Publicador de continguts

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

El benestar dels joves depèn no tan sols de la quantitat de temps que dediquen a l’ús de la tecnologia, sinó també de les finalitats amb què la utilitzen

Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a un projecte d’estudi social basat en una enquesta plurianual

La realitat social, educativa i relacional dels nadius digitals (nascuts en el canvi de mil·lenni) ha estat condicionada, des de la infantesa d’aquesta generació, per la tecnologia, especialment pel telèfon mòbil. L’estudi en el qual es basa aquest article ha analitzat una sèrie d’enquestes fetes a 1.200 joves espanyols d’entre 18 i 22 anys representatius del conjunt d’Espanya. Les dades obtingudes mostren que, juntament amb el temps d’ús del mòbil (quantitat), el benestar personal dels joves depèn, en gran mesura, dels motius pels quals recorren a aquesta tecnologia (finalitats). En funció d’aquestes motivacions, s’han definit sis perfils d’usuari. En un extrem, se situen els moderats (42%), que fan un ús generalista i equilibrat del mòbil –l’utilitzen, però menys que la resta dels joves. A l’altre hi ha els hiperconnectats (19%), que destaquen pel gran ús que fan del mòbil, al qual recorren per a tasques diverses. Entremig d’aquests dos extrems hi ha els joves amb motivacions particulars per utilitzar el mòbil, els perfils dels quals es divideixen en organitzats, socialitzadors, impetuosos i escapistes.
Punts clau
  • 1
       El 42% dels joves té un perfil moderat en l’ús del mòbil: no hi ha cap tasca ni motivació que domini el seu patró de consum. Per contra, el 19% estan hiperconnectats, ja que recorren al mòbil per a moltes tasques. La resta de joves, el 39%, utilitzen el mòbil per organitzar-se (10%), socialitzar (10%), buscar sensacions intenses (10%) o evadir-se dels problemes (9%).
  • 2
       El biaix de gènere més important el trobem en els perfils associats a l’evasió de problemes: en el cas dels escapistes, que utilitzen el mòbil per buscar afecte i amb finalitats d’entreteniment i evasió, el 62% són dones, mentre que en el cas dels impetuosos, que recorren a la tecnologia per consumir pornografia o fer apostes, el 81% són homes.
  • 3
       Una mica més d’un terç (35%) dels joves espanyols manifesten signes de manca de control en l’ús del mòbil; el dels moderats és el grup que afirma controlar més aquest ús, mentre que els hiperconnectats es troben a l’extrem contrari, i més de la meitat mostren símptomes d’un ús problemàtic de la tecnologia. 4. Els nivells d’ansietat són elevats aproximadament en un terç dels joves, principalment entre els joves que encaixen en els perfils d’hiperconnectat, impetuós i escapista en l’ús del mòbil.
  • 4
       Els nivells d’ansietat són elevats aproximadament en un terç dels joves, principalment entre els joves que encaixen en els perfils d’hiperconnectat, impetuós i escapista en l’ús del mòbil.
  • 5
       Els organitzats destaquen pel seu benestar: aquests joves presenten nivells més elevats de satisfacció, especialment en l’àmbit laboral, però també en el de la família, els amics i l’oci. A més, tenen els nivells més alts d’autoestima, i manifesten un sentiment de felicitat més elevat que els joves de tots els altres perfils.
  • 6
       A l’extrem contrari hi ha els escapistes: presenten nivells baixos de satisfacció en els àmbits de l’oci, la feina, la família i els amics. A més, tenen indicadors baixos d’autoestima i manifesten que se senten menys feliços en comparació amb el que expressen els joves de la resta de perfils.
PerfilesUsuarioTecnologi%CC%81aCAT_1.png

Cada perfil representat en el gràfic recull onze motivacions per utilitzar el mòbil: el cercle interior (valor 1) correspon a la freqüència mitjana de cada motivació en la mostra representativa de 1.200 joves espanyols. L’àrea acolorida creix cap a fora quan una activitat es fa més prevalent. Les motivacions analitzades són les següents: organitzar-se, estudiar i millorar en la professió, fer un seguiment de la salut i l’activitat física, comunicar-se amb altres persones, informar-se o consultar notícies, assabentar-se del que fan els altres (xafardejar), consumir pornografia, gastar diners en apostes o jocs, expressar o buscar afecte d’altres persones, evadir-se dels problemes i entretenir-se o relaxar-se. Per a cada activitat, els joves van indicar si recorrien al mòbil gens, poc, bastant o molt. 

La major part dels integrants de la mostra (42%) pertanyen al grup dels moderats, ja que se situen per sota de la mitjana en tots els usos examinats (l’àrea al voltant del centre és petita). En contrast, el perfil hiperconnectat (19%) correspon als joves que utilitzen el mòbil per sobre de la mitjana en totes les motivacions explorades (puntuació superior a 1 en tots els eixos del gràfic). 

Els perfils intermedis s’orienten cap a usos específics, que manifesten quatre modes predominants d’ús del mòbil. Els joves de perfil organitzat (10%) l’utilitzen principalment per organitzar-se (calendari, tasques, etc.), per fer un seguiment de la salut i l’activitat física i per millorar en els estudis o la professió. En una mesura inferior, també l’utilitzen per informar-se. L’ús que fan del mòbil per a la resta de tasques se situa considerablement per sota de la mitjana. El perfil socialitzador (10%) correspon als joves que utilitzen el mòbil principalment per connectar-se amb altres persones. Els atreu especialment comunicar-se, informar-se i saber què fan els altres. Els impetuosos (10%) utilitzen el mòbil considerablement més que els joves d’altres perfils per a activitats d’evasió i cerca de sensacions intenses, com ara consumir pornografia i guanyar diners en apostes o jocs. Els escapistes (9%) també es caracteritzen per buscar l’evasió, però d’una manera menys transgressora, i recorren a l’entreteniment digital (sèries, pel·lícules, vídeos, etc.) amb més freqüència que els altres perfils. També manifesten una tendència a fer servir el mòbil per oblidar-se dels problemes o buscar l’afecte d’altres persones.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Democràcia i intel·ligència artificial

En aquest cicle de conferències s’intentarà donar resposta als grans interrogants que planteja la intel·ligència artificial.

Article

Què necessiten els joves

El jovent identifica com a factors clau la salut mental, la situació econòmica i les relacions socials.

Article

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) mostra una especial vulnerabilitat a patir ciberassetjament.

Activitat

Salut mental i entorn social

En aquest cicle de conferències tractem com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

També et pot interessar

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament

Article

Joves amb necessitats específiques ciberassetjament


Ciència

L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) mostra una especial vulnerabilitat a patir ciberassetjament.

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?


Ciència

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys


Ciència

Pot Internet ajudar-nos a mantenir una bona salut? Segons aquest estudi, millorar l'alfabetització sanitària de la població i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir desigualtats en salut.