Les eleccions són el mecanisme principal perquè els polítics retin comptes de les seves accions davant els ciutadans. Per la seva part, la ciutadania mostra un rebuig ferm a la corrupció i sovint la considera un dels principals problemes d’Espanya (Pring, 2017). Per això, seguint una lògica de «premi-càstig», hauríem d’esperar que els polítics que abusen del poder i es veuen involucrats en escàndols de corrupció rebessin menys suport a les eleccions. És així?

Per abordar aquesta pregunta, fem un estudi experimental basat en una enquesta feta per internet l’any 2019 a una mostra representativa de 2.540 espanyols, dels quals vam obtenir, en primer lloc, informació sobre la seva preferència partidista. L’experiment va assignar aleatòriament a 567 dels participants la lectura d’una notícia sobre un escàndol de corrupció que afecta el seu partit preferit. Un altre grup (grup de control) de 577 participants va llegir, en lloc d’això, notícies neutrals sobre política o entreteniment sense cap relació amb la corrupció o els partits polítics. Després tots els enquestats van respondre una pregunta sobre la seva propensió a votar el seu partit favorit.

El gràfic 1 reflecteix que, efectivament, la propensió a votar el seu partit favorit és més baixa entre les persones exposades a la informació sobre corrupció. Entre aquests enquestats, la propensió a votar el seu partit preferit és, aproximadament, un 5,5% més baixa que la dels assignats al grup de control, que no han llegit aquesta informació. 

Aquesta primera anàlisi suggereix que, un cop fets públics els escàndols de corrupció que involucren certs partits, el suport electoral que reben hauria de ser inferior. No obstant això, aquesta evidència es contradiu amb el fet que, sovint, la corrupció no es castiga a les urnes (De Vries i Solaz, 2017).

Aquesta aparent contradicció es pot explicar perquè en el món real no tots els ciutadans s’exposen a informació sobre els escàndols de corrupció que afecten el seu partit preferit. De fet, en els resultats que presentàvem al gràfic 1, com també a la majoria d’estudis experimentals previs, s’ha demanat aleatòriament a alguns participants que llegeixin aquesta informació, sense tenir en compte que en la realitat molts d’ells evitarien llegir-la. Això ignora que un dels prerequisits per al càstig electoral de la corrupció és que els individus en rebin informació. Si els ciutadans no estan informats de les irregularitats comeses pels seus representants, no podem esperar que aquestes notícies tinguin cap impacte en el seu vot.

Què passa quan els ciutadans sí que poden triar les notícies que consumeixen? Podem esperar que, en aquestes circumstàncies, no tots vulguin llegir sobre els casos de corrupció que afecten el seu partit preferit.

Les actituds i les creences polítiques dels ciutadans són fonamentals a l’hora de seleccionar la informació. Així, alguns individus tendeixen a evitar exposar-se a la informació que qüestiona o contradiu les seves preferències polítiques. Uns altres opten per evitar completament les notícies polítiques i només consumeixen continguts d’entreteniment. D’altra banda, és probable que els individus que sí que es volen informar sobre la corrupció tinguin característiques sociopolítiques diferents dels que opten per llegir un altre tipus de notícies. Múltiples estudis indiquen que els individus amb més coneixement polític, més interès per la política i més identificació partidista consumeixen més informació política, però, al seu torn, solen ser menys propensos a modificar els seus comportaments i actituds segons la nova informació que reben (Zaller, 1992). Tot plegat té implicacions rellevants per al càstig electoral de la corrupció. Tanmateix, la proporció d’individus que s’exposen a la informació sobre corrupció i les diferències que presenten respecte als altres ciutadans són dos aspectes que els estudis previs no han tingut en compte.

Per a obtenir informació d’aquestes qüestions, introduïm aquí dos elements innovadors respecte a estudis previs de referència sobre els efectes de la corrupció (Anduiza et al., 2013; Winters i Weitz-Shapiro, 2013). En primer lloc, en començar l’enquesta i després de conèixer el partit polític preferit dels enquestats, se’ls va mostrar una sèrie de titulars diversos i se’ls va demanar quina notícia s’estimaven més llegir. Les opcions eren les següents: una notícia sobre un cas de corrupció que afecta el seu partit preferit, una notícia sobre la bona gestió del seu partit preferit, una notícia política neutral (que no feia referència a cap partit polític) i dues notícies d’entreteniment.

