Trobem, per a tots dos països, sis perfils d’ús: dos sense un ús prevalent, que estan més ben caracteritzats per la intensitat d’ús (moderat i hiperconnectat), i quatre en què sí s’adverteix un ús prevalent (organitzat, socialitzador, impetuós i escapista).

A partir de l’estudi dut a terme, en què es basa aquest article, s’aprecien poques diferències entre tots dos països en els perfils moderat, organitzat i socialitzador del mòbil. No obstant això, a Espanya, els perfils impetuós, escapista i hiperconnectat són més marcats que a Portugal. També a Espanya, els usuaris de perfil impetuós recorren més a les apostes i la pornografia; i els escapistes, a l’evasió, l’entreteniment i la cerca d’afecte i informació sobre altres.

Pel que fa a la intensitat en els diferents usos, els moderats (42% a Espanya i 43% a Portugal) recorren al mòbil menys que la mitjana nacional (representada al gràfic pel cercle interior, que es correspon amb el valor 1). Per contra, els hiperconnectats (19% a Espanya i 18% a Portugal) manifesten un ús relativament superior als seus coetanis en tots els àmbits. Entre els organitzats  preval l’organització, la salut, l’estudi i la recerca d’informació (10% en ambdós països). Els socialitzadors (10% a Espanya, 8% a Portugal) se centren en la comunicació i en veure què fan altres (xafardejar). Les apostes i la pornografia són més característiques dels perfils impetuosos (10% a tots dos països), i l’evasió i l’entreteniment, dels escapistes (9% a Espanya i 10% a Portugal).

Tant a Espanya com a Portugal, determinats perfils presenten un control més baix pel que fa a l'ús problemàtic del mòbil. Un autocontrol deficient en l'ús del mòbil comporta experiències com les de deixar de fer plans per culpa del mòbil, patir problemes de concentració a classe o a la feina, passar-s'ho malament en no portar el mòbil, comprovar constantment el dispositiu per no perdre'sconverses o que altres es queixin que fem servir massa el mòbil.

Els joves que utilitzen el mòbil poc o principalment per a tasques organitzatives mostren més capacitat d’autoontrol. En canvi, els escapistes i els hiperconnectats presenten dificultats d’autocontrol en l’ús del mòbil.

Les associacions entre la capacitat d’autocontrol i el perfil d’ús del mòbil són similars a Espanya i Portugal. Tot i això, destaca una rara excepció: a Espanya, els impetuosos afirmen controlar més l’ús del mòbil (+5%) que la mitjana nacional, la qual cosa no s’observa a Portugal (-3%).

A tots dos països, els joves que es relacionen de manera més sana amb el mòbil són els que l’utilitzen menys que els seus coetanis per a la majoria d’activitats (moderats) i els que hi recorren per organitzar-se les tasques, per als estudis o per monitoritzar la seva salut (organitzats). Per contra, els socialitzadors tenen menys autocontrol que la mitjana, a ambdós països. Els escapistes i els hiperconnectats són els que, en una proporció molt més gran, presenten, tant a Espanya com a Portugal, una forta dependència del mòbil.

Els joves de 20 a 24 anys mostren nivells de satisfacció relacional similars a Espanya i Portugal. Cal destacar, en primer lloc, que la satisfacció amb els amics és, de mitjana i per a ambdós països, lleugerament superior a la familiar; en segon lloc, que la satisfacció amb la família i les amistats és habitualment superior a Portugal.

En general, el perfil socialitzador és el que acull més joves satisfets amb les relacions. Les diferències més grans entre països s’adverteixen al perfil escapista: a Portugal, el 4% d’aquests joves estan més satisfets amb la família que a Espanya, i aquesta diferència arriba al 7% en el cas de la relació amb els amics.

D’altra banda, l’estudi dut a terme mostra que els joves de perfil socialitzador són els que més freqüentment es troben satisfets a tots dos països. No obstant això, el comportament dels escapistes és més variat: a tots dos països, presenten índexs menors de satisfacció amb la família que altres perfils; quant a la relació amb els amics, superen en satisfacció els organitzats a Espanya, i a tots menys els socialitzadors a Portugal.

A diferència del que s’ha vist per a la satisfacció relacional –lleugerament superior per al cas de Portugal–, la satisfacció amb la feina o els estudis i l’oci és més gran entre els joves espanyols. De manera general, cal destacar que, tant a Espanya com a Portugal, la satisfacció amb el lleure és menor que amb la feina o els estudis. No obstant això, les diferències entre països són més grans que les observades quant a la satisfacció relacional.

Els perfils hiperconnectat i moderat són molt similars entre països, encara que l’hiperconnectat està més satisfet amb la feina i l’oci que el moderat. No obstant això, en altres perfils les diferències són més destacades. Entre països, la diferència més gran la trobem en comparar la satisfacció amb la feina dels impetuosos (Espanya, 89%, i Portugal, 77%) i la satisfacció amb l’oci dels escapistes (Espanya, 71%, i Portugal, 55%) ).

