Publicador de continguts

Article

Estat de l’empoderament digital del professorat espanyol i persistència de la fractura de gènere i edat

Rocío Jiménez Cortés, Universitat de Sevilla
Projecte seleccionat a la convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

L’empoderament digital docent és una prioritat en la política europea per fomentar un ecosistema d’educació digital d’alt rendiment i adreçar-nos cap a una transformació digital dels sistemes educatius. L’empoderament digital docent implica la capacitat i el desig d’aprofitar de manera efectiva i creativa les tecnologies en l’àmbit educatiu amb tot el seu potencial. No obstant això, també requereix infraestructures i suports polítics i institucionals. Aquest estudi pretén conèixer el nivell d’empoderament digital dels professors en el sistema educatiu espanyol i identificar possibles fractures i necessitats entre docents de diferents etapes educatives, gènere i edat. Els resultats de l’estudi, a partir d’una enquesta a 2.014 docents espanyols, mostren un nivell acceptable d’empoderament digital del professorat de primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO), batxillerat i formació professional (FP), i un nivell òptim dels professors d’universitat. S’identifica una fractura de gènere persistent en la motivació tecnològica de les dones. A l’ESO, concretament, les professores requereixen més suport per aprofitar el potencial de les tecnologies digitals. També es detecta una fractura intergeneracional en el professorat de 56 a 65 anys d’ESO, batxillerat i FP, a causa d’una més baixa incorporació efectiva i creativa de les tecnologies a l’ensenyament i l’avaluació. Els docents de totes les etapes manifesten que els calen més recursos humans i materials, sobretot els de primària. Els de més edat demanen més formació. Aquests aspectes assenyalen el camí per augmentar l’empoderament i per a la transformació digital inclusiva de l’educació.
Punts clau
  • 1
       El professorat de primària, ESO, batxillerat i FP mostra un nivell acceptable d’empoderament digital. A l’ESO es requereix més suport per aprofitar el potencial de les tecnologies digitals en l’ensenyament. Les professores d’ESO presenten un nivell d’empoderament digital més baix (mitjana de 94,11 en una escala de 0 a 152), per comparació a les professores d’etapes superiors, com ara les d’universitat, que tenen un nivell òptim (mitjana de 102,81 en l’escala de 0 a 152).
  • 2
       Persisteix la fractura de gènere en la motivació tecnològica. Les professores de totes les etapes educatives tenen menys interès per les tecnologies digitals, menys iniciativa d’ús (el 59,8% de professores enfront del 61,9% de professors) i més sentiment d’incomoditat amb les tecnologies digitals que no pas els professors (el 27,1% de les professores enfront del 23,1% dels professors).
  • 3
       Hi ha una fractura intergeneracional en l’empoderament digital del professorat de 56 a 65 anys de l’ESO (amb una diferència de 4,7 punts respecte a la mitjana global) i de batxillerat i FP (amb una diferència de 7,4 punts), en incorporar en un grau més baix l’educació digital.
  • 4
       Les principals necessitats expressades pel professorat de totes les etapes educatives són els recursos materials i humans (34,06%), sobretot per part de les professores (34,29%), les quals també reclamen més formació (20,35%) i temps (3,12%). Els professors demanen més suport institucional i incentius (32,82%). El professorat de més edat reclama més formació (21,59%).
EstadoEmpoderamientoDigitalProfesoradoespanolCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Ús xarxes socials benestar adolescents

Vuit de cada deu adolescents consumeixen continguts a les xarxes socials cada dia.

Article

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) mostra una especial vulnerabilitat a patir ciberassetjament.

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional

Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?