Article
L’educació i els seus efectes sobre les oportunitats del jovent
Lígia Ferro, Universidade de Porto; Pedro Abrantes, Universidade Aberta e ISCTE– Instituto Universitário de Lisboa
A partir de dos indicadors clau, l’abandonament prematur i els nivells educatius obtinguts pels joves, s’interpreta l’evolució dels recorreguts formatius de la joventut a Portugal i Espanya del 2001 al 2021. Gràcies a les dades comparatives de l’Eurostat i l’OCDE, els gràfcs exploren l’impacte dels nivells educatius assolits, tant en les oportunitats laborals de la població jove com en la seva participació en la vida social, comunitària, cultural, esportiva i artística. Així mateix, es posa en relleu la importància que té encara l’educació com a ascensor social, no tan sols en l’esfera de l’ocupació, sinó també en més àmbits de la societat.
Punts clau
-
1L’evolució de la proporció de joves entre 18 i 24 anys que no han completat l’educació secundària superior els darrers vint anys ha estat positiva, però a ritmes ben diferents: lent a escala europea, moderat a Espanya i alt a Portugal.
-
2Si examinem amb més detall el nivell d’estudis de la població jove de 25 a 29 anys, podem confirmar els progressos molt positius que hi ha hagut a Portugal i a Espanya. Malgrat aquests avanços, tots dos països es caracteritzen per elevades taxes de joves amb un nivell superior d’estudis i també de joves amb un nivell bàsic, la qual cosa planteja riscos de segregació i polarització social.
-
3Les persones amb titulació superior continuen tenint taxes d’ocupació més altes que no pas les que només tenen una titulació secundària. En les dues darreres dècades, les taxes d’ocupació juvenil han baixat a Portugal i han augmentat a Espanya, però la desigualtat entre joves amb nivells d’estudis alts i baixos ha augmentat en tots dos casos.
-
4La participació social dels joves és molt més alta en les activitats culturals i esportives, com també en les relacions familiars i d’amistat, amb xifres relativament baixes per a la participació ciutadana o les pràctiques artístiques. Aquests patrons són comuns a tot Europa, però són especialment pronunciats als dos països ibèrics.
