Quants coneguts tenim?

Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona)
Adaptació: Xavier Aguilar

Els ciutadans espanyols coneixen una mitjana de 536 persones, encara que l’amplitud d’aquest cercle social pot variar molt, segons els individus. La recerca que presenta aquest article demostra que factors com ara l’edat, el gènere, la formació o el nivell d’ingressos influeixen en la quantitat de persones amb què tractem regularment. A més a més, analitza fins a quin punt el fet de disposar de més o menys coneguts pot predisposar a rebre alguns suports que habitualment relacionem amb les amistats més pròximes.
Punts clau
  • 1
       El cercle de familiars i amics íntims és d’unes 23 persones. El de coneguts, tot i que tradicionalment és menys valorat, també té la capacitat d’oferir suport emocional i econòmic.
  • 2
       La majoria de la població té una relació habitual amb prop de 400 coneguts, però hi ha molta variabilitat entre les persones. En els casos més extrems, poden ser unes desenes o bé diversos milers.
  • 3
       A més de participar en entitats associatives, hi ha factors que s’associen amb una vida social més activa, com ara ser home, ser jove, tenir feina, els estudis superiors i disposar de recursos econòmics.
  • 4
       El resultat d’aquest estudi per a Espanya és consistent amb els pocs estudis previs en altres països.
Qui coneix més gent?
Qui coneix més gent?

L’estudi dels cercles socials més amplis no ha rebut gaire atenció per part de les ciències socials, a diferència de la relació amb els familiars i els amics íntims. El resultat de la recerca és que hi ha certes desigualtats. Les persones que, per la seva vulnerabilitat, necessiten més suport i protecció són, precisament, les que tenen menys possibilitats d’aconseguir-los perquè coneixen menys gent.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències en CaixaForum Girona: Salut mental en infants, adolescents i joves. Una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.