Des de fa dècades, Espanya té unes taxes d’atur altíssimes, però la taxa d’atur juvenil (de 16 a 24 anys), que el 2022 representava el 30% –és a dir, 2,6 vegades la taxa dels adults– és la que en surt més malparada. Catalunya, en concret, té menys atur juvenil –el 24%–, però aquest representa 2,9 vegades la taxa dels adults. Juntament amb altres indicadors, com ara l’alta temporalitat o els salaris baixos, aquestes xifres posen de manifest importants problemes en la inserció laboral dels joves. 

Als països europeus amb sistemes de Formació Professional (FP) Dual, com ara Àustria o Alemanya, la situació laboral dels joves és millor. En aquest tipus d’FP, els estudiants passen més temps com a aprenents en empreses que en l’FP Estàndard o Presencial, i les mateixes empreses s’ocupen d’una part de la seva formació. Per tal de facilitar la inserció laboral dels joves, l’any 2012 Espanya va introduir l’FP Dual. En aquesta recerca s’analitza l’impacte de l’FP Dual de Grau Superior en la inserció laboral dels joves a Catalunya durant el període 2018-2020. 

Hi ha molta evidència descriptiva que suggereix que l’FP Dual té uns efectes positius en la inserció laboral; en canvi, l’evidència causal és molt escassa (European Commission, 2013). D’altra banda, l’evidència experimental no és concloent (Alfonsi et al., 2020; Katz et al., 2022). Tenir en compte els possibles biaixos en l’estimació d’aquests efectes, derivats de les característiques no observades d’alumnes, centres i empreses, és una prioritat d’aquesta recerca, la qual també investiga els mecanismes que expliquen el millor acompliment laboral i el paper de les habilitats no cognitives dels estudiants.

L’FP Dual ha tingut un creixement molt lent des que es va introduir a Espanya el 2012. En el curs 2020-2021, solament representava el 5,5% dels matriculats. Catalunya se situa per sobre de la mitjana nacional, amb el 10% dels matriculats –de manera que supera el 8% de Madrid– i, en el curs 2019-2020, el 14,5% dels graduats.

En aquesta recerca s’analitza una mostra de 18.195 graduats de Cicles Formatius d’FP Superior oferts en les modalitats Dual i Presencial a Catalunya durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019. D’aquests, 2.147 es van graduar a l’FP Dual (11,8%) i 16.048 a l’FP Presencial.

Els graduats de l’FP Dual i els de l’FP Presencial són molt semblants, però presenten algunes diferències. En concret, entre els de l’FP Dual hi ha una proporció de dones inferior i una fracció de nascuts fora d’Espanya una mica superior. També tenen més experiència laboral prèvia a l’inici dels estudis. A més a més, en comparació amb l’FP Presencial, l’FP Dual s’imparteix amb més freqüència en centres públics que en privats.

Per analitzar la inserció laboral, es fan servir diversos indicadors de quantitat i qualitat del treball durant els dotze mesos següents a la graduació dels estudiants. 

En primer lloc, s’observa que els graduats de l’FP Dual treballen 27 dies més l’any (un 14% més). Per tenir en compte el treball a temps parcial, es fa servir una mesura més homogènia: els dies treballats equivalents a una jornada completa. Aquesta definició mostra la baixa intensitat del treball dels joves durant el primer any: 168 dies; és a dir, el 46% dels 365 dies possibles. Amb aquesta mesura, la diferència a favor de l’FP Dual augmenta a 41 dies (un 25% més). 

En segon lloc, es constata que l’11,1% dels graduats de l’FP Dual no treballen durant el primer any, en comparació amb el 10,3% de l’FP Presencial. En restringir l’anàlisi als que treballen, s’observa que els graduats de l’FP Dual tenen una probabilitat més baixa de treballar a temps parcial (20 punts percentuals menys) i una probabilitat més alta de signar un contracte indefinit (5 punts percentuals més). 

Els graduats d’FP perceben una renda laboral baixa (8.354 euros de mitjana); el 2019, aquesta solament representava dos terços del salari mínim anual. Tanmateix, els graduats de l’FP Dual guanyen un 28% més que els de l’FP Presencial. La diferència es deu exclusivament al fet que treballen més dies, atès que el salari diari mitjà és molt semblant entre modalitats.

La distribució per mesos dels dies treballats en un any indica que la principal diferència entre l’FP Dual i l’FP Presencial no prové dels que treballen pocs dies, sinó dels que treballen pràcticament tot l’any, probablement en la seva empresa de pràctiques.

Aquestes diferències en l’acompliment laboral són estadísticament significatives. Per tant, es pot afirmar que l’FP Dual es relaciona amb una millor inserció laboral, tant en matèria de dies de treball i de renda laboral anual com de tipus de contracte. No obstant això, s’estudiarà si aquestes diferències persisteixen o si, per contra, hi ha una convergència entre modalitats després del primer any.

