El propòsit d’aquesta recerca és esbrinar si les feines a temps parcial i a temps complet dels estudiants de grau, relacionades o no relacionades amb el seu camp d’estudi, influeixen en l’ocupabilitat i la qualitat laboral de les feines dels titulats (entre els quals s’inclouen les persones que s’han graduat i les que s’han llicenciat) un cop han acabat els estudis.

La qüestió de l’ocupabilitat dels joves ha guanyat rellevància entre els responsables polítics i l’opinió pública, sobretot arran de la crisi econòmica del 2008, que va afectar greument les taxes d’ocupació i la qualitat dels llocs de treball. Alguns estudiants podrien haver decidit començar a treballar abans de graduar-se a causa dels problemes financers de la família, i això els hauria fet acceptar feines de baixa qualificació. D’altra banda, encara que la davallada econòmica ha afectat sobretot els treballadors menys qualificats, el mercat laboral per als universitaris que tot just s’han graduat ha esdevingut molt més inestable. Aquest fet planteja la qüestió de quins mecanismes hi ha per millorar-ne l’ocupabilitat durant la transició de la universitat al món laboral. Quan el mercat esdevé més competitiu i accedir-hi és més difícil, la inversió en habilitats addicionals (a més de les obtingudes amb el grau) pot millorar els resultats posteriors en el mercat de treball. De fet, a més de la necessitat econòmica, aquest és el motiu principal que explica la freqüència creixent d’activitats laborals abans de completar la graduació. D’altra banda, cada vegada hi ha més programes de pràctiques oferts per les diverses institucions acadèmiques, que se suposa que han de resultar beneficiosos per als estudiants, sobretot si aquestes pràctiques tenen relació amb el contingut dels seus estudis.

La recerca que hem fet es basa en la informació continguda en dues enquestes fetes entre els titulats d’universitats catalanes (disponible per a diversos anys i amb informació molt detallada) i els titulats d’universitats de totes les comunitats autònomes espanyoles. Pel que fa a les mesures d’ocupabilitat, centrem l’atenció en tres aspectes rellevants que caracteritzen l’evolució dels joves titulats universitaris en el mercat laboral: la possibilitat de trobar-hi feina, de tenir un contracte indefinit i de treballar en un lloc que requereixi els estudis universitaris en què s’han graduat, quatre anys després d’obtenir el grau.

Com hem esmentat més amunt, s’han fet servir dues bases de dades diferents, una que inclou titulats de les universitats catalanes i una altra amb titulats d’universitats de tot Espanya. El motiu que explica aquesta decisió és que la primera base de dades recull informació detallada sobre els estudiants al llarg de diversos anys, cosa que permet fer estimacions que poden afectar la interpretació causal dels resultats amb tècniques avançades. No obstant això, els resultats amb mètodes d’estimació aplicats als titulats del conjunt d’Espanya també s’han recollit. D’aquesta manera, hi ha evidències que els resultats relatius als titulats de les universitats catalanes són extrapolables als del conjunt de l’Estat.

Com podem veure, treballar i estudiar alhora és un fenomen força comú entre els estudiants universitaris espanyols, sobretot a Catalunya, on la majoria de titulats que combinaven feina i estudis tenien una feina a temps parcial relacionada amb el seu camp d’estudi. Això dona peu a analitzar si treballar i estudiar alhora afecta l’ocupabilitat futura dels titulats, tenint en compte tant la intensitat de les feines com la relació que tenien amb el contingut dels estudis.

​​​En un primer nivell d’anàlisi, les tècniques aplicades consideren l’efecte de les diverses característiques dels estudiants que poden influir en els resultats (edat, gènere, educació dels pares, els estudis que fan, etc.).

L’evidència obtinguda indica que treballar i estudiar alhora durant els estudis de grau millora les probabilitats de trobar feina quatre anys després de la graduació. La probabilitat de tenir una feina estable també és més alta, sobretot per a aquells que han tingut feines a jornada completa. Les possibilitats de treballar en una àrea relacionada amb el camp d’estudi només milloren si la feina que havien fet mentre estudiaven estava relacionada amb aquests estudis. En canvi, si la feina no tenia relació amb el camp d’estudi, augmenten les probabilitats d’acabar treballant també en llocs de treball no relacionats amb el grau aconseguit. Cal esmentar, en aquest sentit, que els resultats de la recerca són els mateixos qualitativament tant per als titulats catalans com per als espanyols.

