En un context dominat per la crispació social i la polarització ciutadana, resulta sa i urgent tornar a pensar el sentit i l’abast dels pactes socials que vertebren l’anomenat estat del benestar. Les creixents desigualtats econòmiques, l’atur, les dinàmiques productives propiciades per l’avenç tecnològic i digital, l’augment de l’esperança de vida o la reconfiguració de la vida cívica conviden a reflexionar sobre els fonaments que, tot respectant les nostres diferències, ens fan romandre junts en la cerca d’un horitzó comú. És possible tenir esperança... i construir-la?