El millor acompliment laboral de l’FP Dual que s’ha mostrat abans es refereix a la mitjana de tots els cicles formatius analitzats, però les diferències no són uniformes. Hi ha cicles en què, de mitjana, els graduats de l’FP Dual treballen 70 dies més que els de l’FP Presencial, i altres cicles en què treballen 50 dies menys.

Aquestes diferències no reflecteixen necessàriament el grau d’ajust entre la formació rebuda i les necessitats en matèria de llocs de treball en cada àrea. Això és així perquè, a l’inici de la seva carrera professional i per diferents motius, els graduats d’FP no sempre aconsegueixen una ocupació que s’adigui amb el camp dels seus estudis.

Les diferències en els resultats entre modalitats poden ser conseqüència de moltes causes. Per tal d’aïllar l’efecte de la modalitat de l’efecte que puguin tenir les característiques personals, es duu a terme una estimació estadística (regressió lineal) en què es tenen en compte les variables següents: sexe, nacionalitat estrangera, edat de graduació, experiència laboral prèvia, via d’entrada, estar en possessió d’un títol previ d’FP Mitjana o Superior, cohort de graduació (2018 o 2019), cicle formatiu i codi postal de residència. 

Un cop considerades aquestes característiques, les diferències entre modalitats subsisteixen (en termes de significativitat estadística), però se’n redueix la magnitud. Els graduats de l’FP Dual treballen, de mitjana, prop de 18 dies equivalents a temps complet més l’any que els de l’FP Presencial i guanyen al voltant de 950 euros més l’any, si bé el que guanyen per dia treballat és el mateix. En proporció, els efectes en tots dos casos són de prop de l’11%. La probabilitat de signar un contracte a temps parcial és 6 punts percentuals inferior, i la de tenir un contracte indefinit, 2 punts percentuals superior. 

Si es reemplaça la modalitat d’estudi per les hores de pràctiques a l’empresa, s’observa que, per cada hora de pràctiques a l’empresa, es treballen 0,03 dies més i 0,04 dies equivalents a temps complet més. Atès que els graduats de l’FP Dual passen, de mitjana, 530 hores més a l’empresa (937 enfront de 407), aquest mecanisme explica una diferència entre les dues modalitats de 16 dies de treball l’any, o de 21 dies equivalents a temps complet.

Després d’una dècada d’implantació de la Formació Professional Dual a Catalunya, la seva presència encara és minoritària: només suposa el 10% dels matriculats i el 14,5% dels graduats. 

Una primera anàlisi assenyala que l’FP Dual, en comparació amb l’FP Presencial, es relaciona amb una millor inserció laboral inicial. Això es tradueix en més dies treballats, en una renda laboral més elevada i en menys feina a temps parcial. A l’etapa següent s’estudiarà fins a quin punt aquestes diferències tenen una naturalesa causal, segons revela un estudi similar per a Madrid (Bentolila et al., 2023), a més d’investigar-ne la persistència en el temps i el paper que hi tenen les habilitats no cognitives. 

La Llei Orgànica 3/2022, del 31 de març, ha reestructurat l’FP a Espanya, de manera que, a partir d’ara, tots els cicles tindran un caràcter dual entre el centre i l’empresa. També s’amplia la durada de la formació a l’empresa, que podrà ser superior (FP Intensiva) o inferior (FP General). Els resultats preliminars d’aquesta recerca són favorables a aquesta mesura, si bé el seu impacte potencial dependrà d’una manera crucial de la manera com s’implementi.

Aquest article presenta els resultats preliminars d’una recerca en curs sobre la Formació Professional (FP) Dual a Catalunya. Es parteix de l’univers de matriculats en cicles formatius d’FP Superior i se’n fusionen els historials acadèmic i laboral. La mostra final consta de 18.195 graduats en els cursos 2017-2018 i 2018-2019. Aquestes estimacions de l’impacte associat a l’FP Dual encara no tenen un caràcter causal pel possible efecte sobre els resultats laborals de les diferències no observades entre els graduats de cada modalitat, que es depuraran. Aquesta recerca és finançada per la Social Research Call 2020 de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”. Els autors agraeixen el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, i del Consell General de Cambres de Catalunya, així com l’ajuda prestada per Carmen Arbaizar, Lucía Cobreros i Francisco Vale durant el processament de les dades.

ALFONSI, L., O. BANDIERA, V. BASSI, et al. (2020): «Tackling Youth Unemployment: Evidence From a Labor Market Experiment in Uganda», Econometrica, 88.

BENTOLILA, S., A. CABRALES i M. JANSEN (2023): «Does Dual Vocational Educational Pay Off?», manuscrit.

EUROPEAN COMMISSION (2013): The effectiveness and cost-benefits of apprenticeships: Results of the quantitative analysis, DG Employment, Social Affairs and Inclusion, Bruselas.

KATZ, L., J. ROTH, R. HENDRA i K. SCHABERG (2022): «Why Do Sectoral Employment Programs Work? Lessons from WorkAdvance», Journal of Labor Economics, 40.