La tecnocràcia és una forma de govern que defensa el coneixement tècnic a l’hora d’identificar i implementar solucions objectives per als problemes de la societat (Caramani, 2017). Es tracta, en essència, d’una crítica al govern de polítics i de substituir-lo per un govern de tecnòcrates. Per als tecnòcrates, molts dels problemes a què ha de fer front la nostra societat deriven de la incompetència dels polítics. Per tant, la solució per aconseguir una gestió més eficaç consisteix a assegurar-se que, quan es prenguin decisions, hi hagi més experts en el govern que apliquin una perspectiva tècnica als problemes socials.

Les crisis econòmiques i els desastres naturals poden incidir d’una manera significativa en l’opinió pública i reduir tant el suport als partits del govern (Healy i Malhotra, 2009) com la confiança en les institucions polítiques (Foster i Frieden, 2017). Aquests són els ingredients clau perquè la gent prefereixi un tipus de govern més tecnocràtic.

La pandèmia de covid-19 va comportar una sèrie de reptes, tant de caràcter social com econòmic, que han posat de manifest les limitacions dels governs. Alguns d’aquests reptes van ser la pèrdua de milions de vides, recessions i atur, i noves restriccions polítiques, com ara confinaments i l’ús de màscares. Per això, les conseqüències de la pandèmia han provocat un augment de les actituds tecnocràtiques, segons va demostrar un estudi que es va fer a Espanya (Lavezzollo et al., 2021).

En aquest article s’analitza qui es va tornar més tecnocràtic durant la pandèmia i per quins motius. Hem constatat que durant aquest període van augmentar les actituds tecnocràtiques a Espanya, en especial entre les persones de dretes, les quals, per començar, ja estaven en contra del govern, i que aquest canvi es va produir amb més intensitat entre els ciutadans que tenien una baixa confiança institucional però un alt coneixement polític.

Si el gir tecnocràtic de la dreta es manifestés en el discurs públic a Espanya, s’agreujaria la polarització política actual, atès que no es tractaria de decidir a qui votar ni de quines polítiques aplicar. La tecnocràcia és una crítica substancial al funcionament d’un govern i a la font de la seva legitimitat.

L’estudi en què es basa aquest article ha seguit l’evolució, mitjançant la realització de sis enquestes, de les preferències polítiques de la societat espanyola durant la pandèmia de covid-19. Les enquestes constaven de tres ítems que reflecteixen diferents actituds envers tres formes de govern. Per avaluar-les, es va fer servir una escala de 7 punts en què els valors més alts indiquen més proximitat a posicions tecnocràtiques.

Els ítems eren els següents:

• Gestió versus idees: Votaria sempre el partit que hagi gestionat bé, encara que no comparteixi les meves idees.

• Tècnic versus programa: Els polítics haurien de deixar de banda el seu programa polític i abordar els problemes públics des d’un punt de vista tècnic.

• Experts versus polítics: És preferible que tècnics, i no pas polítics, decideixin quines polítiques són millors per al país.

A més a més, també es va calcular la mitjana estandarditzada dels valors per als tres ítems.

En observar el gràfic 1, el primer que salta a la vista és l’ampli suport que hi havia entre els espanyols, fins i tot abans de la pandèmia, envers formes de govern més tecnocràtiques. El gener del 2020, el 48% preferien una bona gestió abans que compartir idees; el 64%, solucions tècniques abans que programes polítics, i el 58%, que els individus que prenguessin decisions per al país fossin tècnics i no pas polítics. A més a més, només un baix percentatge estaven clarament en contra de la tecnocràcia (24%, 11% i 12%, respectivament).

La segona cosa que s’adverteix és l’augment de les actituds tecnocràtiques durant la pandèmia. El març del 2020, la preferència per una bona gestió va augmentar el 14%; per solucions tècniques, el 8%; i per experts, el 9%. El gràfic 2 mostra l’augment del valor mitjà estimat de cada ítem durant la pandèmia. La mesura agregada de tecnocràcia va passar dels 4,7 punts als 5,1 punts.

Aquests resultats posen de manifest que les conseqüències de la pandèmia han provocat un gir tecnocràtic a la societat espanyola que és durador, si bé abans ja s’observava aquesta tendència.

Els gràfics 3 i 4 mostren la relació entre ideologia i partidisme, respectivament, amb actituds tecnocràtiques durant la pandèmia. S’observa que els espanyols de dretes i pro oposició tendeixen a mostrar una predisposició més gran en favor de la tecnocràcia que els espanyols d’esquerres i pro govern. Pel que fa a la mesura agregada de tecnocràcia, el gener del 2020, els de dretes se situaven 0,5 punts per sobre dels d’esquerres, i els partidaris de l’oposició, 0,4 punts per sobre dels del govern.

El gir tecnocràtic a l’inici de la pandèmia va afectar de la mateixa manera els de dretes i els d’esquerres, segons evidencien les tendències paral·leles entre el gener i el març. No obstant això, les tendències comencen a divergir a mesura que els de dretes es tornen més tecnocràtics i els d’esquerres, menys. Això suggereix que la bretxa tecnocràtica no va créixer estrictament a causa de la pandèmia, sinó a conseqüència de la resposta del govern i de les reaccions polítiques.

Per demostrar que les diferències ideològiques respecte de les actituds tecnocràtiques van augmentar durant la pandèmia, es va fer una anàlisi més rigorosa que té en compte altres factors que poden estar relacionats amb l’impacte de la pandèmia, com ara la comunitat autònoma en què vivien els enquestats i el seu gènere, edat i educació. A més a més, es va mesurar el canvi manifestat pels enquestats individualment, en comptes de la mitjana de les respostes a l’enquesta.

