La mostra de 1.200 joves espanyols sobre la qual es basa l’estudi dut a terme es distribueix de manera igualitària entre homes (50%) i dones (50%). En canvi, la distribució per sexes varia segons els perfils: en dos perfils hi ha més homes, mentre que en els altres quatre prevalen les dones.

En els dos perfils que recullen les motivacions associades a la diversió i la distracció, és on trobem els desequilibris més importants per sexes. El perfil impetuós, en el qual les activitats dominants són el consum de pornografia, les apostes i el joc en línia, presenta una desproporció de quatre homes (81%) per cada dona (19%). A l’altre extrem, el perfil escapista, característic dels joves que recorren al mòbil per deixar de pensar en coses que els incomoden o per buscar afectes, està format majoritàriament per dones: per cada sis dones que es registren en aquest perfil (62%), són quatre els homes que l’integren (38%). 

La resta de perfils estan més equilibrats per gènere, amb petites diferències. El perfil socialitzador té un lleuger biaix a favor de les dones (42% d’homes i 58% de dones), com també el moderat (46% d’homes i 54% de dones) i l’organitzat (45% d’homes i 55% de dones). En canvi, els homes prevalen en el perfil hiperconnectat (54% d’homes i 46% de dones).

Els gràfics següents mostren el temps setmanal que els joves dediquen a dos tipus d’activitats sense pantalles: l’esport i les aficions. En totes dues activitats, es fa distinció per perfils i sexes. La diferència global per gènere és clara, tot i que és més important en el cas dels esports (homes: 7 hores i 30 minuts setmanals; dones: 5 hores setmanals) que en el cas de les aficions sense pantalles (homes: 6 hores setmanals; dones: 5 hores i 20 minuts setmanals). 

En tots dos sexes, els dos perfils que dediquen més temps a fer esport són l’organitzat i l’impetuós, mentre que els perfils socialitzador i escapista són els que dediquen menys temps a l’exercici físic. Els joves que no destaquen per cap ús especial del mòbil (moderats) i els que destaquen per utilitzar el telèfon amb molta freqüència (hiperconnectats) dediquen pràcticament el mateix temps a fer esport. De mitjana, els homes fan setmanalment dues hores i mitja més d’esport que les dones, circumstància que s’accentua en alguns perfils i se suavitza en altres. La diferència més important la trobem en el perfil organitzat: els homes dediquen a l’esport gairebé tres hores i mitja més que les dones. Per contra, en el perfil escapista, la diferència entre sexes es redueix dràsticament i és amb prou feines de 15 minuts setmanals a favor dels homes.

En tots dos sexes, destaca el perfil impetuós pel que fa al temps setmanal dedicat a les aficions sense pantalles (6 hores i 30 minuts). Entre els homes, també destaca el perfil escapista (6 hores i 35 minuts), tot i que cal subratllar que les dones d’aquest perfil són les que menys temps dediquen a les aficions (4 hores i 29 minuts), cosa que suposa una bretxa de gènere de més de dues hores setmanals.

De la mateixa manera que els homes practiquen, de mitjana, més esport que les dones, pel que fa a les aficions sense pantalles, en el cas dels moderats i els organitzats, passa una cosa semblant: els homes dediquen gairebé una hora setmanal més a les aficions sense pantalles que les dones. En canvi, amb prou feines trobem diferències per sexes pel que fa al temps setmanal que dediquen a les aficions els impetuosos (els homes, 1 minut més que les dones), els socialitzadors (les dones, 3 minuts més que els homes) i els hiperconnectats (els homes, 4 minuts més que les dones).

La capacitat de controlar l’ús que un fa de la tecnologia és un factor important de benestar (Hofmann et al., 2017). En l’estudi dut a terme s’ha avaluat l’autocontrol en l’ús del mòbil amb un índex validat internacionalment (Smartphone Addiction Scale - Short Version ─SAS-SV─, Kwon et al., 2013) per mitjà del qual es pregunta als joves amb quina freqüència (mai, poc, bastant o molt) es troben en situacions com les següents: deixar de fer plans per culpa del mòbil, tenir problemes de concentració a classe o a la feina, passar-ho malament si no porten el mòbil a sobre, comprovar el mòbil constantment per no perdre’s converses, o que altres persones els diguin que fan servir massa el mòbil. Prenent com a referència el nivell mitjà d’autocontrol en el conjunt de la mostra (valor 0%), el gràfic 4 mostra com augmenta o disminueix el nivell d’autocontrol segons el perfil d’ús.

