L’assetjament sexual entre adolescents es considera un problema de salut pública que afecta el clima dels espais educatius i el desenvolupament dels nois i noies. Ara bé, com es pot definir? Hi ha un consens, a escala internacional, segons el qual l’assetjament sexual comprèn tots aquells comportaments molestos i agressius de tipus sexual que s’expressen de diferents maneres: a) agressions verbals, com ara fer comentaris i bromes o proferir insults de caràcter sexual; b) agressions visuals, com ara dirigir mirades obscenes o ensenyar contingut sexual a una altra persona sense el seu consentiment, o exposar-la-hi;  c) causar agressions físiques, com ara atencions o contactes sexuals no volguts, i d) en els últims temps, agressions sexuals virtuals, com ara exposar altres persones a contingut sexual, fer sol·licituds sexuals o insultar sexualment en el ciberespai. Les formes visuals i verbals se solen analitzar conjuntament, atès que les agressions visuals (per exemple, una mirada obscena) normalment van acompanyades de comentaris grollers i incisius. 

Durant l’adolescència, els nois i noies construeixen la seva identitat sexual i de gènere, raó per la qual dediquen una part important de les seves interaccions a l’expressió de l’interès i el desig sexual i romàntic. No és una tasca senzilla, i sovint l’assetjament sexual és conseqüència d’un mal aprenentatge i d’una gestió deficient de la vida afectivosexual, de manera que s’acaba traduint en una mena de flirteig groller i brusc que dificulta la identificació d’aquestes conductes com a veritables agressions. El programa de prevenció «Virtual-Pro» va néixer de la necessitat que els nois i noies adolescents aprenguin a identificar i visibilitzar l’assetjament sexual. Els resultats d’aquest article mostren les dades de prevalença inicials entre els estudiants —nois i noies d’instituts de secundària— que van participar en aquest programa. 

Quins són els comportaments d’assetjament sexual més freqüents entre els nois i noies adolescents? Quan se’ls va preguntar per les experiències d’assetjament sexual que havien tingut en els últims dos mesos, van respondre que l’assetjament sexual de tipus visual/verbal havia estat el més freqüent. En concret, «mirar o fer comentaris o gestos obscens», com també «insultar algú dient-li marica, lesbiana, prostituta o similars», havien estat els comportaments més prevalents. Tot seguit, en el gràfic 1, es mostren dades de prevalença, desglossades per cada ítem, en la victimització sexual visual/verbal.
 

Quants joves van rebre assetjament sexual d’aquesta mena? Gairebé 7 de cada 10 adolescents van afirmar que l’havien rebut, si bé en la majoria dels casos (53,6%) va ser ocasionalment; és a dir, una o dues vegades en els últims dos mesos. En canvi, 1 de cada 10 va afirmar que l’havia patit amb freqüència; és a dir, més dues vegades al mes (13,8%). I quants nois i noies adolescents van protagonitzar aquests comportaments? El 57,7% van declarar que havien tingut aquests comportaments envers altres adolescents en els últims dos mesos, ocasionalment o amb freqüència. 

L’assetjament sexual físic és menys freqüent entre adolescents; tanmateix, gairebé 4 de cada 10 adolescents (34,9%) afirmen que els seus companys o companyes «els/les han abraçat amb intencions sexuals quan no ho volien» o «els/les han tocat, agafat o pessigat amb intencions sexuals». Tot seguit, en el gràfic 2, s’ofereix la prevalença dels ítems més freqüents de victimització física entre nois i noies. En tots els casos, la prevalença en les noies és superior a l’observada en els nois, fins al punt que arriba a ser el doble en l’ítem «Obligar a fer alguna cosa sexual».
 

En canvi, reconèixer que s’ha protagonitzat aquesta mena de comportaments és més difícil. Gairebé 2 de cada 10 adolescents van afirmar que tenien aquestes conductes envers altres companys o companyes (18,9%). El gràfic 3 mostra els índexs de prevalença entre nois i noies. En l’agressió, els nois semblen més involucrats que les noies, fins al punt que arriben a triplicar la seva implicació en l’ítem «Obligar a fer alguna cosa sexual».
 

