Els familiars i els amics constitueixen el cercle de relacions més pròximes a l’individu i la rellevància que tenen ha estat estudiada àmpliament per les ciències socials. En canvi, les dimensions i la importància dels cercles socials més extensos –els considerats com «coneguts»– amb prou feines s’ha analitzat, malgrat la possible repercussió que tenen en el benestar de les persones.

Considerem que els coneguts són el conjunt de relacions socials que requereixen, si més no, reconeixement mutu i interaccions repetides, encara que siguin esporàdiques o superficials. Hi incloem des de la família i els amics íntims (relacions fortes o més estretes) fins als companys de feina, els veïns, els professors i els pares de l’escola dels fills o el personal que ens atén on comprem habitualment (relacions febles).

Segons l’estudi que presentem aquí¹, els espanyols tenen una mitjana de 536 coneguts. Aquesta xifra concorda amb els estudis previs per a la població nord-americana i permet ponderar el cercle de coneguts respecte al de relacions íntimes, que els autors estimen en una mitjana de 23.

De la mateixa manera que els vincles més estrets, la xarxa de coneguts es configura per diversos factors del context social. L’acció d’aquests factors provoca una sèrie de desigualtats, que poden ser determinants en moments clau de la vida. Per exemple, les persones amb més ingressos o que treballen són les que tenen cercles socials més amplis, la qual cosa augmenta les probabilitats que els prestin diners o els donin suport emocional si tenen problemes personals.

Les proporcions d’aquest cercle poden variar considerablement. La mitjana de la població espanyola és de 536 coneguts, però la majoria de la població en té entre 350 i 450. Aquestes dades es van recollir en un estudi sobre una base de més de 2.200 ciutadans espanyols entre 18 i 93 anys. Se’ls va demanar quantes persones coneixien amb determinats noms i, a partir de les respostes i sobre la base de la prevalença d’aquests noms en el conjunt de la població, es van calcular les dimensions de les seves xarxes de relacions amb llaços més febles mitjançant mètodes estadístics² .

La quantitat de coneguts depèn de diversos factors que influeixen en les dimensions de les xarxes relacionals. El gènere n’és un, però no l’únic. Les dones solen tenir menys coneguts que els homes. L’edat, el nivell educatiu i el d’ingressos també tenen importància. Les persones d’edat avançada, amb un nivell d’educació baix o amb pocs ingressos presenten cercles de coneguts més reduïts.

Així mateix, el fet de participar en entitats associatives de diversos tipus té una incidència directa en el volum de gent que coneixem. Ser membre actiu d’una associació es relaciona amb un increment del 10% en la grandària de la xarxa de coneguts, mentre que participar en diverses associacions fa apujar aquest percentatge fins al 29%. Això reforça la importància de la vida associativa per crear un capital social rellevant, en connectar un ampli ventall d’individus entre ells.

En particular, la participació activa en clubs esportius, grups culturals o de lleure, associacions de joves o estudiants i organitzacions de suport social i de drets humans té una relació significativa amb una xarxa de coneguts més àmplia. En canvi, hi ha altres factors que impliquen una probabilitat més alta de socialització, com ara tenir fills en edat escolar, estar casat o assistir a serveis religiosos, que no tenen un efecte estadístic rellevant ni que no s’expliquen per l'edat o el gènere.

Se suposa que la parella, la família i els amics més íntims són els que tenen més influència en la nostra vida i els que ens ofereixen més suport emocional, material i econòmic. En realitat, però, en el dia a dia solem passar bona part del temps amb altra gent: un ampli ventall de persones que inclou els nostres coneguts i els companys de feina³. Tot i tenir una implicació emocional més reduïda que el cercle més íntim, aquesta xarxa de coneguts també pot ser una font de suport social i tenir un paper rellevant davant determinats entreforcs. Per exemple, quan els vincles més forts no estan en condicions d’ajudar o quan no se n’espera empatia⁴.

Els resultats indiquen que, efectivament, davant de xarxes íntimes de grandària semblant, les persones amb un nombre més gran de coneguts tenen més probabilitats de rebre ajuda en determinats aspectes, com ara la disponibilitat de suport emocional o econòmic quan cal. En canvi, el paper del nombre de coneguts és sorprenentment marginal en altres qüestions com, per exemple, oferir ajuda per trobar feina.

Les desigualtats observades per factors de gènere, edat, nivell d’ingressos i d’estudis confirmen que les persones més vulnerables, les que més suport i protecció necessiten davant les adversitats, són precisament les que tenen menys possibilitats d’aconseguir-los. En aquest sentit, les característiques de la xarxa de seguretat formada per familiars, amics i fins i tot coneguts constitueix una font de desigualtat addicional respecte a les que ja existeixen.

Més enllà de les desigualtats observades, els investigadors ara estudien si, com podem esperar, hi ha també diferències quant a la composició dels cercles de coneguts i fins a quin punt això pot repercutir en la nostra percepció sobre el funcionament de la societat. Per exemple, l’apreciació individual de la situació econòmica del país podria divergir segons la quantitat de persones afectades per la crisi que conformen el nostre cercle de coneguts.