Tenint en compte aquesta evidència inicial, l’anàlisi aprofundeix en les tècniques que permeten tenir en compte també característiques no observades dels estudiants (com ara la motivació, les aspiracions o les habilitats). Aquestes característiques podrien estar relacionades tant amb la propensió a treballar abans de la graduació com amb el comportament laboral un cop graduats, la qual cosa afecta els resultats de l’estudi. Aquesta anàlisi requereix informació addicional que només és disponible en les dades dels universitaris catalans, que per tant seran el centre d’atenció d’aquesta prova addicional. Els resultats obtinguts poden ser interpretats d’una manera més versemblant en termes causals. D’una banda, confirmen l’efecte beneficiós d’haver treballat mentre s’estudiava en la probabilitat de trobar feina després, sempre que les feines fetes tinguin relació amb els estudis cursats. D’altra banda, si els estudiants també treballaven a temps complet en una feina no relacionada amb els estudis que seguien, això no afecta les probabilitats de trobar una feina amb contracte indefinit. Finalment, aquest model confirma els resultats previs pel que fa al risc més alt de treballar en feines no relacionades amb els estudis en el cas dels titulats que mentre estudiaven ja treballaven en aquestes feines, mentre que els efectes de les feines que sí que s’hi relacionaven no es poden estimar amb precisió.

Els resultats d’aquesta recerca indiquen que els titulats que treballaven alhora que estudiaven, per comparació als que no treballaven mentre cursaven els seus estudis universitaris, tenen més probabilitats de tenir feina quatre anys després de la graduació i és més probable que tinguin un contracte indefinit. No obstant això, hem detectat que no totes les activitats laborals dels estudiants són recompensades de la mateixa manera en el mercat de treball. En particular, d’una banda, tenir una feina relacionada amb els estudis que es fan millora les probabilitats d’ocupabilitat i també la qualitat de la feina. D’altra banda, els titulats que havien fet feines no relacionades amb el seu camp d’estudi afronten un risc més elevat de tenir feines igualment desvinculades del grau obtingut quatre anys després. Aquest resultat és més acusat encara quan tenim en compte factors no observables darrere la decisió de treballar i estudiar alhora (com són les motivacions, les aspiracions o les habilitats), però aquests factors només els podem considerar amb les dades dels titulats de les universitats catalanes.

L’evidència obtinguda d’aquest estudi remarca que el que realment importa per a l’ocupabilitat després de la graduació és que l’activitat laboral feta abans del grau tingui relació amb els estudis que es cursen. Això afavoreix l’adquisició d’habilitats i experiència que el mercat laboral valora posteriorment. Tot plegat suggereix que les universitats i els responsables acadèmics haurien de promoure que es conjuminés l’aprenentatge formal amb feines que encaixin amb el contingut del grau que estiguin fent els estudiants.

Aquesta anàlisi empírica combina la informació obtinguda de dues bases de dades: l’Enquesta d’inserció laboral de titulats universitaris del 2014 (feta per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació ─ANECA, per la sigla en castellà─ i l’Institut Nacional d’Estadística), amb una mostra de titulats espanyols de diferents universitats del país que es van graduar l’any 2010, i l’Enquesta d’inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes dels anys 2011, 2014 i 2017 (feta per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), que recull la situació dels titulats que han acabat els estudis quatre anys abans. Totes dues bases de dades contenen informació sobre les activitats laborals fetes abans de la graduació, classificades de maneres lleugerament diferents. La primera enquesta, però, conté informació limitada sobre les característiques dels titulats per comparació a la segona. Així mateix, les bases de dades espanyola i catalana fan servir definicions diferents d’algunes variables, i per tant la comparabilitat dels resultats obtinguts s’ha de considerar amb una certa prevenció en tots dos casos. Finalment, l’anàlisi té només en compte els estudiants de les universitats públiques, perquè no hi ha accés a tota la informació rellevant dels alumnes de les universitats privades.

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2011, 2014 y 2017): Inserció laboral de graus.

BONNAL, L., P. FAVARD i K. M.-D. SORHO-BODY (2019): «Does working to pay for higher education really harm French academic results?», International Journal of Manpower, 40.

HAKKINEN, I. (2006): «Working while enrolled at university: Does it pay?», Labour Economics, 13.

Instituto Nacional de Estadística (2014): Encuesta de Inserción Laboral de Titulados Universitarios.

NEYT, B., E. OMEY, D. VERHAEST i S. BAERT (2019): «Does student work really affect educational outcomes? A review of the literature», Journal of Economic Surveys, 33(3).

SÁNCHEZ‐GELABERT, A., M. FIGUEROA i M. ELIAS (2017): «Working whilst studying in higher education: The impact of the economic crisis on academic and labour market success», European Journal of Education, 52(2).

«The Impact of Combining Work with Study on the Labour Market Performance of Graduates: the Joint Role of Work Intensity and Job-Field Match» (Working paper).