Els darrers anys ha augmentat a molts països el nombre de parts avançats per raons no mèdiques. La mitjana de l’OCDE ha passat del 15% el 1990 al 27,9% el 2015 (OECD, 2011, 2017). A Espanya la taxa de parts induïts era de 19,4% el 2010, gairebé el doble del que recomana l’Organització Mundial de la Salut, que la situa en el 10% (Ministerio de Sanidad, 2012). La literatura especialitzada alerta dels riscos per a la salut infantil d’avançar un part per raons no mèdiques i el cas espanyol ofereix una oportunitat única per examinar-ho.

Amb l’objectiu d’incentivar la natalitat, el 2007 el govern espanyol va introduir una ajuda universal de 2.500 euros per fill nascut, popularment coneguda amb el nom de «xec nadó». L’ajuda es feia en un pagament únic i era universal, de manera que totes les dones amb residència legal que tinguessin un fill a partir d’aquell moment rebien aquests diners. Tres anys després, i com a conseqüència de la recessió econòmica, el maig del 2010 es va anunciar l’eliminació de l’ajuda, que es deixaria de concedir a partir de l’1 de gener de l’any següent.  

És a dir, des del juliol del 2007 (quan es va posar en marxa la mesura) fins al 31 de desembre del 2010 (quan es va cancel·lar), les famílies rebien 2.500 euros pel naixement d’un fill, independentment de la condició econòmica o laboral de les mares. Però els nens nascuts a partir de l’1 de gener del 2011 ja no van rebre cap prestació. Hi havia, doncs, una discontinuïtat important a l’hora de passar de l’any 2010 al 2011. El canvi en la normativa generava, d’una manera no prevista, un incentiu per avançar el part al desembre en els que havien de tenir lloc entorn del canvi d’any. Es creava així un interessant experiment natural per avaluar els efectes d’una reducció de l’edat gestacional en la salut dels nadons.

Moltes mares tenien ben present la possibilitat d’avançar la data del part per poder gaudir de l’ajuda, i alguns mitjans se’n van fer ressò. Per exemple, el diari ABC va publicar un reportatge amb testimonis de dones embarassades que tenien previst el part per aquelles dates (Fominaya, 2010). Algunes de les que esperaven parir al gener es manifestaven totalment contràries a avançar el part al desembre pels riscos que això podria tenir, en la línia de les alertes difoses pels professionals mèdics. No obstant això, altres dones veien comprensible L’avançament planificat d’un part per motius no mèdics pot tenir conseqüències negatives per a la salut infantil 30 que, si la data prevista era un dels primers dies de gener, s’acordés amb el metge avançar el part uns dies per tal que el nen nasqués al desembre. No hem d’oblidar que el context econòmic era d’una forta recessió, de manera que aquella ajuda podia ser molt valuosa per a algunes famílies.

A primer cop d’ull podria semblar difícil saber si es van avançar parts per beneficiar-se de l’ajuda dels 2.500 euros i, si va ser així, quants naixements es van avançar. Encara més difícil seria esbrinar si aquests avançaments van tenir efectes en la salut dels nadons. No obstant, és possible trobar respostes a totes dues qüestions gràcies a dades administratives de gran qualitat sobre els naixements i els ingressos hospitalaris de tots els nens nascuts a Espanya entre els anys 2000 i 2012.

Concretament, disposem de dues fonts de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE); la primera és l’Estadística de naixements, que els hospitals emplenen per cada naixement (hora i data del naixement, pes en néixer, setmanes de gestació, mètode de part i algunes característiques sociodemogràfiques dels pares), i la segona és l’Enquesta de morbiditat hospitalària, amb informació sobre el 99% de les hospitalitzacions d’un mínim d’una nit (data i temps d’estada hospitalària, data de naixement de la persona, sexe, diagnòstic principal i província). Per estimar la quantitat de parts avançats es compara la quantitat de naixements que hi va haver entorn del canvi d’any (final de desembre del 2010 i començament de gener del 2011), tot utilitzant com a referència els anys anteriors i posteriors. 

