L’assetjament sexual entre iguals es defineix com qualsevol tipus de comportament agressiu de caràcter sexual que no és desitjat ni consentit per la persona que el rep (Sánchez Jiménez et al., 2023). La prevalença en els anys adolescents és molt significativa, amb taxes que oscil·len, segons la mena d’agressió, entre el 30% i el 80%. La seva presència en la xarxa d’iguals perpetua la desigualtat de gènere i afecta el benestar físic, mental i social de les víctimes, fins al punt que es tradueix en un problema de salut pública internacional que requereix el desenvolupament d’accions polítiques, socials i psicoeducatives per tal de contrarestar-lo.

Malgrat que la prevenció d’aquesta mena d’agressions és fonamental, encara no s’han desenvolupat gaires programes preventius adreçats a la població adolescent i els estudis sobre el seu impacte i eficàcia són escassos. Tanmateix, l’evidència científica indica que les iniciatives més prometedores són les que es basen en els models d’espectadors: programes encaminats a conscienciar i mobilitzar el grup d’iguals (Coker et al., 2022). Tenen com a propòsit sensibilitzar el grup d’iguals davant l’assetjament sexual, augmentar la responsabilitat moral d’intervenir i proporcionar-los estratègies perquè puguin fer-ho d’una manera segura i proactiva. En aquest sentit, s’ha comprovat que la realitat virtual (RV) és una aliada fonamental, atès que afavoreix la sensibilització i la presa de consciència davant d’aquests fenòmens; a més a més, contribueix a entrenar les habilitats necessàries per intervenir des d’un entorn immersiu segur. Diversos programes anteriors que han incorporat la RV en la prevenció de fenòmens com ara l’assetjament escolar (Ingram et al., 2019) o l’assetjament sexual en la població universitària (Jouriles et al., 2016) han donat resultats molt positius, atès que augmenten la intenció d’intervenir. A més a més, l’ús de la RV és un element motivador que contribueix a incrementar la participació de la gent jove en aquests programes.
 

El programa Virtual-PRO per a la prevenció de l’assetjament sexual en adolescents es basa en el model d’espectadors. Virtual-PRO mobilitza els espectadors davant l’assetjament sexual mitjançant sis sessions d’una hora i la incorporació d’experiències de RV dissenyades específicament per reforçar els continguts del programa i aprofundir-hi. D’aquesta manera s’aconsegueix sensibilitzar sobre aquest fenomen, abordar justificacions sociomorals i els estereotips de gènere que el sustenten, treballar l’empatia envers la víctima, i  entrenar en estratègies per intervenir quan es presenciï una agressió o se’n pateixi alguna. 

Virtual-PRO es va implementar en centres públics d’educació secundària d’Andalusia durant dos mesos. Amb el consentiment previ de les famílies, cada grup-aula va assistir a les sis sessions del programa, en tots els casos dirigides per l’equip investigador, el qual va proporcionar ulleres de RV per a les lliçons immersives.

Per avaluar-ne l’eficàcia, es va comptar amb la col·laboració de centres educatius semblants als que van participar en el programa però que no van rebre la intervenció (grup de control). Els centres participants i els del grup de control es van avaluar tres vegades: abans de la intervenció, després d’una setmana i al cap de tres mesos. L’avaluació va incloure mesures d’implicació en l’assetjament sexual, la intenció d’intervenir com a espectadors o espectadores, i altres mesures, como ara actituds de justificació de la violència (desconnexió moral), empatia i sexisme.

Un dels processos sociocognitius més reconeguts en psicologia per la seva relació amb la violència interpersonal durant l’adolescència són els mecanismes de desconnexió moral; és a dir, les estratègies cognitives emprades per justificar el comportament violent. Aquests mecanismes no solament actuen com a amortidors de la responsabilitat individual davant la violència, sinó que, a més a més, minimitzen els sentiments negatius –com ara la culpa i la vergonya– derivats d’agredir una altra persona o de no ajudar-la. Els estudis assenyalen que l’ús d’aquests mecanismes s’associa amb una implicació més significativa en conductes agressives i d’omissió d’ajuda. Després de la participació de l’alumnat en Virtual-PRO, es va observar una disminució en les seves puntuacions de desconnexió moral i en el seu grau d’acord amb les creences que justifiquen l’agressió i la violència. 

