Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida
Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra
Carme Riera, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

A Espanya, a partir dels anys vuitanta del segle passat, el mercat de treball va començar a experimentar una flexibilització creixent. Amb la reforma laboral iniciada el 2012 es va consolidar un model d’ocupació juvenil precària, que actualment situa les persones joves en condicions pitjors que les que van afrontar les generacions anteriors. En general, els salaris dels joves d’avui dia són més baixos que els que percebien els seus antecessors i la durada dels seus contractes laborals també acostuma a ser més curta. En conjunt, l’estudi sobre el qual es basa aquest article mostra el deteriorament de les condicions laborals dels joves a Espanya en la darrera dècada i posa en relleu l’heterogeneïtat del col•lectiu juvenil, dins el qual coexisteixen realitats diferents. Aquesta situació implica que els joves se situïn en un punt de partida més vulnerable en el context de crisi derivat de la covid-19.
Punts clau
  • 1
       Durant la darrera dècada, l’ocupació juvenil ha experimentat un increment de la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos. El 50% dels joves de menys de 30 anys perceben salaris que, en còmput anual, no arriben al salari mínim interprofessional.
  • 2
       La formació superior és un dels elements clau que fa possible que la situació professional dels joves millori i les seves retribucions augmentin. No obstant això, l’any 2018, els salaris del 50% dels titulats universitaris que tenien feina no arribaven a ser ni de mileurista.
  • 3
       Les dones de menys de 30 anys, tot i que participen més en la formació superior, continuen tenint llocs de feina més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més elevada que no pas els homes, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere. El 2018, la diferència salarial es va situar en el 17%.
  • 4
       La situació s’agreuja en el cas de les persones treballadores d’origen immigrant, que han de fer front a una situació més precària que les que afronten les persones de nacionalitat espanyola. A Espanya, l’any 2018, el 50% de les dones de nacionalitat no europea van cotitzar menys de sis mesos a la Seguretat Social.
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar

Classificació

Autors

M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez , Universitat de Lleida
Carles Feixa i José Sánchez , Universitat Pompeu Fabra
Carme Riera , Universitat de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22_1B)

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre la realitat social de les persones joves a Espanya.

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.