En els anys previs i posteriors a la cancel·lació de l’ajuda, la quantitat de naixements de la primera i l’última setmana de l’any és molt semblant. És a dir, en condicions normals, aproximadament el 50% dels nens que neixen entorn del canvi d’any ho fan al desembre i l’altre 50%, al gener. En el canvi d’any del 2010 al 2011, però, el 56% van néixer al desembre (9.946 nadons) i el 44% al gener (7.845), que és un cas clarament atípic. Altrament dit, durant l’última setmana del 2010 va haver-hi un repunt en el nombre de naixements, i una caiguda al començament del gener del 2011, que era quan l’ajuda del «xec nadó» ja havia desaparegut.

En definitiva, les anàlisis suggereixen que, efectivament, la cancel·lació de l’ajuda va generar, de manera imprevista, incentius per programar un nombre considerable de parts. Unes 2.000 famílies van avançar el part de gener a desembre com a resultat de la cancel·lació de l’ajuda. Aquests 2.000 naixements representen aproximadament el 6% de tots els naixements de gener.

Tanmateix, no hi va haver un increment marcat en el nombre de cesàries durant l’última setmana de desembre. Això suggereix que els parts que es van avançar i que es van fer per cesària són aquells que probablement s’haurien produït igualment per aquest mitjà. El canvi en la política va generar incentius a les famílies per avançar els parts programats per cesària, però no que es practiquessin més cesàries que les que s’haurien practicat en qualsevol altre context.

Pel que fa al perfil de les famílies que van avançar el part, i potser al revés del que podríem pensar, les que van tendir en una mesura més gran a avançar-lo no van ser precisament les que tenien un nivell socioeconòmic més baix. Més aviat al contrari; els avançaments en la data del part van ser més freqüents entre pares amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i a les províncies amb una xarxa més nodrida d’hospitals privats. A més a més, també va ser més freqüent avançar-lo entre les dones que ja tenien fills o que esperaven parts múltiples. 

Els estudis mèdics han documentat que una edat gestacional més baixa –és a dir, el fet de néixer amb menys setmanes de gestació– està associada a diversos problemes mèdics després del naixement, sobretot de naturalesa respiratòria. Per això l’experiment natural que va generar el canvi en l’ajuda del «xec nadó» és una oportunitat única i molt valuosa per analitzar els efectes d’una edat gestacional menor sobre dos indicadors: el pes en néixer i la salut els primers mesos de vida, mesurada a través del nombre d’hospitalitzacions dels nadons. Concretament es comparen els resultats de salut dels nens nascuts entorn del canvi d’any 2010-2011 amb els nascuts també prop del canvi d’any, però d’altres anys. Seria incorrecte comparar els nens abans i després de la política, ja que això en confondria els efectes si només s’avança el part dels nens més sans. D’altra banda, fem servir l’octubre i el novembre com a mesos de control per descartar l’efecte d’altres possibles factors ambientals.

Hi ha una certa tendència positiva al llarg del temps, és a dir, el pes mitjà dels nounats és lleugerament més gran cada any. No obstant això, l’any de la cancel·lació del «xec nadó» és clarament un cas extrem, amb un pes mitjà en néixer 20 grams per sota de l’any anterior. Potser 20 grams semblen una xifra molt petita, però és important recordar que aquest gràfic mostra el pes mitjà de tots els nens nascuts en aquestes dates, tant d’aquells que van néixer en parts avançats com de tots els altres.

Si tenim en compte que els parts avançats van ser entorn del 6% del total, les anàlisis addicionals suggereixen que el pes dels nounats afectats per la cancel·lació de l’ajuda va ser entre 130 i 300 grams menys que la mitjana, és a dir, un 9% més baix. Així i tot, la proporció de nadons amb pesos baixos o extremament baixos (menys de 2.500 grams o menys de 1.500 grams, respectivament) no va augmentar; això suggereix que els avançaments programats es van fer sobretot en embarassos molt avançats, una cosa que també es confirma amb les anàlisis de les setmanes de gestació en néixer. Altrament dit, no sembla que es cometessin ximpleries com ara el fet de provocar un naixement diverses setmanes abans de la data prevista, sinó que els avançaments van afectar bàsicament els parts estimats en una data pròxima al canvi d’any.