Tot indica que la capacitat d’autocontrol en l’ús del mòbil té una estreta relació amb les motivacions per les quals es recorre al mòbil. En un extrem, dos perfils estan relacionats amb un grau més elevat d’autocontrol: la capacitat de control en l’ús del mòbil és un 8% més elevada entre els moderats i un 5% més elevada entre els organitzats. Tots dos perfils es caracteritzen per fer un ús no específic i instrumental del mòbil, que s’utilitza per a tasques com la gestió del calendari, la feina, etc., però no tant amb l’objectiu de socialitzar o evadir-se. A l’extrem contrari, hi trobem els joves de perfil hiperconnectat, que recorren a la tecnologia per a moltes tasques. Els seus nivells d’autocontrol són molt baixos, un 16% inferiors a la mitjana general. De fet, en el marc de l’estudi dut a terme, més de la meitat dels joves classificats en aquest perfil manifestaven dificultats per controlar l’ús que feien del mòbil. Entre els dos extrems esmentats, trobem perfils que s’associen a un lleuger descens en l’autocontrol: els socialitzadors (−4%) i els escapistes (−4%). Finalment, els impetuosos (−1%) se situen només lleugerament per sota de la mitjana general pel que fa a la seva capacitat per controlar l’ús del mòbil.

Preocupa la prevalença, entre les generacions més joves, de símptomes negatius de salut mental. El gràfic següent mostra la proporció de joves, per perfil d’ús de la tecnologia, que presenten nivells alts o severs d’ansietat, depressió i estrès. Els nivells de cada perfil es comparen amb la prevalença mitjana d’aquests tres símptomes de malestar en la mostra total de joves, que correspon a la línia vertical, de valor zero. Per tant, a la dreta se situen els valors per sobre de la mitjana (prevalença superior dels símptomes), i a l’esquerra, els valors per sota de la mitjana (prevalença inferior dels símptomes).

L’ansietat (punt vermell) és l’indicador de malestar psicològic més prevalent entre els joves: el 28% presenta nivells alts o severs d’aquest símptoma (dada no mostrada al gràfic). Aquesta proporció puja en el cas dels escapistes (+3), que utilitzen més el mòbil per evadir-se dels problemes; els impetuosos (+7), que hi recorren més per a la pornografia, els jocs i les apostes, i els hiperconnectats (+9), que el fan servir per a diversos dels usos anteriors. Els altres tres perfils presenten nivells més baixos d’ansietat.

El segon símptoma de malestar psicològic per prevalença és l’estrès (punt marró): el 19% dels joves presenten nivells alts o severs d’aquest símptoma (dada no recollida al gràfic). En aquest cas, només els joves de perfil moderat (–5) aconsegueixen situar-se per sota de la mitjana. Els organitzats (0) i els impetuosos (0) es troben just a la mitjana, mentre que els socialitzadors (+3) i els escapistes (+3) se situen una mica per sobre d’aquesta. De nou, els hiperconnectats (+6) queden per sobre de la mitjana.

Finalment, el 17% dels joves enquestats (dada no reflectida al gràfic) presenten nivells alts o severs de depressió (punt verd). Aquest problema és significativament més freqüent entre els escapistes (+4) i els hiperconnectats (+9), els mateixos grups que ja destacaven negativament en els indicadors anteriors.

L’altra cara de la salut mental és el benestar personal. En l’estudi dut a terme es van mesurar dos indicadors de benestar psicològic: l’autoestima i la felicitat subjectiva. El gràfic següent mostra els valors d’aquestes variables per als joves enquestats segons el seu perfil d’ús de la tecnologia. Els nivells de cada grup es mostren en relació amb la mitjana general, que correspon al valor zero en el gràfic. 

El 63% dels joves (dada no mostrada al gràfic) tenen nivells alts d’autoestima (punt verd). Pel que fa als perfils d’usuari del mòbil, cal destacar que l’autoestima elevada és menys prevalent entre els escapistes (−17). Els hiperconnectats (–4) i els socialitzadors (–3) també se situen per sota de la prevalença mitjana. Al costat positiu, els impetuosos es troben lleugerament per sobre de la mitjana (+2), seguits dels moderats (+4) i els organitzats (+6), que són els que tenen l’autoestima més alta.

Pel que fa a la percepció subjectiva de felicitat (punt taronja), les diferències no són tan importants, tot i que, de nou, els organitzats són els que presenten una prevalença més elevada d’aquest sentiment (+5), i els escapistes, els que manifesten uns nivells més baixos de felicitat (–4). Els moderats i els impetuosos es troben just a la mitjana (0); els hiperconnectats, una mica per sota (–1), i els socialitzadors, lleugerament per sobre (+2).

