L’adolescència és un període vital clau en el desenvolupament d’actituds, on les relacions socials adquireixen una gran importància. Les característiques físiques visibles o els problemes de salut mental que no coincideixen amb el que s’espera o es considera «normal» poden fer que alguns joves siguin més vulnerables: tradicionalment, el que és diferent és objecte d’estigmatització i discriminació. L’estigmatització es refereix a les atribucions, prejudicis i conductes negatives —incloent-hi la discriminació— envers les persones que presenten unes característiques concretes o que pertanyen a un grup social determinat (p. ex.: gènere, ètnia, malalties…). En aquest sentit, és important destacar que en els últims anys han augmentat els problemes de salut mental entre els infants i adolescents, i això pot fer que siguin doblement vulnerables: pels trastorns mentals que presenten i per l’estigmatització que els envolta.

Aquest article mostra els resultats d’una recerca centrada en la discriminació observada i viscuda, juntament amb l’estigmatització que acompanya diverses condicions de salut, en una mostra representativa de 1.000 adolescents les famílies dels quals residien a Espanya. Per a l’estudi, es va emprar un mètode de selecció aleatòria en una mostra panell, estratificada segons geografia, gènere i edat (12-16 anys).

L’avaluació es va fer a partir d’una enquesta en línia amb preguntes dissenyades ad hoc i mitjançant diversos instruments —incloent-hi diferents qüestionaris i escales— amb mesures de fiabilitat i validesa demostrada, i una pregunta oberta en què els participants havien de descriure situacions de discriminació. 

Entre el 15% i el 30% dels adolescents enquestats afirmen que són discriminats amb freqüència. Això vol dir que fins a un 30% són menyspreats —altres persones es comporten com si fossin millors que ells—, i entre el 15% i el 17% afirmen que són tractats amb poc respecte o educació, o bé com si no fossin intel·ligents. El 14% són objecte de sobrenoms o insults, i el 6,2% afirmen que són amenaçats o agredits diverses vegades al mes, com a mínim. Les principals causes identificades són l’edat, l’aspecte físic i l’alçada o el pes corporal, seguides de l’economia familiar o problemes de salut mental. També destaquen aspectes relacionats amb el context acadèmic o la seva personalitat, així com el gènere i l’orientació sexual. 

En la mostra de l’estudi, els adolescents enquestats que viuen en grans ciutats (més de 200.000 hab.) indiquen que han estat significativament més discriminats que els que viuen en ciutats petites (menys de 10.000 hab.). D’una manera similar, els adolescents que presenten alguna discapacitat, malaltia física o problema de salut mental, o que tenen familiars o amics que experimenten algun d’aquests trastorns, també asseguren haver estat significativament més discriminats que els qui no tenen ni els han diagnosticat cap d’aquestes condicions ni tenen cap amic o familiar afectat, de manera que el seu contacte amb aquesta mena de trastorns és nul. 

Més de la meitat dels adolescents de la mostra van reconèixer haver presenciat com alguns dels seus companys eren objecte de discriminació, principalment en forma de burles o insults. Aquesta discriminació se sol produir, sobretot, en l’entorn educatiu i l’exerceixen els mateixos adolescents. Les causes principals són: la racialització o pertinença a una minoria ètnica; l’aspecte físic (obesitat, vestimenta o alçada); ser d’un gènere no normatiu o tenir una orientació sexual diferent; aspectes relacionats amb la salut, tant física com mental, i aspectes psicològics, com la capacitat acadèmica o alguns trets de la personalitat. També s’ha observat que, a vegades, els adolescents identifiquen l’existència de discriminació, però no són capaços de precisar-ne la causa.

En el cas hipotètic que un adolescent presenti discapacitat, una malaltia física o un problema de salut mental, s’identifiquen algunes atribucions estigmatitzants. Els adolescents enquestats van indicar, unànimement, que ajudarien aquesta persona, però, també, que els faria pena o llàstima, i mostren actituds segregacionistes, perquè pensen que estaria millor en una aula diferent. Els adolescents amb menys contacte amb la discapacitat, la malaltia física o la salut mental van mostrar aquestes actituds en un grau més elevat. Aquests resultats són semblants als obtinguts el 2023 a l’Enquesta nacional sobre l’estigma de la població espanyola envers les persones amb problemes de salut mental, en què s’identifiquen les mateixes actituds davant una situació hipotètica en què la persona que experimenta una discapacitat, una malaltia física o un problema de salut mental és un adult, fet que suggereix que els adolescents han interioritzat l’estigmatizació present a la societat.