Per analitzar els indicadors de salut després del naixement, es comparen els ingressos hospitalaris dels nens durant els primers 33 mesos de vida, és a dir, fins que fan gairebé tres anys. No sembla que els nens afectats pel canvi del «xec nadó» tinguessin més hospitalitzacions durant la primera setmana de vida que els nens nascuts els altres anys. Les taxes són 0,138 per als nascuts entorn del canvi d’any 2010-2011 i 0,143 per als dels altres anys. En canvi, sí que observem un augment considerable en les hospitalitzacions d’aquest grup de nens quan tenien entre 7 i 30 dies de vida per comparació als nascuts els altres anys. Aquest augment és de més de 400 ingressos hospitalaris per comparació a altres anys, la qual cosa representa un increment de prop del 20%. Per als nens de més edat, les diferències són pràcticament negligibles.

En termes generals, els diagnòstics més freqüents entre els nadons hospitalitzats són les afeccions perinatals, immediatament posteriors al naixement (representen prop del 34% de les hospitalitzacions) i les respiratòries (representen prop del 24%), seguides de problemes digestius o malalties infeccioses. En comparar la incidència d’aquestes afeccions de nens nascuts en diferents anys, constatem que, durant els dos primers mesos de vida, els nens afectats pel canvi en el «xec nadó» van tenir un 25% més d’hospitalitzacions per afeccions respiratòries (fonamentalment, bronquitis) que els nens nascuts els altres anys. 

En definitiva, les dades reflecteixen que els nens afectats per la cancel· lació del «xec nadó» pesaven menys en néixer (entre 130 i 300 grams) i van patir un augment considerable en les taxes d’hospitalització durant els dos primers mesos de vida (un 20% més, aproximadament), sobretot per malalties respiratòries. Tots els efectes observats sobre la salut derivats d’un avançament en la data del part no es poden atribuir a altres aspectes que podrien confondre la relació. En aquest sentit, s’ha comprovat que els resultats no es veuen afectats per una sèrie de factors que podrien intervenir-hi, com ara una qualitat de l’aire diferent o bé diferències en la congestió dels hospitals.

Per tant, podem concloure amb seguretat que els pitjors indicadors de salut d’aquests nadons (menys pes en néixer i un nombre més alt d’hospitalitzacions) són conseqüència d’una edat gestacional menor en néixer i, per tant, una maduració menor del fetus, a causa d’un avançament planificat en la data del part. A més a més, els resultats observats tot aprofitant l’experiment natural de la cancel·lació del «xec nadó» tenen validesa externa, perquè els perfils de les famílies que van avançar el part com a resposta al canvi en el «xec nadó» (més nivell educatiu, millor posició socioeconòmica, amb parts previs, parts múltiples i/o assegurança privada de salut) són també els de qui, en condicions normals, haurien programat el part.

La conclusió principal de la recerca és que planificar un avançament en la data del part per motius no mèdics té efectes negatius sobre la salut dels nadons, que pesen menys en néixer i pateixen un nombre més alt d’hospitalitzacions els primers mesos de vida, especialment per afeccions respiratòries, tot i que els efectes negatius semblen desaparèixer a partir del segon mes. És convenient, doncs, que les famílies i els responsables sanitaris siguin conscients d’aquests efectes a l’hora de prendre decisions i que hi hagi prou informació –i de qualitat– a aquest respecte.

A més a més, però, l’estudi té com a mínim dues implicacions polítiques més. La primera és que, com que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del «xec nadó» no hagués estat tan sobtada, sinó que s’hagués fet, per exemple, una reducció progressiva de l’ajuda al llarg de diversos mesos. I la segona implicació apunta a la importància de les dades administratives amb finalitats de recerca. L’avaluació dels efectes de les polítiques públiques ajuda a dissenyar millors mesures i programes basats en les dades i en la seva efectivitat.

BORRA MARCOS, C., L. GONZÁLEZ i A. SEVILLA (2017): «The impact of scheduling birth early on infant health», Journal of the European Economic Association. 

FOMINAYA, C. (2010): «Cheque bebé de alto riesgo», ABC, 30/12/2010 

MINISTERIO DE SANIDAD (2012): Informe sobre la atención al parto y nacimiento en el Sistema Nacional de Salud, Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

OECD (2011): «Caesarean sections», en Health at a glance 2011: OECD indicators, París: OECD Publishing.

OECD (2017): «Caesarean sections», en Health at a glance 2017: OECD indicators, París: OECD Publishin