Article

Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid; Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

L’anàlisi duta a terme sobre l’eficiència i la productivitat de les universitats públiques i privades a Espanya mostren que, l’any 2009/10, la major flexibilitat de les universitats privades va permetre un millor ajust entre els seus recursos (professorat i estudiants matriculats) i els seus nivells de producció (en docència i investigació). No obstant això, la crisi ha provocat un ajust i una millora general de l’eficiència, més acusats a la universitat pública que a la privada. Tant és així, que l’any 2013/14 el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat al de la privada.
Punts clau
  • 1
       Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants universitaris.
  • 2
       La millora general de l’eficiència que la crisi ha provocat en les universitats ha estat més acusada a la universitat pública que a la privada, fins al punt que el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat el de la privada.
  • 3
       Tot i la reducció dels recursos de les universitats públiques entre 2009/10 i 2013/14, els seus nivells de producció s’han mantingut, ja que els estudiants matriculats quan es van incrementar els preus de matrícula (2012/13) encara no s’havien graduat , i la majoria de la investigació en curs l’any 2010 encara produïa resultats el 2013/14.
  • 4
       El creixement del sector privat universitari no ha derivat en una major competència i transparència en l’educació superior espanyola.
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola

En el cas europeu, les universitats privades acostumen a ser molt més petites que les públiques, de manera que el seu pes en els sistemes d’educació superior és reduït. Segons les últimes dades del Registre de l’Educació Terciària Europea (ETER), en el curs 2014/15 gairebé un terç (el 32,6%) de les universitats europees eren privades, però aquestes universitats suposaven només el 24,1% dels estudiants matriculats en estudis superiors a Europa. El cas espanyol no és gaire diferent. Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants.

Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya
Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya

Les universitats públiques i privades actuen dins d’un únic marc legal i tenen assignades les mateixes tasques fonamentals (docència, recerca i transferència de coneixement), però les universitats públiques estan limitades per una major regulació i per uns mecanismes de control més exigents.

Entre les diferències que poden influir en els resultats obtinguts destaquen les relacionades amb el professorat (les universitats privades tenen més flexibilitat perquè no tenen funcionaris públics), l’oferta de titulacions (les universitats privades solen centrar-se en unes poques àrees de coneixement i en postgrau, mentre que les públiques acostumen a ser generalistes) i l’origen del finançament (públic o privat).

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Ecosistemes d’aprenentatge: innovació i col·laboració educativa”

Què és la formació dual? Com es pot assolir una educació inclusiva de debò? Què hem d’entendre per plataforma d’aprenentatge? Juntament amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UPC) organitzem aquest cicle de conferències per tractar els nous ecosistemes de l’educació.

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

També et pot interessar

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Infodada

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior


Educació

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials


Educació

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació


Educació

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.