Els perfils d’ús del mòbil també s’associen a la satisfacció en quatre aspectes de la vida: l’oci, la feina (que inclou els estudis), els amics i la família. En general, la família i els amics són les principals fonts de satisfacció. El gràfic següent mostra, segons els perfils d’ús de la tecnologia, el percentatge de la població juvenil que està bastant o molt satisfeta en aquests àmbits. 

El perfil organitzat presenta nivells de satisfacció més elevats: prop del 90% dels joves que formen part d’aquest perfil manifesten nivells alts de satisfacció en els àmbits de la feina, la família i els amics. Crida particularment l’atenció el nivell de satisfacció pel que fa a la feina, ja que en altres grups el percentatge de joves amb aquests nivells de satisfacció no supera el 75%. Per contra, el perfil escapista mostra uns nivells de satisfacció més baixos que la resta de perfils en tots els àmbits estudiats.

Resulta curiós que l’oci sigui generalment l’àmbit en què els joves es mostren menys satisfets, malgrat que els dispositius mòbils han obert possibilitats insospitades d’oci digital (pel·lícules, sèries, xarxes socials, etc.). Els socialitzadors i els escapistes es mostren particularment insatisfets amb el seu oci. Els amics i la família són les principals fonts de satisfacció, tot i que, de nou, cal destacar que els nivells de satisfacció en aquests àmbits són més baixos entre els escapistes. Es tracta de joves que utilitzen la tecnologia per evadir-se dels problemes, per la qual cosa és possible que la seva insatisfacció precedeixi l’ús que fan del mòbil i d’altres dispositius.

L’estudi en el qual es basa aquest article ha permès il·lustrar un aspecte poc explorat (vegeu Kaye et al., 2020) pel que fa a l’ús de la tecnologia i el benestar personal: la importància de tenir en compte no tan sols el temps d’ús del mòbil per part dels joves, sinó també les motivacions que condueixen als diferents usos que es fan dels dispositius. Mitjançant la construcció de perfils d’usuari, s’ha posat de manifest que les motivacions per les quals els joves utilitzen el mòbil s’associen a determinats nivells de benestar, malestar i satisfacció personal en relació amb diversos àmbits com ara l’oci, la feina o els estudis, els amics i la família.

Convé recordar que aquest estudi és transversal: presenta una fotografia fixa i no estudia canvis en el comportament dels enquestats al llarg del temps. Per això no permet establir causalitat entre els perfils d’usuari del mòbil i les variables estudiades. Seria precipitat concloure, a partir del que s’ha exposat en aquest article, que determinats usos del mòbil provoquen nivells més elevats de malestar, d’autoestima o de felicitat subjectiva. De fet, no es pot descartar que sigui precisament al revés: que sigui el malestar el que provoca un ús determinat del mòbil, o que un nivell elevat d’autoestima i de felicitat subjectiva sigui el responsable que alguns joves facin un ús més positiu del mòbil.

En el futur, es pretén continuar l’estudi dut a terme amb tres onades més, que han de permetre fer un seguiment en el temps de l’ús del mòbil per part dels joves enquestats. S’espera que això permeti identificar una possible relació de causalitat entre l’ús que els joves fan dels dispositius mòbils i el seu benestar personal.

HOFMANN, W., L. REINECKE i A. MEIER (2017): «Of sweet temptations and bitter aftertaste: Self-control as a moderator of the effects of media use on well-being». En: L. REINECKE i M. B. OLIVER (eds.), The Routledge handbook of media use and well-being: International perspectives on theory and research on positive media effects, Nueva York: Routledge, 211-222.

KAYE, L. K., A. ORBEN, D. ELLIS, S. HUNTER i S. HOUGHTON (2020): «The conceptual and methodological mayhem of “screen time”», International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(10), 3661.

KWON, M., D.-J. KIM, H. CHO i YANG, S. (2013): «The Smartphone Addiction Scale: Development and Validation of a Short Version for Adolescents», PLOS ONE, 8(12), e83558. 

LOPEZ-FERNANDEZ, O. (2017): «Short version of the Smartphone Addiction Scale adapted to Spanish and French: Towards a cross-cultural research in problematic mobile phone use», Addictive Behaviors, 64, 275-280.

RASMUSSEN, E. E., N. PUNYANUNT-CARTER, J. R. LAFRENIERE., M. S. NORMAN i T. G. KIMBALL (2020): «The serially mediated relationship between emerging adults’ social media use and mental well-being», Computers in Human Behavior, 102, 206-213.