Tal com suggerien els resultats anteriors, la bretxa tecnocràtica va créixer durant la pandèmia, però no pas d’una manera sobtada després del confinament i de l’estat d’alarma, sinó al llarg dels mesos següents. A mesura que els de dretes es tornaven més tecnocràtics i els d’esquerres revertien cap a la seva posició inicial, la bretxa entre l’esquerra i la dreta va créixer 0,3 punts (+66%), mentre que la bretxa entre partidaris va arribar a créixer 0,5 punts (+ 64%). Això suggereix que la bretxa tecnocràtica no va augmentar estrictament a causa de la pandèmia, sinó a conseqüència de les respostes i reaccions que va generar.

Hi ha dues possibles explicacions de per què els espanyols de dretes han fet aquest gir tecnocràtic. La primera és que la pandèmia va esclatar quan l’esquerra era al govern. Atès que el govern era d’esquerres, els ciutadans de dretes eren més susceptibles a la crítica perquè ja estaven predisposats a anar contra el govern. La segona explicació és que els valors latents dels ciutadans de dretes feien que estiguessin més predisposats a la tecnocràcia. La ideologia de dretes tendeix a ser més escèptica de la governança popular i a valorar més les institucions establertes. Això podria explicar, per què en temps de crisi, la dreta té més confiança en un govern tècnic que en un de partidista.

Per esbrinar quina d’aquestes explicacions és més plausible, vam dividir l’enquesta prenent com a referència el partit governant a l’autonomia dels enquestats i vam repetir les anàlisis (*). Segons els resultats, les diferències tecnocràtiques van augmentar més a les autonomies governades per la dreta, tant per la ideologia com pel partidisme dels enquestats. A les autonomies de dretes, les diferències en la mesura de tecnocràcia agregada van augmentar 0,62 punts per ideologia i 0,59 punts per partidisme, mentre que a les autonomies d’esquerres aquests canvis no van ser significatius. Els espanyols de dretes en autonomies governades per la dreta es van tornar més tecnocràtics durant la pandèmia que els d’esquerres. Això suggereix que el gir tecnocràtic de la dreta no va ser conseqüència d’un sentiment antigovern, sinó que la pandèmia va activar unes preferències tecnocràtiques latents que eren més freqüents en les regions més de dretes.

(*) El 29% dels enquestats residien en les nou autonomies governades per l’esquerra: València, Aragó, Castella-la Manxa, Astúries, Canàries, Balears, Extremadura, Navarra i la Rioja. El 49% residien en les set autonomies governades per la dreta: Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Saragossa, Múrcia, Ceuta i Melilla. En totes aquestes autonomies, tret de Melilla, governava el PP o el PSOE. El 22% dels enquestats residien en les tres autonomies governades per altres partits: Catalunya, el País Basc i Cantàbria.

Com afectarà el gir tecnocràtic a la política espanyola? Els resultats assenyalen que els ciutadans espanyols perceben la tecnocràcia positivament, atès que abans de la pandèmia la meitat dels enquestats ja hi estaven a favor. A més a més, en temps de crisi, els ciutadans prefereixen adoptar un tipus de govern més tècnic. Aquest efecte és més prevalent entre els ciutadans de dretes, particularment en regions governades per partits de l’oposició. Això suggereix que els ciutadans de dretes són més susceptibles a la crítica tecnocràtica contra el govern de polítics.

Atès que la bretxa tecnocràtica ha crescut en el mapa polític d’Espanya, és previsible que el paper dels tècnics en el govern esdevingui més rellevant. Si els espanyols d’esquerres estan satisfets amb els polítics al capdavant del govern, però els espanyols de dretes prefereixen que hi hagi més experts que prenguin decisions per al país, aquestes diferències es podrien traslladar a l’esfera pública.

Tanmateix, hi ha raons que podrien evitar que la bretxa tecnocràtica es manifesti d’una manera significativa. El fet de voler que hi hagi més experts en el govern no només representa un repte per als partits governants, sinó que també reflecteix una manca de confiança en els polítics de l’oposició. Per aquest motiu, és possible que els partits de la dreta resisteixin aquesta tendència, ja que ells també es beneficiaran dels càrrecs polítics un cop guanyin eleccions. La mesura en què aquesta nova divisió prengui cos en el mapa polític d’Espanya dependrà de fins a quin punt els ciutadans de dretes insisteixin a fer aquest gir tecnocràtic a l’hora de donar el seu suport i el seu vot.

BERTSOU, E. i D. CARAMANI (2022): «People Haven’t Had Enough of Experts: Technocratic Attitudes among Citizens in Nine European Democracies», American Journal of Political Science, 66-(1), 5-23. 

HEALY, A. i N. MALHOTRA (2009): «Myopic Voters and Natural Disaster Policy», American Political Science Review, 103(3), 387-406. 

FOSTER, C. i J. FRIEDEN (2017): «Crisis of trust: Socio-economic determinants of Europeans’ confidence in government», European Union Politics, 18(4), 511-535. 

LAVEZZOLO, S., L. RAMIRO i P. FERNÁNDEZ‐VÁZQUEZ (2021): «Technocratic attitudes in COVID‐19 times: Change and preference over types of experts», European Journal of Political Research, 61(4), 1123-1142.