Publicador de continguts

Article

Estat de l’empoderament digital del professorat espanyol i persistència de la fractura de gènere i edat

Rocío Jiménez Cortés, Universitat de Sevilla

L’empoderament digital docent és una prioritat en la política europea per fomentar un ecosistema d’educació digital d’alt rendiment i adreçar-nos cap a una transformació digital dels sistemes educatius. L’empoderament digital docent implica la capacitat i el desig d’aprofitar de manera efectiva i creativa les tecnologies en l’àmbit educatiu amb tot el seu potencial. No obstant això, també requereix infraestructures i suports polítics i institucionals. Aquest estudi pretén conèixer el nivell d’empoderament digital dels professors en el sistema educatiu espanyol i identificar possibles fractures i necessitats entre docents de diferents etapes educatives, gènere i edat. Els resultats de l’estudi, a partir d’una enquesta a 2.014 docents espanyols, mostren un nivell acceptable d’empoderament digital del professorat de primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO), batxillerat i formació professional (FP), i un nivell òptim dels professors d’universitat. S’identifica una fractura de gènere persistent en la motivació tecnològica de les dones. A l’ESO, concretament, les professores requereixen més suport per aprofitar el potencial de les tecnologies digitals. També es detecta una fractura intergeneracional en el professorat de 56 a 65 anys d’ESO, batxillerat i FP, a causa d’una més baixa incorporació efectiva i creativa de les tecnologies a l’ensenyament i l’avaluació. Els docents de totes les etapes manifesten que els calen més recursos humans i materials, sobretot els de primària. Els de més edat demanen més formació. Aquests aspectes assenyalen el camí per augmentar l’empoderament i per a la transformació digital inclusiva de l’educació.
Punts clau
  • 1
       El professorat de primària, ESO, batxillerat i FP mostra un nivell acceptable d’empoderament digital. A l’ESO es requereix més suport per aprofitar el potencial de les tecnologies digitals en l’ensenyament. Les professores d’ESO presenten un nivell d’empoderament digital més baix (mitjana de 94,11 en una escala de 0 a 152), per comparació a les professores d’etapes superiors, com ara les d’universitat, que tenen un nivell òptim (mitjana de 102,81 en l’escala de 0 a 152).
  • 2
       Persisteix la fractura de gènere en la motivació tecnològica. Les professores de totes les etapes educatives tenen menys interès per les tecnologies digitals, menys iniciativa d’ús (el 59,8% de professores enfront del 61,9% de professors) i més sentiment d’incomoditat amb les tecnologies digitals que no pas els professors (el 27,1% de les professores enfront del 23,1% dels professors).
  • 3
       Hi ha una fractura intergeneracional en l’empoderament digital del professorat de 56 a 65 anys de l’ESO (amb una diferència de 4,7 punts respecte a la mitjana global) i de batxillerat i FP (amb una diferència de 7,4 punts), en incorporar en un grau més baix l’educació digital.
  • 4
       Les principals necessitats expressades pel professorat de totes les etapes educatives són els recursos materials i humans (34,06%), sobretot per part de les professores (34,29%), les quals també reclamen més formació (20,35%) i temps (3,12%). Els professors demanen més suport institucional i incentius (32,82%). El professorat de més edat reclama més formació (21,59%).
242020

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Aïllament social joves

Les interaccions online no supleixen el valor de les relacions cara a cara per brindar suport emocional entre els joves.

Activitat

La veritat té futur?

Analitzem els riscos que amen acen la veritat en temps d’intel·ligència artificial.

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Article

Educació efectes oportunitats jovent

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva?

Article

Ús xarxes socials benestar adolescents

Vuit de cada deu adolescents consumeixen continguts a les xarxes socials cada dia.

També et pot interessar

La formació en comunicació oral

Article

La formació en comunicació oral


Educació

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Work4Progress de la Fundació ”la Caixa”

Bones pràctiques

Work4Progress de la Fundació ”la Caixa”


Educació

El programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” pretén anar més enllà del suport a projectes aïllats promovent plataformes d’innovació social.

Educació efectes oportunitats jovent

Article

Educació efectes oportunitats jovent


Educació

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva?