La incidència de l’autoocupació a Espanya, exclòs el sector agrícola, va ser de prop del 15% l’any 2017 (per la naturalesa pròpia de l’autoocupació en l’agricultura, el present estudi no considera aquest sector). Aquest percentatge, per sobre de la mitjana europea (11,9%), s’havia mantingut força estable en els deu anys anteriors.

Tanmateix, aquesta estabilitat aparent pot amagar situacions molt diverses, ja que l’autoocupació s’associa a grups de treballadors molt heterogenis. Aquest estudi ha analitzat dues categories de treballadors per compte propi: en primer lloc, els autònoms econòmicament dependents, inclosos els que depenien d’un sol client en el darrer any, i, en segon lloc, els que van declarar que eren autònoms involuntaris, ja sigui per necessitat o perquè les persones que els contractaven anteriorment els ho van demanar. Finalment, s’observa amb més detall la interacció entre tots dos grups.

És molt important identificar aquests tipus particulars d’autònoms. Tot i que la major part de sistemes legals distingeixen entre treballadors assalariats i treballadors per compte propi, hi ha una zona difusa entre tots dos grups. En els darrers anys ha crescut l’externalització, que ha comportat un creixement en el nombre de falsos autònoms; als empresaris els resulta més barat treballar amb autònoms que no pas tenir empleats. Així doncs, sembla que convé identificar aquests autònoms per separat, atès que resulta raonable que les seves característiques i els efectes de les condicions econòmiques i de les accions institucionals del mercat laboral siguin diferents per als autònoms voluntaris o econòmicament no dependents. Això podria ser rellevant a l’hora de dissenyar polítiques econòmiques pensades per a cada grup de treballadors.

Tanmateix, aquesta estabilitat aparent pot amagar situacions molt diverses, ja que l’autoocupació s’associa a grups de treballadors molt heterogenis. Aquest estudi ha analitzat dues categories de treballadors per compte propi: en primer lloc, els autònoms econòmicament dependents, inclosos els que depenien d’un sol client en el darrer any, i, en segon lloc, els que van declarar que eren autònoms involuntaris, ja sigui per necessitat o perquè les persones que els contractaven anteriorment els ho van demanar. Finalment, s’observa amb més detall la interacció entre tots dos grups.

És molt important identificar aquests tipus particulars d’autònoms. Tot i que la major part de sistemes legals distingeixen entre treballadors assalariats i treballadors per compte propi, hi ha una zona difusa entre tots dos grups. En els darrers anys ha crescut l’externalització, que ha comportat un creixement en el nombre de falsos autònoms; als empresaris els resulta més barat treballar amb autònoms que no pas tenir empleats. Així doncs, sembla que convé identificar aquests autònoms per separat, atès que resulta raonable que les seves característiques i els efectes de les condicions econòmiques i de les accions institucionals del mercat laboral siguin diferents per als autònoms voluntaris o econòmicament no dependents. Això podria ser rellevant a l’hora de dissenyar polítiques econòmiques pensades per a cada grup de treballadors.

Si s’analitzen les raons que condueixen a l’autoocupació, aquest pas és una tria voluntària per a la majoria dels treballadors autònoms a Europa, ja que només el 16,9% d’ells declaren que ho són de manera involuntària. A Espanya, el percentatge és del 21,7%, per sobre de la mitjana europea, però per sota de la incidència observada a la major part dels països d’Europa de l’Est. Pel que fa als autònoms econòmicament dependents, només el 3,6% dels autònoms a Espanya manifesten que tenen un sol client, per sota de la mitjana europea (8,4%), però a un nivell similar que a països com França o Portugal.

A escala estatal, quant a les diferències entre comunitats autònomes, els autònoms involuntaris representen més del 30% del total d’autoocupació a Galícia i al voltant del 25% en altres comunitats, com ara Astúries, Andalusia i Cantàbria. En canvi, la incidència es del 15,7% a La Rioja i inferior al 20% en altres comunitats autònomes, com Aragó, les Illes Balears i Castella-la Manxa. De manera similar, la dispersió de l’autoocupació dependent és alta a totes les comunitats i, mentre que el 7% dels autònoms són dependents a Madrid, el percentatge és especialment baix al País Basc (1,1%).

Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) de la Unió Europea del 2017 permeten analitzar quins perfils tenen més probabilitat d’esdevenir autònoms involuntaris i dependents. La incidència de l’autoocupació involuntària és especialment alta en els treballadors amb menys de trenta anys, amb un nivell més baix d’educació i que treballen en el sector de la construcció. S’observen diferències més grans entre les categories laborals, ja que la incidència de l’autoocupació involuntària arriba al 51% en les professions elementals, mentre que en les professions més qualificades (especialment en les de direcció) la incidència és només del 12,2%.