Tot seguit, 819 persones de les 2.540 enquestades van ser escollides aleatòriament perquè llegissin aquella informació que havien triat elles mateixes d’acord amb les seves preferències. Aquest escenari en què cada individu tria, pel seu compte, la informació que vol llegir, és més realista que no pas un altre en què s’exposa de manera aleatòria a tots els enquestats una informació que potser no llegirien en el món real.

El gràfic 2 posa de manifest que tan sols el 15,5% dels enquestats s’estimen més llegir sobre un cas de corrupció que afecta el seu partit polític preferit. La majoria (el 48,2%) prefereix informar-se sobre la bona gestió del seu partit. D’altra banda, el 33,2% dels enquestats eviten llegir sobre temes polítics i trien, en lloc d’això, notícies d’entreteniment. Finalment, només el 3,1% opten per informar-se d’afers polítics neutrals, que no fan referència a cap partit polític. El fet que només una minoria de ciutadans decideixin exposar-se a informació sobre la corrupció que afecta el seu partit preferit pot representar una limitació important per al càstig electoral de la corrupció.

A més a més, com revela el gràfic 3, el perfil dels enquestats que s’estimen més llegir cada un d’aquests tipus de notícies és diferent. Els que llegeixen sobre corrupció o la bona gestió del seu partit preferit són políticament més sofisticats: tenen més interès i més coneixements sobre política. Aquests enquestats també s’identifiquen més estretament amb el seu partit preferit, sobretot els que opten per llegir la notícia sobre la bona gestió d’aquest partit. En canvi, els que trien llegir sobre temes polítics neutrals o relacionats amb l’entreteniment s’identifiquen d’una manera molt més feble amb el seu partit preferit. Aquests darrers constitueixen clarament el grup amb menys interès i coneixements polítics. Pel que fa al perfil ideològic de cada grup, les persones que prefereixen llegir sobre corrupció són lleugerament més d’esquerres; mentre que els que opten per temes polítics neutrals són més de dretes.

Les diferències en el perfil dels individus que seleccionen cada un d’aquests tipus de notícies poden tenir conseqüències per al càstig electoral de la corrupció. Hi ha estudis previs que han demostrat que els individus amb més sofisticació política i amb una identificació partidista més definida són més refractaris a modificar les seves actituds i opinions polítiques (Zaller, 1992). El coneixement i les preferències prèvies els porten a triar i processar informació nova, de manera que puguin evitar dissonàncies cognitives. Per tant, encara que s’exposin a informació sobre casos de corrupció que involucren el seu partit polític preferit, és possible que els individus amb més interès i coneixements polítics, i fortament identificats amb aquest partit, siguin menys propensos a modificar les opinions que en tenen. En canvi, els individus menys sofisticats i una identificació més feble amb el seu partit preferit poden ser més receptius a aquesta informació i modificar les seves opinions en una mesura més gran.

El gràfic 4 relaciona el tipus de notícia que els enquestats voldrien llegir amb la propensió a votar el seu partit preferit. Les barres taronges corresponen al grup assignat a llegir una notícia sobre corrupció, independentment de les seves preferències informatives. Així, la columna taronja situada més a la dreta del gràfic mostra la propensió a votar el seu partit preferit entre els enquestats amb una preferència a llegir notícies d’entreteniment, però que, finalment, van ser assignats aleatòriament a llegir la notícia sobre la corrupció del seu partit preferit. Les barres blaves corresponen al grup al qual es va permetre escollir la notícia que volien llegir i que, per tant, van poder llegir una notícia que s’ajustava a les seves preferències. Per exemple, en aquest grup, aquells amb una preferència a llegir notícies sobre la bona gestió del seu partit van poder llegir efectivament aquesta notícia.

En altres paraules, les barres blaves estimen què passa entre individus amb diferents preferències informatives quan poden triar la informació a la qual s’exposen (com en la vida real), mentre que les barres taronges reflecteixen què passaria en un món paral·lel en el qual poguéssim assegurar que aquests mateixos individus s’exposessin a informació sobre la corrupció del seu partit preferit. Per tant, la diferència entre cadascuna de les barres blaves i taronges ens permet d’estimar com canviaria el càstig electoral de la corrupció si hom exposés a informació sobre aquesta qüestió persones amb diferents preferències informatives.

