Article

Quants coneguts tenim?

Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona); Adaptació: Xavier Aguilar

Els ciutadans espanyols coneixen una mitjana de 536 persones, encara que l’amplitud d’aquest cercle social pot variar molt, segons els individus. La recerca que presenta aquest article demostra que factors com ara l’edat, el gènere, la formació o el nivell d’ingressos influeixen en la quantitat de persones amb què tractem regularment. A més a més, analitza fins a quin punt el fet de disposar de més o menys coneguts pot predisposar a rebre alguns suports que habitualment relacionem amb les amistats més pròximes.
Punts clau
  • 1
       El cercle de familiars i amics íntims és d’unes 23 persones. El de coneguts, tot i que tradicionalment és menys valorat, també té la capacitat d’oferir suport emocional i econòmic.
  • 2
       La majoria de la població té una relació habitual amb prop de 400 coneguts, però hi ha molta variabilitat entre les persones. En els casos més extrems, poden ser unes desenes o bé diversos milers.
  • 3
       A més de participar en entitats associatives, hi ha factors que s’associen amb una vida social més activa, com ara ser home, ser jove, tenir feina, els estudis superiors i disposar de recursos econòmics.
  • 4
       El resultat d’aquest estudi per a Espanya és consistent amb els pocs estudis previs en altres països.
Qui coneix més gent?
Qui coneix més gent?

L’estudi dels cercles socials més amplis no ha rebut gaire atenció per part de les ciències socials, a diferència de la relació amb els familiars i els amics íntims. El resultat de la recerca és que hi ha certes desigualtats. Les persones que, per la seva vulnerabilitat, necessiten més suport i protecció són, precisament, les que tenen menys possibilitats d’aconseguir-los perquè coneixen menys gent.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

També et pot interessar

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?


Ciència

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

L’Espanya desertificada

Article

L’Espanya desertificada


Ciència

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?


Ciència

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.