Pel que fa l’autoocupació dependent, els homes, els immigrants i els joves tenen més probabilitats de ser autònoms dependents. Com en el cas de l’autoocupació involuntària, la incidència és més alta en el sector de la construcció i en les professions menys qualificades (conductors, operaris de maquinària i professions elementals). En relació amb l’autoocupació involuntària, es detecta una incidència una mica més alta d’autoocupació involuntària entre les dones. Tanmateix, en el cas de l’autoocupació dependent, les diferències de gènere són més notables: els homes dupliquen la tendència, respecte de les dones, a esdevenir autònoms dependents. S’observa un patró similar pel que fa a les diferències entre immigrants i autòctons. Gairebé no hi ha diferències en l’autoocupació involuntària, però la proporció d’autònoms dependents entre els immigrants gairebé dobla la incidència entre el autòctons.

Per analitzar amb més detall els efectes del PIB i altres variables segons la comunitat, com ara l’estructura de producció i una sèrie de variables institucionals, s’han estimat diversos models economètrics. L’objectiu principal d’aquest estudi és comprendre si aquestes variables tenen efectes diferents en els diversos tipus d’autònoms atenent a les característiques demogràfiques i laborals dels treballadors.

Tot i que les correlacions de dades mostren que l’autoocupació és una opció més probable quan la situació econòmica empitjora, el model economètric demostra que això només es compleix amb els autònoms econòmicament no dependents i voluntaris. En la resta dels autònoms, no sembla que el PIB hi tingui un efecte significatiu.

Pel que fa a l’estructura del sistema de producció, el model bàsic suggereix que un sector manufacturer més gran es relaciona amb una incidència més alta de l’autoocupació. Però si es distingeix per tipus d’autònoms, els resultats mostren que aquest efecte és més present entre els qui estan més disposats a treballar per compte propi: els autònoms no dependents i voluntaris.

De manera similar, els resultats indiquen que la proporció de l’ocupació en el sector públic a cada comunitat està directament relacionada amb unes taxes d’autoocupació altes. De tota manera, les dades mostren que com més gran és el sector públic, menor és la incidència de l’autoocupació dependent i involuntària (és a dir, dels qui estan menys disposats a engegar una activitat emprenedora).

Finalment, s’inclouen dues variables més per ajudar a comprendre la situació en els mercats laborals de cada comunitat. En primer lloc, la incidència de les rendes mínimes com a estimació de la distribució de la renda a cada comunitat. Hi ha una relació directa entre les comunitats autònomes amb rendes baixes i la proporció d’autònoms dependents, especialment si són involuntaris. D’altra banda, el resultat és similar si s’analitza la taxa d’autònoms involuntaris a temps parcial; hi ha una incidència més alta del grup d’autònoms més vulnerables (dependents i involuntaris) a les comunitats amb unes condicions laborals menys favorables.

Els resultats d’aquest estudi resulten útils per comprendre millor les característiques i el comportament dels autònoms, un grup molt heterogeni que inclou treballadors que han d’afrontar condicions laborals precàries. En particular, sembla que les diverses institucions i condicions laborals tenen un efecte diferent en els autònoms en funció del motiu pel qual han esdevingut autònoms i el grau de dependència econòmica. Així doncs, cal dissenyar polítiques econòmiques pensades per a cada grup de treballadors.

El mòdul ad hoc 2017 sobre les persones autònomes, de l’Enquesta de Població Activa de la Unió Europea, va estar a disposició dels investigadors, per primer cop, al juliol del 2019. No hi ha mòduls previs específics dedicats a aquest tema, la qual cosa fa que aquest estudi sigui especialment rellevant, ja que es fan servir dades úniques i detallades sobre els autònoms. Tanmateix, la manca d’informació al llarg del temps no permet analitzar l’evolució de l’autoocupació involuntària i dependent (com ara aspectes relacionats amb la durada i la transició).

CARRASCO, R. (1999): «Transitions to and from self‐employment in Spain: an empirical analysis», Oxford Bulletin of Economics and Statistics, 61(3), 315-341.

CENTENO, M. (2000): «Is self-employment a response to labour market rigidity?», Economic Bulletin, 37-44.

ROMÁN, C., CONGREGADO, E., i MILLÁN, J. M. (2011): «Dependent self-employment as a way to evade employment protection legislation», Small Business Economics, 37(3), 363-392.

THÖRNQUIST, A. (2015): «False self-employment and other precarious forms of employment in the ‘grey area’ of the labour market», International Journal of Comparative Labour Law and Industrial Relations, 31(4), 411-429.

TORRINI, R. (2005): «Cross-country differences in self-employment rates: The role of institutions», Labour Economics, 12(5), 661-683.