Entre els qui s’estimen més llegir la notícia sobre la corrupció del seu partit preferit, la propensió a votar-lo és molt semblant en tots dos grups. Això és el que podíem esperar, ja que tant els assignats aleatòriament a llegir la notícia sobre corrupció (barra taronja) com els que van triar aquesta notícia d’acord amb les seves preferències (barra blava) van estar exposats a la mateixa informació.

En canvi, l’absència de diferències entre els dos grups que volen llegir sobre la bona gestió del seu partit preferit és sorprenent a priori. La propensió a votar el seu partit preferit és molt semblant entre els qui voldrien llegir una notícia sobre la bona gestió d’aquest partit, però van ser exposats a la notícia de corrupció, i els qui, en efecte, van poder optar per llegir sobre la bona gestió del seu partit. Això potser és causat per l’elevat interès i coneixements polítics i la intensitat de la identificació partidista d’aquests ciutadans, que els fa més refractaris a modificar les opinions sobre el seu partit preferit, fins i tot si en reben informació negativa. Tot plegat suggereix que en el cas d’aquests individus la tria de la informació no limita el càstig de la corrupció, ja que, encara que rebin informació sobre la corrupció del seu partit preferit, això no modifica en gran manera el suport que li donen.

La situació és clarament diferent entre aquelles persones que tenen una preferència a informar-se de temes polítics neutrals o que simplement opten per l’entreteniment. En tots dos casos, els enquestats que, d’acord amb les seves preferències, van llegir la informació política neutral o la d’entreteniment, es van mostrar substancialment més propensos a votar pel partit preferit que no pas els que compartien aquestes mateixes preferències informatives, però que van ser exposats a una notícia sobre la corrupció del seu partit preferit. Hem de remarcar que el resultat és més robust en el grup amb una preferència per l’entreteniment. Entre aquests individus, l’estudi demostra clarament que la seva exposició a la informació de corrupció sí que es traduiria en una sanció electoral més elevada a aquest comportament.

Els resultats indiquen que el fet que els ciutadans s’exposin selectivament a la informació política i evitin notícies relacionades amb la corrupció del seu partit preferit limita el càstig electoral d’aquest comportament. Això s’explicaria, especialment, per la presència de ciutadans que no s’exposen a aquesta informació i opten per l’entreteniment en lloc de la informació política. Entre aquests ciutadans observaríem un augment més gran del càstig de la corrupció si rebessin informació sobre aquest greu problema. Si prenem com a referència la proporció d’enquestats que opten per notícies d’entreteniment (resultats presentats al gràfic 2) i el canvi del sentit del vot observat entre aquestes persones quan s’exposen a notícies sobre la corrupció del seu partit preferit (gràfic 4), aquest estudi estima que si aquests ciutadans s’exposessin a aquesta mena de notícies, el suport a aquest partit a les eleccions minvaria un 4,6%.

Els resultats també ens permeten arribar a una conclusió pessimista. Entre les persones amb més interès i coneixement polític, que sí que s’estimen més llegir sobre política (encara que, majoritàriament, sobre la bona gestió del seu partit preferit), el marge per augmentar la rendició de comptes és limitat. Entre aquests individus, el fet d’exposar-se a una notícia sobre un escàndol de corrupció que afecta el seu partit preferit amb prou feines afecta la seva propensió a votar-lo, la qual cosa suggereix que les seves actituds i comportaments són menys mal·leables.

Per tant, les campanyes d’informació per augmentar la rendició de comptes i el càstig electoral de la corrupció que es poden dissenyar seran més efectives si s’adrecen a les persones que normalment no s’exposen a la informació política i opten, en lloc d’això, per continguts d’entreteniment.
 

ANDUIZA, E., A. GALLEGO i J. MUÑOZ (2013): «Turning a blind eye: experimental evidence of partisan bias in attitudes toward corruption», Comparative Political Studies, 46. 

DE VRIES, C.E., i H. SOLAZ (2017): «The electoral consequences of corruption», Annual Review of Political Science, 20.

PRING, C. 2017. People and Corruption: Europe and Central Asia Global Corruption Barometer. Berlin: Transparency International.

WINTERS, M.S., i R. WEITZ-SHAPIRO (2013): «Lacking information or condoning corruption: when do voters support corrupt politicians?», Comparative Politics, 45.

ZALLER, J. (2014): La naturaleza y  los orígenes de la opinión pública, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (ed. or. 1992)