Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Toni Mora, IRAPP, Universitat Internacional de Catalunya; Josep-Oriol Escardíbul, IEB, Universitat de Barcelona; Pilar Pineda-Herrero, EFI, Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest projecte ha comptat amb el suport de RecerCaixa, un programa impulsat per la Fundació ”la Caixa” amb la col·laboració de l'ACUP

Aquest article recull les principals conclusions d’un informe sobre la situació dels estudis de Formació Professional a Catalunya a partir de dades administratives dels cursos 2015 al 2019. Concretament, s’han analitzat dades relatives a 263.487 alumnes, així com de 3.441 professors, de 457 centres de formació públics.
Punts clau
  • 1
       Cursar l’FP Dual (cicles mitjà i superior) incrementa la nota assolida en 0,51 punts i la probabilitat d’assolir el títol en un 1,8%.
  • 2
       Ser dona incrementa un 12% la probabilitat de completar el cicle formatiu.
  • 3
       Les dones assoleixen una nota mitjana final de l’expedient 0,3 punts per sobre de la que tenen els homes.
  • 4
       Les dones segueixen apostant per graus més socials. Mentre els homes escullen en un 11,2% Informàtica, tan sols ho fan un 0,9% de les dones.
  • 5
       Destaca la important presència d’estudiants d’FP amb una edat superior a la previsible per a aquest tipus d’estudis (de mitjana 20,6 anys en el cicle mitjà i 23,8 anys en el cicle superior).
  • 6
       En termes globals, només hi ha un 12% d’estudiants estrangers.
  • 7
       La valoració dels tutors de pràctiques és més alta quan el percentatge de dones és superior.
  • 8
       Programadors informàtics (67%), tècnics en ciències (65%) i tècnics en operacions TI (59%) són les ocupacions considerades més necessàries per al 2030.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.

Article

Els homes, ¿viuen en llars amb més patrimoni que les dones?

Hi ha una bretxa de gènere pel que fa al patrimoni de les llars? Segons aquest estudi, la diferència es fa més evident en edats avançades, ja que en la vellesa les dones tenen més probabilitats d’enviudar i veure limitat el seu patrimoni.

També et pot interessar

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa


Educació

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Infodada

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior


Educació

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.