Aquest article avalua els possibles efectes de l’experiència de la sobreeducació, tenint en compte el nivell educatiu individual i aspectes no econòmics. Concretament, la pregunta que ens fem és: té la sobreeducació efectes negatius sobre el grau de satisfacció laboral, el benestar subjectiu i la integració civicopolítica dels treballadors a Espanya?

L’expansió de l’escolarització ha anat acompanyada d’un creixement de les feines d’alta qualificació, però amb això no n’hi ha hagut prou per absorbir l’oferta de mà d’obra amb titulacions elevades, particularment universitàries. Una proporció considerable de treballadors, doncs, té un nivell educatiu superior al que requereix l’ocupació que tenen.

Hi ha diverses maneres de definir i mesurar la sobreeducació. Aquí ens centrarem en la sobreeducació formal mesurada de manera objectiva, és a dir, en el desajust que hi ha quan una persona fa una feina que requereix un nivell educatiu inferior al que té aquesta persona. Això inclou situacions tant de sobreeducació extrema (per exemple, la d’una persona que té una titulació universitària de cicle llarg i té una feina sense requisits educatius específics) com de sobreeducació moderada (per exemple, la de qui té el títol de batxillerat i fa una feina que no requereix cap títol). Aquesta noció de sobreeducació es diferencia tant de la sobrequalificació (desajust entre competències que hom té i competències necessàries per a la feina realitzada) com de la sobreeducació subjectiva o percebuda.

A fi de contemplar un ampli ventall de variables en què pot influir la sobreeducació, hem analitzat dades procedents de diverses enquestes que ofereixen informació detallada sobre ocupació i nivell educatiu. Encara que es tracta d’enquestes sobre mostres representatives de la població ocupada (Enquestes de qualitat de vida en el treball, EQVT, 2007-2010) o de la població general (enquestes postelectorals del Centre d’Investigacions Sociològiques, 2015 i 2016, i Enquesta de condicions de vida, ECV, 2018), hem centrat l’anàlisi en els treballadors assalariats i en grups d’edat que es troben en les etapes centrals de la seva trajectòria laboral.  En aquests termes, i per als grups seleccionats, la taxa de sobreeducació registrada a les enquestes que hem fet servir és del 20% aproximadament, amb oscil·lacions entre unes enquestes i les altres, però sense una tendència de canvi definida.

Analistes i científics socials han alertat sobre les conseqüències negatives de la sobreeducació, tant per als qui l’experimenten com per al conjunt de la societat. Més enllà del seu impacte estrictament econòmic, hom li ha atribuït importants efectes psicològics i socials, com ara una minva de la satisfacció amb la feina i del benestar subjectiu. A més a més, s’ha suggerit que la sobreeducació, com una faceta de la subocupació i la precarietat laboral, podria contribuir a soscavar la integració dels treballadors en el sistema polític, la qual cosa generaria sentiments d’ineficàcia, alienació, insatisfacció i desconfiança polítiques. Comprovar si la sobreeducació té realment aquests efectes és rellevant per a decidir fins a quin punt són necessàries intervencions adreçades a mitigar-ne les conseqüències.

La sobreeducació implica una reducció que oscil·la entre dues i tres dècimes en la satisfacció amb la feina que es fa, tant considerada globalment com pel que fa a aspectes particulars com ara la satisfacció amb les activitats desenvolupades i el sentiment de realització que proporciona la feina. Per exemple, a les dades de l’ECV (2018), el fet d’estar sobreeducat fa baixar la satisfacció laboral global en 0,3 punts aproximadament. El resultat és robust: encara que la magnitud d’aquesta reducció és variable, es posa de manifest independentment de l’enquesta, el moment temporal o la variable que tinguem en compte. Sembla que aquesta davallada és una mica més acusada per a la satisfacció amb el desenvolupament personal a la feina.

Els resultats no són tan concloents pel que fa a l’impacte de la sobreeducació en el benestar subjectiu o la percepció del benestar propi. Hem posat a prova aquesta relació fent servir diversos indicadors (satisfacció amb la vida, sentiment de felicitat) en tres enquestes diferents. Hi trobem que la sobreeducació comporta una certa disminució de la satisfacció vital en un cas (ECV 2018), però no en l’altre (EQVT 2007-2010); tampoc hi observem cap impacte sobre el sentiment de felicitat amb una tercera enquesta (EPE 2015-2016). Aquí, doncs, no trobem una pauta de resultats tan ferma com la que vèiem en la satisfacció laboral. En tot cas, en la mesura que realment existeixi, l’efecte negatiu de la sobreeducació en el benestar subjectiu sembla més modest que no pas en la satisfacció laboral.

Finalment, ens hem demanat si les persones que experimenten sobreeducació tenen un grau d’implicació política més baix i actituds més negatives envers el sistema polític –aspectes que englobem sota el terme integració civicopolítica–. Concretament, hem examinat quatre variables: eficàcia política (sentiment de tenir capacitat d’actuar i influir políticament i que el sistema polític és receptiu als ciutadans), participació política (realització d’accions polítiques diverses), satisfacció amb el funcionament de la democràcia i confiança en les institucions públiques.
 

Com podem comprovar, el fet de tenir un nivell d’estudis superior al que requereix la feina que es fa (és a dir, estar sobreeducat) no afecta de cap manera el nivell de participació política, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia o la confiança en les institucions, i fins i tot sembla que comporta un augment del sentiment d’eficàcia política. Tots aquests resultats convergeixen en un mateix punt, i és que la sobreeducació no soscava la integració civicopolítica.

Els resultats obtinguts suggereixen que les conseqüències negatives de la sobreeducació no tenen un abast tan ampli com el que potser podríem esperar. Són importants i coherents pel que fa a la satisfacció amb la feina, més incertes quant al benestar subjectiu considerat de manera global, i inexistents en l’àmbit civicopolític. Podem concloure que, tot i que la sobreeducació té un impacte negatiu rellevant en les actituds centrades en l’àmbit estrictament laboral, aquest impacte es dilueix a mesura que es desplaça l’atenció a esferes vitals o socials més àmplies.

Cal tenir en compte que aquest estudi es refereix exclusivament a la sobreeducació entesa com un desajust objectiu i referit a l’educació formal. Per tant, les conclusions extretes no són extrapolables al sentiment subjectiu de tenir més educació de la necessària per a la feina que es fa ni a la qualificació o competència en sentit estricte.