Publicador de continguts

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

L’impacte en la satisfacció laboral, el benestar subjectiu i la integració civicopolítica

Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

A Espanya, com en altres països avançats, hi ha un gran nombre de treballadors que tenen un nivell educatiu més alt que el que requereix l’ocupació que fan, és a dir, que estan sobreeducats. Sovint es diu que això té conseqüències negatives tant per al conjunt de l’economia i la societat com per als mateixos treballadors sobreeducats. Hem posat a prova aquesta hipòtesis en diversos àmbits i els resultats obtinguts suggereixen que la sobreeducació redueix de manera apreciable la satisfacció laboral, però no sembla que tingui un impacte negatiu sobre el benestar personal en general ni en la integració civicopolítica.
Punts clau
  • 1
       Prop del 20% dels treballadors a Espanya fan una feina que requereix un nivell educatiu més baix del que tenen, és a dir, que són treballadors sobreeducats.
  • 2
       El fet d’estar sobreeducat redueix la satisfacció amb la feina. Més concretament, si mesurem la satisfacció laboral en una escala de 0 a 10, la sobreeducació comporta una baixada entre dues i tres dècimes. Observem una reducció semblant quan, en lloc d’analitzar la satisfacció global amb la feina, observem la satisfacció amb aspectes particulars com ara les activitats dutes a terme i el sentiment de realització en la feina.
  • 3
       Pel que fa a la satisfacció vital i el sentiment de felicitat (és a dir, el benestar subjectiu), els resultats sembla que indiquen que la sobreeducació no té un impacte en aquest àmbit o que, si en té, és molt limitat.
  • 4
       La sobreeducació no redueix de cap manera la integració civicopolítica dels qui l’experimenten. Concretament, no afecta negativament la seva participació política, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, la confiança en les institucions ni el sentiment d’eficàcia política.
sobreeducacio%CC%81nCAT_1new.png

L’impacte de l’experiència de sobreeducació és molt desigual en els diversos aspectes que n’hem estudiat. La sobreeducació redueix la satisfacció amb la feina, té un efecte reduït (o potser nul) en el benestar subjectiu i no menyscaba en absolut el nivell d’integració civicopolítica dels treballadors sobreeducats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?