Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Anàlisi de diverses iniciatives als Estats Units que han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment des de les administracions locals de ciutats com Nova York.

Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i desenvolupen un paper apreciable, però encara són dèbils per reduir substancialment la taxa de pobresa a Espanya. Ho analitzem.

El 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims. Quin debat polític ha generat?

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.