Les dades de l’estudi dut a terme indiquen que la satisfacció amb la feina i el lleure és diversa entre països i perfils d’ús, i que convé estudiar cada tipus d’usuari cas per cas. Per exemple, pel que fa a la feina, cal destacar que els organitzats (que utilitzen el mòbil més per a la planificació de tasques, calendari, etc.) estan igual de satisfets a Espanya que els impetuosos (que el fan servir més emocionalment), i menys que els socialitzadors (que busquen connectar amb més freqüència). A Portugal, els hiperconnectats són els més satisfets amb la feina, per sobre d’altres perfils. 

Les diferències en benestar, entre països, són petites, excepte pel que fa als organitzats, que mostren més benestar a Espanya, i els socialitzadors a Portugal. Per contra, les diferències en malestar són més significatives.

A Portugal hi ha una diferència de 48 punts percentuals entre els que manifesten menys malestar (socialitzador, -17%) i els que mostren més malestar (hiperconnectat, 31%). A Espanya, la diferència en malestar entre aquests dos grups és de 38 punts (socialitzador, -12%; hiperconnectat, 26%).

Sovint s’associa el malestar amb més intensitat en l’ús del mòbil; en certa manera, les dades de l’estudi s’avindrien amb aquesta conclusió, atès que els moderats presenten un malestar menor que els hiperconnectats –els altres grups se situen habitualment entre aquests extrems–. Tot i això, cal indicar que no sentir malestar no és el mateix que gaudir de benestar. Per al benestar importa, més que la intensitat, la motivació en l’ús del mòbil: els perfils organitzat i socialitzador gaudeixen de més benestar que la resta de perfils, i l’escapista mostra menys benestar que l’hiperconnectat.

Aquest article ha documentat petites diferències quant als perfils d’ús del mòbil a Espanya i Portugal, i diferències una mica més grans en l’associació entre aquests perfils i el nivell de satisfacció dels joves en diversos aspectes de la seva vida. Considerats en conjunt, els joves a Portugal se senten lleugerament més satisfets amb les relacions personals (família i amistats) que els espanyols, i els joves a Espanya, lleument més satisfets amb la seva feina o els estudis i l’oci que els portuguesos.

D’altra banda, també en conjunt, els joves portuguesos gaudeixen de nivells una mica més grans de benestar, i experimenten nivells una mica menors de malestar. Tot i aquestes troballes, sembla precipitat parlar d’un «efecte país» en l’ús del mòbil, atès que moltes d’aquestes diferències entre països es matisen (i en algun cas s’inverteixen) quan s’observen les motivacions a l’hora de fer servir el mòbil i es comparen joves de diversos perfils. Dit d’una altra manera, independentment del país on es trobin, determinats usos (hiperconnectat, escapista) del mòbil s’associarien a una menor satisfacció i un malestar més gran.

Per tant, sense deixar de banda petites diferències culturals, pot concloure’s que la satisfacció i el benestar dels joves venen majoritàriament marcats, tant a Espanya com a Portugal, per les motivacions en l’ús del mòbil, més que pel país de procedència.

Cal recordar que l’estudi sobre el qual es basa aquest article és transversal: fa una fotografia fixa i no estudia canvis en el comportament dels joves enquestats al llarg del temps. Per això, no permet establir causalitat entre els perfils d’usuari del mòbil i les variables estudiades. Seria agosarat concloure, a partir del que s’ha exposat en aquest article, que determinats usos del mòbil causen més satisfacció, o nivells més alts de malestar o benestar. De fet, no es pot descartar que sigui precisament a l’inrevés: que el malestar i la insatisfacció siguin els causants d’un determinat ús del mòbil, o que el benestar de què gaudeixen alguns joves sigui el motiu pel qual en fan un ús més moderat o intencional del mòbil.

Per indagar en qüestions causals, el projecte en què s’emmarca aquest article obtindrà quatre onades d’informació a Espanya i dues a Portugal; això permetrà seguir els joves enquestats en el temps, i observar-ne els canvis tant en l’ús del mòbil com en el benestar.

DAZA, P., D. M. NOVY, M. A. STANLEY i P. AVERILL (2002): «The Depression Anxiety Stress Scale-21: Spanish Translation and Validation with a Hispanic Sample», Journal of Psychopathology and Behavioral Assessment, 24.

KWON, M., D.-J. KIM, H. CHO i YANG, S.  (2013): «The Smartphone Addiction Scale: Development and Validation of a Short Version for Adolescents», PLOS ONE, 8(12), e83558. 

LOPEZ-FERNANDEZ, O. (2017): «Short version of the Smartphone Addiction Scale adapted to Spanish and French: Towards a cross-cultural research in problematic mobile phone use», Addictive Behaviors, 64.

VÁZQUEZ, A. J., R. JIMÉNEZ i R. VÁZQUEZ-MOREJÓN  (2004): «Escala de autoestima de Rosenberg: fiabilidad y validez en población clínica española», Apuntes de Psicología, 22(2).