El Servei d’Emergències 112 ofereix informació de gran interès per analitzar el fenomen del suïcidi des d’un punt de vista comunitari: molts dels actes de suïcidi són comunicats al 112 per les víctimes mateixes, o bé per familiars, coneguts o persones no relacionades amb les víctimes que estan presents en el moment en què es comet el suïcidi. No obstant això, la major part de les recerques se centren en dades de mortalitat i registres sanitaris, i són escassos els estudis que aprofundeixen en els registres de trucades d’emergència al 112 (Marco et al., 2017, 2018). A més a més, la pandèmia de covid-19 ha provocat un augment de la preocupació per la salut mental, i en alguns sectors de la població es constata una tendència creixent de la conducta suïcida (Jollant et al., 2022, Zalsman et al., 2021). Aquest estudi analitza la distribució de les trucades per suïcidi a la ciutat de València durant un període de sis anys (2017-2022) i explora la relació entre una alta incidència de trucades i les variables sociodemogràfiques del veïnat.

Durant el període 2017-2022, el Servei d’Emergències 112 de la ciutat de València va atendre 10.030 trucades relacionades amb una conducta suïcida. Aquestes trucades inclouen des de casos d’ideació suïcida fins a intents autolítics i amenaces o defuncions per suïcidi. Destaquen les trucades (60%) en què la persona en crisi era dona. El gràfic 1 recull l’evolució de les trucades, per trimestres, durant els sis anys d’estudi. En general, s’observen uns valors que oscil·len entre les 315 i les 425 trucades per trimestre durant els primers tres anys, la qual cosa suposa entre 3 i 5 trucades al dia per suïcidi a la ciutat de València. No obstant això, aquestes xifres van augmentar progressivament, fins a superar les 600 trucades per trimestre el 2022. En concret, el 2021 es va produir un canvi de trajectòria i la taxa d’augment es va intensificar. Abans del 2021, el tercer trimestre (juliol-setembre) era el que registrava sistemàticament el nombre de trucades més elevat. En canvi, el 2022, el segon trimestre (abril-juny) va ser el que va presentar la incidència més important durant tot el període d’estudi. Al llarg del 2017 es van atendre 1.334 trucades d’emergència per suïcidi o relacionades amb una conducta suïcida, mentre que el 2022 aquesta xifra va augmentar fins a les 2.404 trucades, la qual cosa representa un increment del 80%. Com a referència, és important destacar que el nombre de trucades totals al 112 de la Comunitat Valenciana (no només les relacionades amb el suïcidi, sinó amb qualsevol emergència sociosanitària) es va mantenir estable durant aquest període, amb un augment de tot just el 3 % entre el 2017 i el 2022.  

Segons s’observa en el gràfic 2, també es va estudiar la distribució anual de les trucades en els diferents grups d’edat. En els dos primers anys del període d’estudi (2017 i 2018), el grup de mitjana edat va ser el que va mostrar el nombre de trucades més elevat. Ara bé, a partir del 2019 es va registrar un augment substancial del nombre de trucades de persones en crisi d’entre 15 i 20 anys, les quals finalment van esdevenir el grup d’edat amb el volum més important de trucades durant tot el període. A més a més, es van analitzar les trucades per grups d’edat tenint en compte el gènere de la persona en crisi (gràf. 3). Els resultats revelen un patró diferent segons el gènere: en les dones s’observa un augment de les trucades en el grup de 15 a 20 anys, en consonància amb les troballes sobre les trucades generals. Aquest patró, però, no s’observa en el cas dels homes. Si bé hi ha hagut un augment del nombre de trucades en el grup de 15 a 20 anys, el grup de mitjana edat encara presenta una incidència més gran, en particular entre els 50 i 55 anys. Curiosament, el 2020 (any d’inici de la pandèmia), el grup d’homes de 15 a 20 anys va ser el que va fer més trucades. 