En una situació hipotètica en què un adolescent presenti discapacitat, una malaltia física o un problema de salut mental, les relacions que comportin més intimitat i proximitat física (per ex., tenir una parella o un amic/ga amb alguna d’aquestes condicions), o que suposin donar-li certa responsabilitat (per ex., que tingui cura de la seva mascota), generen més rebuig o desig de distància social en comparació amb les relacions menys properes (per ex., a la majoria dels adolescents no els faria res ser veïns d’un jove amb aquestes condicions). Una vegada més, els adolescents que tenen menys contacte amb la discapacitat, la malaltia física i la salut mental van mostrar més rebuig. A l’Enquesta nacional sobre l’estigma de la població espanyola envers les persones amb problemes de salut mental es van obtenir uns resultats semblants. Així, tal com passa amb els adults, en els adolescents espanyols no hi ha una estigmatització clara i manifesta envers altres adolescents que siguin diferents per motius de salut, però és possible parlar d’una estigmatització subtil, que fins i tot es pot camuflar com a compassió i sol acabar en rebuig i discriminació cap a aquest grup. Un exemple seria: «García em fa una mica de pena. Penso que l’hauria d’ajudar i que estaria millor en una aula especial, però no voldria tenir una parella o un amic com García, i tampoc no voldria que tingués cura de la meva mascota». 

La discriminació que experimenten els adolescents incideix negativament en la seva qualitat de vida. L’estigmatització, per la seva banda, també hi incideix, però d’una manera menys significativa. Totes dues variables expliquen fins al 20% de les diferències en la qualitat de vida dels integrants de la mostra, i posen l’accent en la importància que tenen per al benestar dels joves. A més a més, cal tenir en compte que els adolescents que presenten algun problema de salut (física, mental o discapacitat), han de fer front a la patologia pròpia de la seva condició i, a més a més, han de combatre l’estigmatització i la discriminació, raó per la qual esdevenen doblement vulnerables. 

Els resultats d’aquesta recerca revelen la presència de discriminació, tant experimentada com observada, entre els adolescents espanyols, així com l’existència d’estigmatització associada a diferents condicions de salut. Totes dues variables són fonamentals per a la vulnerabilitat d’aquest grup, atès que afecten directament la seva qualitat de vida. A més a més, es destaca la vulnerabilitat més gran d’uns col·lectius determinats, com els adolescents racialitzats o els que tenen un aspecte físic o gènere no normatius. Els joves amb problemes de salut poden ser doblement vulnerables: pel trastorn de salut en si i per l’estigmatització i discriminació resultants.

Els programes i campanyes de prevenció i promoció de la salut que estiguin orientats a abordar l’alfabetització relativa a diferents diagnòstics i se centrin a reduir i prevenir l’estigmatització associada a diverses condicions poden ser beneficiosos per als més joves i millorar la seva qualitat de vida i benestar. 

Aquest estudi presenta algunes limitacions relacionades amb la metodologia emprada, ja que la utilització d’una enquesta en línia ha dificultat arribar a uns grups determinats. Tot i que la mostra d’adolescents és representativa i està estratificada en funció del gènere, l’edat i la distribució territorial, alguns col·lectius vulnerables —com ara les persones racialitzades, les de gènere no binari, les que viuen en zones rurals i les que presenten un nivell socioeconòmic baix— estan infrarepresentats. A més a més, el percentatge d’adolescents de la mostra que presenten problemes de salut també és baix. Tot això ha pogut afectar els resultats, raó per la qual és probable que estudis amb més representativitat d’aquests col·lectius mostrin diferències més significatives, sobretot pel que fa a la discriminació experimentada. Malgrat aquestes limitacions, però, els resultats obtinguts són aplicables a la majoria dels adolescents espanyols.

CAMPO-ARIAS, A.; E. HERAZO; H. C. OVIEDO (2015): «Escala de Discriminación en la Vida Cotidiana: consistencia y estructura interna en estudiantes de medicina», Revista Médica de Risaralda, 21(2), 39-42. 

CÁTEDRA CONTRA EL ESTIGMA UCM-GRUPO 5 (2023): Informe de resultados. El estigma en la población española hacia las personas con problemas de salud mental.

LINK, B. et al. (1987): «The Social Rejection of Former Mental Patients: Understanding Why Labels Matter», American Journal of Sociology, 92(6), 1461-1500.

PINTO, M. D. et al. (2012): «Psychometric evaluation of the revised attribution questionnaire (r-AQ) to measure mental illness stigma in adolescents», Journal of Nursing Measurement, 20(1), 47-58.

RAJMIL, L. et al. (2004): «Versión española del perfil de salud infantil, cuestionario para padres y madres: Child Health and Illness Profile-Child Edition Parent Report Form (CHIP-CE/PRF)», Gaceta Sanitaria, 18, 305-311. 

WILLIAMS, D. R. et al (1997): «Racial Differences in Physical and Mental Health: Socio-economic Status, Stress and Discrimination», Journal of Health Psychology, 2(3), 335-351.