Article
Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida; Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra; Carme Riera, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral
A Espanya, a partir dels anys vuitanta del segle passat, el mercat de treball va començar a experimentar una flexibilització creixent. Amb la reforma laboral iniciada el 2012 es va consolidar un model d’ocupació juvenil precària, que actualment situa les persones joves en condicions pitjors que les que van afrontar les generacions anteriors. En general, els salaris dels joves d’avui dia són més baixos que els que percebien els seus antecessors i la durada dels seus contractes laborals també acostuma a ser més curta. En conjunt, l’estudi sobre el qual es basa aquest article mostra el deteriorament de les condicions laborals dels joves a Espanya en la darrera dècada i posa en relleu l’heterogeneïtat del col•lectiu juvenil, dins el qual coexisteixen realitats diferents. Aquesta situació implica que els joves se situïn en un punt de partida més vulnerable en el context de crisi derivat de la covid-19.
Punts clau
-
1Durant la darrera dècada, l’ocupació juvenil ha experimentat un increment de la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos. El 50% dels joves de menys de 30 anys perceben salaris que, en còmput anual, no arriben al salari mínim interprofessional.
-
2La formació superior és un dels elements clau que fa possible que la situació professional dels joves millori i les seves retribucions augmentin. No obstant això, l’any 2018, els salaris del 50% dels titulats universitaris que tenien feina no arribaven a ser ni de mileurista.
-
3Les dones de menys de 30 anys, tot i que participen més en la formació superior, continuen tenint llocs de feina més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més elevada que no pas els homes, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere. El 2018, la diferència salarial es va situar en el 17%.
-
4La situació s’agreuja en el cas de les persones treballadores d’origen immigrant, que han de fer front a una situació més precària que les que afronten les persones de nacionalitat espanyola. A Espanya, l’any 2018, el 50% de les dones de nacionalitat no europea van cotitzar menys de sis mesos a la Seguretat Social.
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar
