En un escenari d’envelliment demogràfic i augment de la longevitat, l’atenció de llarga durada a les persones grans suscita una sèrie de reptes importants per als estats del benestar europeus. Aquests reptes tenen a veure amb la sostenibilitat del sistema d’atenció, la dualitat de l’entorn físic on es produeix (a casa o en institucions), l’entorn social (provisió formal per part de professionals o bé informal per part de familiars, cuidadors immigrants i voluntaris) i la procedència del finançament (públic, privat, subvencionat). Tot plegat es relaciona amb la mateixa definició d’atenció de llarga durada, els elements que la conformen (fragilitat, malaltia, demència, cronicitat, episodis aguts, etc.) i la necessitat d’una coordinació adequada entre els serveis de salut i els serveis socials d’atenció a la dependència. Aquest és el context que presenten les dues obres que ens ocupen.
La primera, Long-term care in Europe (2013), se centra a cercar respostes als reptes de l’atenció de llarga durada derivats del canvi demogràfic, les transformacions en les estructures socials i familiars i la revolució tecnològica, com també en la necessitat d’avaluar i, si s’escau, assegurar o millorar la qualitat de la prestació. És una obra col·lectiva i multidisciplinària que defineix els principis fonamentals que caracteritzen l’atenció de llarga durada, considera la prevenció i la rehabilitació com un fet bàsic i vital per a les persones grans i remarca la importància d’abordar adequadament en el marc legislatiu els drets dels cuidadors informals i l’ètica familiar, sense oblidar els treballadors immigrants. Altres temes que recull el llibre tenen a veure amb la necessitat d’afrontar els problemes que apareixen en la relació que s’estableix entre atenció formal i informal i entre salut i atenció social. I, finalment, la utilitat de revisar les solucions que s’ofereixen a partir de la progressió i la millora de les polítiques que s’adrecen a aquesta finalitat.
El llibre exposa aquestes qüestions en capítols temàtics transversals i comparats, com a resultat d’una aproximació a l’objecte d’anàlisi des d’un pla de treball basat en un projecte de recerca finançat pel VII Programa marc de la Unió Europea, amb un consorci format per 13 països membres. Aquest treball ha estat possible perquè tant els objectius com els mètodes es van establir per endavant, i els efectes dels exemples pràctics s’han avaluat seguint una plantilla estàndard, tot plegat coordinadament des d’una organització intergovernamental afiliada a les Nacions Unides (The European Centre for Social Welfare Policy and Research, www.euro. centre.org), amb seu a Viena.
En canvi, Long-term care for the elderly in Europe (2017) s’estructura en diversos capítols que responen a una tria de països seguint la tipologia clàssica dels estats del benestar, amb exemples dels models nòrdic, centreeuropeu, liberal i del sud i l’est d’Europa. També és una obra multidisciplinària d’autors diversos que persegueix l’objectiu d’analitzar com és l’organització, l’estructura i la provisió de l’atenció de llarga durada, i la perspectiva de la inversió social a cada país; per a això examina com s’han afrontat els reptes i quina mena de transformacions han emprès els estats, sobretot després de la crisi econòmica. L’increment de població gran i d’ancians fràgils posa de manifest la pressió de les despeses sobre el sector públic, de manera que la privatització i la mercantilització han format part de l’evolució de l’estat del benestar, també en el cas de l’atenció de llarga durada, i han estat un dels objectius explícits de les polítiques socials, sobretot en els models nòrdic i liberal. Així, fins ara aquesta atenció no s’ha institucionalitzat tant com altres serveis socials perquè, malgrat les diferències entre països, ha estat assumida en gran manera per la societat civil, especialment les famílies.