Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida; Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra; Carme Riera, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

A Espanya, a partir dels anys vuitanta del segle passat, el mercat de treball va començar a experimentar una flexibilització creixent. Amb la reforma laboral iniciada el 2012 es va consolidar un model d’ocupació juvenil precària, que actualment situa les persones joves en condicions pitjors que les que van afrontar les generacions anteriors. En general, els salaris dels joves d’avui dia són més baixos que els que percebien els seus antecessors i la durada dels seus contractes laborals també acostuma a ser més curta. En conjunt, l’estudi sobre el qual es basa aquest article mostra el deteriorament de les condicions laborals dels joves a Espanya en la darrera dècada i posa en relleu l’heterogeneïtat del col•lectiu juvenil, dins el qual coexisteixen realitats diferents. Aquesta situació implica que els joves se situïn en un punt de partida més vulnerable en el context de crisi derivat de la covid-19.
Punts clau
  • 1
       Durant la darrera dècada, l’ocupació juvenil ha experimentat un increment de la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos. El 50% dels joves de menys de 30 anys perceben salaris que, en còmput anual, no arriben al salari mínim interprofessional.
  • 2
       La formació superior és un dels elements clau que fa possible que la situació professional dels joves millori i les seves retribucions augmentin. No obstant això, l’any 2018, els salaris del 50% dels titulats universitaris que tenien feina no arribaven a ser ni de mileurista.
  • 3
       Les dones de menys de 30 anys, tot i que participen més en la formació superior, continuen tenint llocs de feina més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més elevada que no pas els homes, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere. El 2018, la diferència salarial es va situar en el 17%.
  • 4
       La situació s’agreuja en el cas de les persones treballadores d’origen immigrant, que han de fer front a una situació més precària que les que afronten les persones de nacionalitat espanyola. A Espanya, l’any 2018, el 50% de les dones de nacionalitat no europea van cotitzar menys de sis mesos a la Seguretat Social.
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Article

Impost sobre successions i impost sobre la renda: quant s’hauria de pagar?

Una anàlisi experimental dels tipus fiscals preferits en diverses menes d’impostos, en diversos supòsits de renda del contribuent i d’herència, i tenint en compte la percepció de la pròpia posició en la distribució de la renda.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.