecanismes de control més exigents.

Entre les diferències que poden influir en els resultats obtinguts destaquen les relacionades amb el professorat (les universitats privades tenen més flexibilitat perquè no tenen funcionaris públics), l’oferta de titulacions (les universitats privades solen centrar-se en unes poques àrees de coneixement i en postgrau, mentre que les públiques acostumen a ser generalistes) i l’origen del finançament (públic o privat).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?