Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

L’estudi en el qual es basa aquest article analitza els efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la distribució del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme una enquesta entre homes i dones amb menors de 13 anys a càrrec en dos moments: el període immediatament anterior a la declaració de l’estat d’alarma (el 14 de març del 2020) i el període posterior al confinament i la primera onada (novembre i desembre del 2020). L’objectiu de l’estudi és aproximar-se als efectes associats a la irrupció de la pandèmia en termes de desigualtat de gènere.
Punts clau
  • 1
       Abans de la pandèmia, la jornada de treball setmanal de les dones, tenint en compte tant el treball remunerat com el no remunerat, era 10 hores més llarga que la dels homes (73 hores en el cas de les dones en comparació de 63 hores en el dels homes). El treball no remunerat representava el 41 % de la jornada dels homes i el 66 % de la jornada de les dones.
  • 2
       Després de la primera onada de la pandèmia i el confinament, la bretxa de gènere en el total d’hores treballades va augmentar fins a 16 hores (62 hores en el cas de la població masculina en comparació de 78 hores en el cas de la població femenina) a causa de l’increment de la dedicació de les dones al treball no remunerat (48 hores abans del confinament en comparació de 54 hores després d’aquest).
  • 3
       El fet que les dones tinguin més flexibilitat laboral, juntament amb la presència de models socials tradicionals, podria explicar l’accentuació de la bretxa de gènere pel que fa a la dedicació al treball no remunerat.
  • 4
       El repartiment desigual de les responsabilitats familiars pot tenir costos importants per a les oportunitats laborals de les dones.

Classificació

Autoras

Lídia Farré , Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González , Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Etiquetes

Temàtiques

Documents relacionats

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “El futur de la (des)igualtat de gènere”

En col·laboració amb el Centre d'Estudis Demogràfics, organitzem aquest cicle de conferències per analitzar velles i noves bretxes de gènere ocupacionals.

Infodada

Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe

Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.