Publicador de continguts

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic en la societat espanyola

Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM); Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Espanya és un dels principals països receptors d’immigració d’Europa. No obstant això, se sap ben poca cosa sobre la seva integració política. A partir de les dades del projecte «Ajuntaments plurals? La representació política dels immigrants a Espanya», aquest article mostra que ben pocs immigrants –tant si considerem els de primera generació com els seus fills– arriben a ser candidats per a les eleccions municipals a Espanya, i que encara són menys els elegits com a regidors. Els partits polítics són reticents a incloure candidats d’origen immigrant a les seves llistes electorals, encara que, en aquest sentit, alguns es mostren més oberts que altres a fer-ho. Els ajuntaments espanyols rarament reflecteixen la diversitat d’origen de la població dels seus municipis, si bé alguns col•lectius d’immigrants tenen més potencial electoral i més fàcil accés a càrrecs representatius que no pas d’altres.
Punts clau
  • 1
       La presència de població d’origen immigrant en la societat espanyola no garanteix necessàriament l’accés a la política local. Fins i tot en municipis amb una alta presència de persones d’origen immigrant, ben pocs són nomenats candidats per a les eleccions municipals.
  • 2
       Els col·lectius estrangers residents a Espanya no tenen els mateixos drets polítics a escala local. La població immigrant procedent de la UE i algunes nacionalitats de fora de la Unió (la majoria, d’Amèrica Llatina) gaudeixen del dret de vot a les eleccions municipals, encara que només els ciutadans de la UE tenen, a més a més, el dret de presentar-s’hi com a candidats. Altres col•lectius, com ara el marroquí, encara han de superar moltes barreres per accedir a càrrecs electes.
  • 3
       Malgrat el lleuger augment del nombre de candidats d’origen immigrant el 2015 per comparació al 2011, tots els col•lectius d’origen immigrant continuen clarament infrarepresentats en la política local. Així i tot, el col•lectiu procedent de la UE-14 (anterior a l’ampliació del 2004) i el grup llatinoamericà aconsegueixen nivells més alts de representació política.
  • 4
       Per gènere, hi ha més candidates que candidats entre els col•lectius de la UE-14, llatinoamericà i romanès, encara que només les dones llatinoamericanes mantenen aquesta sobrerepresentació a l’hora de sortir electes.
  • 5
       Per partits, les confluències d’Unitat Popular que van concórrer a les eleccions del 2015 van estar les més inclusives, tant en candidats com en regidors elegits d’origen immigrant. No hi ha gaires diferències entre els dos partits principals, si bé el PSOE és una mica més inclusiu que el PP, sobretot pel que fa a regidors elegits.
Encara que la concentració demogràfica de la població immigrant sigui alta, ben pocs entren en la política local
resumen_correctocat.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Les cicatrius de la migració

Quins són els reptes que afronta la població migrada? Tractarem el vessant més emocional de la migració.

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Activitat

La geopolítica dels grans canvis

Canvis polítics, socioeconòmics i tecnològics. Estem immersos en grans canvis que mereixen una anàlisi geopolítica. Per veure on som i on anem, juntament amb l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, debatrem sobre els nous reptes industrials i tecnològics en aquest cicle de conferències.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?