Després que l’alumnat assistís a les sessions de Virtual-PRO, es va observar un augment en la seva intenció d’intervenir d’una manera activa davant l’assetjament en comparació amb l’alumnat del grup de control. En concret, la intenció d’intervenir va augmentar quan no hi havia cap relació entre la víctima i la persona espectadora. En aquest sentit, la literatura científica assenyala que la intenció d’intervenir en aquestes situacions és més elevada quan es coneix la víctima o s’hi té una relació d’amistat. Per tant, els resultats obtinguts amb el programa són prometedors i indiquen un augment tant de la sensibilitat moral dels participants envers l’assetjament sexual com de la consciència d’actuar, fins i tot quan no es coneix la víctima.

Després de la implementació del programa Virtual-PRO es va reduir la implicació en victimització sexual visual/verbal i en línia. En concret, l’alumnat que hi va participar va mostrar una reducció significativa en els canvis percentuals d’implicació en la mesura de seguiment respecte de la línia base (o pretest) en les formes visuals verbals (20%) i en línia (67%). Aquests resultats (vegeu la taula 1) van reflectir reduccions a favor del grup experimental Virtual-PRO del voltant del 50%, tant per a la victimització visual/verbal com per a la victimització en línia respecte del grup de control. Pel que fa a les diferències de gènere, el programa va reduir totes dues formes de victimització d’una manera més evident en les noies que en els nois, si bé no va modificar la victimització sexual física. Això es deu, probablement, al fet que aquestes agressions són més greus i es produeixen en un context de més desequilibri entre la persona agressora i la víctima, raó per la qual exigeixen un aprenentatge d’estratègies d’afrontament més específic i prolongat en el temps.

Com a part de l’avaluació, es va demanar als nois i noies que determinessin el seu grau de satisfacció amb el programa i la seva adherència (assistència a les diferents lliçons). La satisfacció amb Virtual-PRO va ser molt elevada, de manera que es van assolir puntuacions mitjanes de 4,36 sobre 5. Pel que fa a l’adherència, el 82% dels participants van assistir a cinc o sis sessions, la qual cosa vol dir que la majoria van fer tot el programa. Quant a la valoració dels escenaris, es van considerar molt realistes, amb puntuacions properes a 4 sobre 5, fet que demostra el caràcter motivador de la RV en l’alumnat participant. 

Virtual-PRO és el primer programa preventiu d’assetjament sexual en la població adolescent espanyola que fa servir realitat virtual (RV). En la primera avaluació, el programa ha tingut un impacte a escala actitudinal i comportamental, atès que ha reduït les justificacions morals, ha augmentat la intenció d’ajudar les víctimes i ha disminuït la implicació com a víctimes, en especial en les noies. 

Des del punt de vista dels investigadors d’aquest estudi, aquest programa compta amb dos elements clau: d’una banda, el model teòric, el qual els ha permès posar l’accent en la dimensió moral del fenomen i en la presa de decisions dels espectadors; de l’altra, la inclusió de RV i el desenvolupament d’escenaris propers a les experiències d’assetjament sexual que es produeixen durant l’adolescència. En aquest sentit, la RV ha afavorit la implicació activa de l’alumnat participant en el programa Virtual-PRO, de manera que ha millorat l’aprenentatge dels continguts que fomenten el compromís sociomoral i l’acció davant d’agressions sexuals. 

Si bé aquest estudi únicament presenta el primer assaig del programa, els resultats són prometedors i aporten claus per continuar avançant en l’erradicació de l’assetjament sexual en la població adolescent.

COKER, A. L., et al. (2022): «How Does Green Dot Bystander Training in High School and Beyond Impact Attitudes Toward Violence and Sexism in a Prospective Cohort?»,  Journal of Interpersonal Violence, 37(15-16), NP13830-NP13853. 

INGRAM, K. M., et al. (2019): «Evaluation of a virtual reality enhanced bullying prevention curriculum pilot trial», Journal of Adolescence, 71(1), 72-83.   

JOURILES, E. N., et al. (2016): «TakeCARE, a video bystander program to help prevent sexual violence on college campuses: Results of two randomized, controlled trials», Psychology of Violence, 6(3), 410-420.  

SÁNCHEZ-JIMÉNEZ, V., et al. (2023): «Can Virtual Reality be Used for the Prevention of Peer Sexual Harassment in Adolescence? First Evaluation of the Virtual-PRO Program»,  Psychosocial Intervention, 33(1)29-42.