Publicador de continguts

Article

Percepció entre els joves de les desigualtats en petjada de carboni

Stefan Drews, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya), Universitat de Màlaga (Espanya); Théo Konc, Universitat Tècnica de Berlín (Alemanya), Institut Potsdam per a la Recerca sobre l’Impacte del Canvi Climàtic (Alemanya)
Recerca seleccionada en la convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre la realitat social de les persones joves (FS22-1B)

El canvi climàtic i la desigualtat econòmica estan interconnectats i, a la vegada, relacionats amb la justícia intergeneracional. Les persones riques i d’ingressos elevats solen deixar petjades de carboni superiors a les de la resta de la població, i els ingressos i la riquesa tendeixen a augmentar amb l’edat, però qui patirà les conseqüències més greus del canvi climàtic seran els joves d’avui. Els autors d’aquest article van enquestar 1.547 persones d’entre 16 i 32 anys, residents a Espanya, per explorar com els joves perceben diferents relacions entre la desigualtat econòmica i el canvi climàtic. Les conclusions de la recerca suggereixen que, en termes generals, un percentatge elevat de joves perceben diferències en matèria de petjades de carboni que oscil·len entre moderades i significatives. En comparar les seves percepcions amb dades de recerques acadèmiques, s’observa que els joves tendeixen a sobreestimar la magnitud d’aquestes diferències, si bé en tots els casos són conscients que estan més relacionades amb les diferències d’ingressos que no pas amb l’edat. Els resultats assenyalen que, en la transició cap a una economia baixa en carboni, la majoria dels joves consideren que els responsables polítics haurien de tenir en compte les desigualtats en matèria de petjades de carboni. També estan d’acord que caldria aplicar polítiques públiques concretes —com ara gravar els actius bruts— que siguin susceptibles de reduir aquestes desigualtats.
Punts clau
  • 1
       Molts joves consideren que, a Espanya, les diferències en matèria de petjades de carboni són moderades (31%), significatives (33%) o molt acusades (24%). En comparar els valors percebuts en matèria de petjades de carboni amb dades de publicacions acadèmiques, s’observa que les percepcions de molts joves són imprecises, atès que tendeixen a sobreestimar, en comptes de subestimar, les emissions generades pels qui més contaminen.
  • 2
       El 78% dels enquestats consideren que les persones d’ingressos elevats tenen unes petjades de carboni superiors a la petjada mitjana de la població. En canvi, les diferències percebudes en les emissions generades pels diferents grups d’edat estan força equilibrades, si bé el percentatge dels enquestats que creuen que les persones grans deixen petjades de carboni més elevades supera lleugerament el d’aquells que consideren que són els joves qui deixen petjades superiors (32% i 26%, respectivament).
  • 3
       El percentatge d’enquestats que consideren que les persones d’ingressos elevats, en comparació amb les de baixos ingressos, tenen més facilitats per reduir les seves petjades de carboni és força més alt que el d’aquells que no estan d’acord amb aquesta afirmació (54% i 11%, respectivament). Les possibilitats percebudes de reducció d’emissions de carboni segons es tracti de persones joves o de persones grans són pràcticament les mateixes.
  • 4
       Un percentatge elevat de joves (74%) consideren que les desigualtats en matèria de petjades de carboni haurien de tenir un paper significatiu en la configuració de polítiques orientades a mitigar el canvi climàtic.
  • 5
       Gravar els actius bruts és una de les polítiques susceptibles de reduir les desigualtats en matèria de petjades de carboni, i la majoria dels joves, amb independència que siguin d’esquerres o de dretes, hi estan d’acord. Tanmateix, solament el 40% dels enquestats estan a favor d’aplicar un impost sobre els vols freqüents.
242020

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats adolescents espais verds urbans

Article

Precaris salut mental dels joves

El 31 % dels joves estan en risc de depressió o ansietat. La sensació de no poder accedir a una vida digna és un factor crucial.

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Article

Ajuda joves malestar emocional

Segons aquest estudi, el 46 % dels joves d’entre16 i 32 anys assegura patir malestar emocional.

Bones pràctiques

Work4Progress de la Fundació ”la Caixa”

El programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” pretén anar més enllà del suport a projectes aïllats promovent plataformes d’innovació social.

També et pot interessar

Benestar psicològic telèfons mòbils

Article

Benestar psicològic telèfons mòbils


Ciència

Segons aquest estudi, basat en la recollida de dades a través del mòbil, els canvis emocionals sobtats poden ser indicis clars del nivell de benestar d’una persona.

Volem ser governats per algorismes?

Article

Volem ser governats per algorismes?


Ciència

Malgrat la reticència a que es prenguin decisions públiques fent servir la IA, l’opinió varia en funció de si el resultat coincideix amb les preferències personals.

Ús xarxes socials benestar adolescents

Article

Ús xarxes socials benestar adolescents


Ciència

Vuit de cada deu adolescents consumeixen continguts a les xarxes socials cada dia.