Per tal d’avaluar si les trucades van seguir un patró geogràfic determinat o si, per contra, es van produir d’una manera aleatòria en els veïnats de la ciutat, es va dur a terme un estudi espaciotemporal en què es van tenir en compte diferents variables del veïnat que podien estar relacionades amb el suïcidi. Els resultats indiquen que aquesta mena de trucades no van ser aleatòries, sinó que se’n van fer més en llocs amb unes característiques sociodemogràfiques concretes. En concret, les àrees amb un nivell educatiu inferior, més mobilitat residencial, menys densitat de població i envelliment poblacional, i més concentració d’immigrants van mostrar una incidència de trucades més elevada. El nivell de renda i el percentatge de persones que viuen soles no van ser rellevants. 

Aquests resultats difereixen segons el gènere. En el cas de les dones en crisi, les zones amb menys densitat de població, més mobilitat i envelliment de la població, i més població estrangera van experimentar més trucades per suïcidi. Així mateix, les trucades van augmentar durant el segon trimestre de l’any (abril-juny). En el cas dels homes, les zones que van registrar més trucades van ser aquelles amb un nivell educatiu inferior, menys densitat de població, més mobilitat, més proporció de persones que viuen soles, i un nivell d’envelliment més elevat. El tercer trimestre de l’any (juliol-setembre) es van produir més trucades que en la resta dels trimestres. El gràfic 4 recull les variables del veïnat que van mostrar una relació positiva o negativa amb les trucades vinculades amb el suïcidi segons el gènere. 

Els resultats assenyalen una tendència a l’alça en el nombre de trucades per suïcidi al 112 a la ciutat de València durant el període 2017-2022. També es va registrar una incidència superior de trucades quan la persona en crisi era dona, si bé els estudis mostren una taxa més elevada de morts per suïcidi en homes (INE, 2022). Atès que moltes de les trucades es fan per demanar ajuda als serveis d’emergència davant d’una temptativa de suïcidi, i no pas perquè es tracti de defuncions ja efectives, aquests resultats poden indicar que hi ha més dones que busquen ajuda que no pas homes, els quals poden recórrer a mètodes de suïcidi més extrems. A més a més, s’ha produït un increment dràstic de trucades en el grup d’edat de 15 a 20 anys, en especial en les dones. Cal aprofundir en el que està passant amb el col·lectiu de joves i de menors d’edat, com també en els aspectes psicosocials que expliquen aquest augment de trucades, per tal d’implementar estratègies de prevenció adaptades a les seves necessitats. 

D’altra banda, els resultats indiquen que les trucades per suïcidi no es produeixen d’una manera aleatòria a la ciutat, sinó que hi ha certes característiques del veïnat que es relacionen amb la incidència de trucades per suïcidi. Així, els barris més envellits i amb menys densitat de població, on aquesta té més mobilitat residencial, presenten, al seu torn, més trucades d’emergència per suïcidi. No obstant això, hi ha certes diferències de gènere, de manera que les zones amb un nivell educatiu inferior i amb més persones que viuen soles registren més trucades d’homes en crisi, però no pas de dones. En canvi, en el cas de les dones en crisi, la concentració d’immigrants en el veïnat és un factor de risc. Aquests resultats subratllen la importància de tenir en compte les diferències de gènere a l’hora de plantejar programes comunitaris de prevenció i intervenció de la conducta suïcida. 

Els autors d’aquest estudi volen expressar el seu agraïment al Servei 1·1·2 Comunitat Valenciana (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat Valenciana) per les dades facilitades.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2022): Defunciones por suicidio. 

JOLLANT, F., I. BLANC-BRISSET, M. CELLIER, et al. (2022): «Temporal trends in calls for suicide attempts to poison control centers in France during the COVID-19 pandemic: a nationwide study», European Journal of Epidemiology, 37(9), 901-913.  

MARCO, M., E. GRACIA, A. LÓPEZ-QUÍLEZ, et al. (2018): «What calls for service tell us about suicide: A 7-year spatio-temporal analysis of neighborhood correlates of suicide-related calls», Scientific Reports, 8(1), 6746.  

MARCO, M., A. LÓPEZ-QUÍLEZ, D. CONESA, et al. (2017): «Spatio-Temporal Analysis of Suicide-Related Emergency Calls», International Journal of Environmental Research and Public Health, 14(7), 735.   

ZALSMAN, G., Y. LEVY, E. SOMMERFELD, et al. (2021): «Suicide-related calls to a national crisis chat hotline service during the COVID-19 pandemic and lockdown», Journal of Psychiatric Research, 139, 193-196.