La inclusió de les noves tecnologies en la vida quotidiana d’adolescents i joves trasllada els comportaments d’agressió i d’assetjament sexual al ciberespai. Aquesta mena d’assetjament encara és menys freqüent que l’assetjament sexual cara a cara de tipus visual/verbal, però és més prevalent que l’assetjament sexual cara a cara de tipus físic. En qualsevol cas, els valors observats van ser força significatius: gairebé la meitat de l’alumnat que va participar en l’estudi (46,6%) va rebre alguna mena d’assetjament sexual en línia, i el 33,7% va afirmar que havia assetjat sexualment els seus companys o companyes. 

El gràfic 4 descriu la prevalença de victimització dels comportaments analitzats en el context virtual. D’aquests, «Parlar de sexe per internet quan tu no ho volies» i «Insinuar o demanar que passis fotos d’alguna part del cos sense roba» van ser els comportaments més freqüents d’assetjament sexual rebuts en el ciberespai. 
 

Els estudis internacionals i nacionals assenyalen que les noies, en comparació amb els nois, corren més risc d’experimentar situacions d’assetjament sexual. En aquest estudi s’han obtingut els mateixos resultats: elles van patir més assetjament sexual físic i en línia en els dos últims mesos que ells, però no pas més assetjament sexual verbal/visual. En canvi, ells es van implicar més com a agressors sexuals en tots els tipus de violència sexual: visual/verbal, física i virtual, tant ocasional com freqüent. 

Les xifres obtingudes a partir de la radiografia d’aquesta enquesta són coherents amb les dades d’estudis anteriors. Així, per exemple, el de Hill i Kearl (2011) va concloure que el 44% i el 30% dels adolescents d’ambdós sexes entrevistats van ser objecte d’assetjament sexual cara a cara i en línia, respectivament. D’una manera similar, estudis nacionals també van presentar xifres del 60% per a l’assetjament sexual visual/verbal; del 34% per a l’assetjament sexual físic (Vega-Gea et al., 2016), i del 25% per a l’assetjament sexual en línia (Sánchez et al., 2017). En aquest sentit, la tendència observada en aquest treball indica que els índexs de prevalença s’han estabilitzat, tot i que s’observa un lleuger augment en les formes visuals/verbals i en l’assetjament sexual virtual. D’altra banda, és important tenir en compte que, si bé aquestes agressions estan molt esteses entre la població adolescent, només es produeixen d’una manera ocasional, fet que reflecteix un estil d’interacció matusser, groller i perjudicial, sobretot per a les noies. 

En aquest article s’ha analitzat la prevalença de l’assetjament sexual cara a cara i en línia entre nois i noies adolescents. Les xifres de prevalença indiquen que l’assetjament sexual està present en les seves vides i que ambdós sexes reconeixen aquest fet. A més a més, les dades anteriors disponibles també ho demostren. En comparació amb estudis nacionals i internacionals previs, les xifres d’assetjament sexual entre adolescents es mantenen estables, tot i que s’observa una tendència creixent. Per tant, malgrat els esforços realitzats des de diferents estaments públics i privats, l’assetjament sexual continua sent un problema social i de salut pública que cal abordar des de les administracions competents en la protecció de la infància i l’adolescència. 

El programa «Virtual-PRO» neix amb l’objectiu de prevenir aquestes conductes entre la població adolescent, i ho fa partint de les anàlisis d’aquests comportaments, de les causes que els provoquen, de l’impacte que tenen en les víctimes, i de la reflexió sobre les estratègies més adequades per fer-hi front. En el desenvolupament d’aquest programa es fa servir la realitat virtual per treballar amb l’alumnat, atès que afavoreix la sensibilització envers aquestes agressions i la presa de consciència d’aquest fenomen, processos fonamentals per reduir l’assetjament sexual entre adolescents. 

HILL, C., i H. KEARL (2011): Crossing the Line: Sexual Harassment at School.

SÁNCHEZ, V., N. MUÑOZ-FERNÁNDEZ, i E. VEGA-GEA (2017): «Peer sexual cybervictimization in adolescents: Development and validation of a scale», International Journal of Clinical and Health Psychology, 17(2), 171-179.

VEGA-GEA, E., R. ORTEGA-RUIZ, i V. SÁNCHEZ (2016): «Peer sexual harassment in adolescence: Dimensions of the sexual harassment survey in boys and girls», International Journal of Clinical and Health Psychology, 16(1), 47-57.